Tabaquisme i societat
Estava iniciant aquest article,
centrat en el problema del tabaquisme, quan llegeixo el titular sobre
l'enquesta sociològica efectuada pel Ministeri
d'Educació, Joventut i Esports: "El 22 per cent dels
joves desitja marxar a l'estranger i no tornar" (Diari
d'Andorra, 14-10-00) i, preocupat, entro en el contingut , en
què es reflecteix la imatge que tenen els joves del
país, així com aspectes de la seva problemàtica
social i estils de vida que en determinaran el seu futur. Hi constato
el que ja des de fa temps intuíem: "La meitat dels joves
es declara fumadora" i "l'edat d'inici se situa
majoritàriament entre 14 i 16 anys".
Hauríem de preguntar-nos
quins són els objectius de la nostra societat respecte al
tabac en general. Si un objectiu prioritari és promoure la
salut per sobre de qualsevol consideració o criteri
econòmic, les actuacions dels nostres representants haurien
d'anar en un sentit molt clar, i encara més quan avui existeix
l'evidencia científica irrefutable sobre la relació
entre el consum de tabac i tot una sèrie de patologies greus,
molt invalidants, d'elevada mortalitat que ocasionen un gran cost
humà, social i despesa sanitària. Dic
"irrefutable" perquè tenim arguments suficients com
per afirmar que aquells qui manifesten que el tabac no té
relació amb les malalties cardiovasculars, amb el càncer
de pulmó o de laringe, per citar les més importants, o
bé són ignorants o bé actuen de mala fe.
Sabem que la adolescència
és el moment de la vida en què l'individu s'inicia en
l'hàbit de fumar. Ens hauríem de preguntar si, a part
del sinistre anunci "Serni, tinc càncer",
d'escassíssima difusió i aparegut com per casualitat el
Dia mundial contra el tabaquisme, es fa massa cosa més en un
país on es fuma irracionalment i compulsiva, quasi per
obligació cultural, ja que vivim del tabac. Malgrat que els
nostres amics, familiars o nosaltres mateixos gaudim de manera
directa o indirecta de l'economia del tabac, no podem tancar els ulls
o eludir actituds ètiques i responsables. Pensem en el futur
dels nostres joves i promoguem hàbits saludables entre ells.
Els criteris econòmics no poden prevaler sobre els de salut i,
a més, no comptem bé, perquè no considerem mai
l'enorme despesa sanitària i social derivada del tabaquisme.
Molts analistes consideren que, en l'economia global del tabac, el
balanç és negatiu.
Dr. Martínez-Benazet
Pneumòleg
