Utilització adequada del
sistema sanitari
Durant els darrers mesos
s'està parlant molt del quart lloc que el nostre sistema
sanitari ocupa en la classificació de l'Organització
mundial de la salut. Després d'una primera sensació de
satisfacció i sorpresa, sorgeix progressivament
l'impressió que hi ha moltes matisacions a fer per determinar
la situació real del nostre sistema amb relació als de
la resta de països.
Al marge d'aquesta primera
consideració, és evident que el nostre sistema té
uns valors que desitgem mantenir i que la dificultat més
important per fer-ho és l'econòmica.
La nostra estructura
sanitària es basa en la relació de confiança
entre el pacient i el metge, o un altre prestador de serveis
sanitaris, que està afavorida pel dret de lliure elecció
i per l'accés, relativament fàcil, als diferents
nivells del sistema sanitari. Aquests condicionants fan que la
població tingui menys grau d'incertesa sobre la seva salut. El
problema fonamental és l'elevat cost econòmic que una
utilització inadequada dels serveis sanitaris comporta per a
la nostra societat. És, per tant, fonamental saber utilitzar
de manera adequada el nostre privilegiat sistema si volem que ens
sigui efectiu a més de viable econòmicament.
L'estructura de qualsevol
sistema assistencial es basa en tres nivells:
1- Nivell assistencial primari:
comprèn els metges d'atenció primària o metges
de capçalera, els pediatres i ginecòlegs, i els serveis d'urgències.
2- Nivell assistencial secundari:
comprèn totes les especialitats amb la pediatria i ginecologia
especialitzada, i els hospitals primaris o regionals.
3- Nivell assistencial terciari:
comprèn els hospitals de referència o de tercer nivell.
La nostra estructura està
formada per un nivell primari clàssic i un secundari amb
algunes espicificitats en relació a l'hospital, ja que la seva
dotació és superior a la d'un hospital de nivell
regional. Aquesta característica específica d'Andorra
es deu al fet que els hospitals de tercer nivell més propers
estant molt lluny (tenint en compte que el trasllat és sempre
en cas d'un malalt greu i que es fa fonamentalment per carretera), la
qual cosa obliga a diagnosticar i estabilitzar als pacients en estat
crític abans d'evacuar-los.
La finalitat d'una estructura
assistencial com la descrita és catalogar al pacient segons la
gravetat i la complexitat de la malaltia, i establir a quin dels tres
nivells s'ha d'iniciar el tractament.
El nostre sistema permet al pacient
l'accés de manera lliure als dos primers nivells assistencials
en funció de la valoració subjectiva i personal de les
seves necessitats. En altres sistemes és imprescindible la
derivació del pacient per part del metge per accedir d'un
nivell a l'altre. En aquest sentit, es diu que el nivell primari
és la porta d'accés al sistema sanitari.
Per tant, a Andorra la
responsabilitat d'utilitzar de manera adequada els serveis sanitaris
és del pacient i en serà el principal beneficiat si ho
fa correctament. En contrapartida, el metge del nivell primari ha
d'estimular la confiança del pacient amb actituds
diagnostiques i terapèutiques transparents i comprensibles, i
utilitzar, quan les circumstàncies ho requereixin,
l'opinió d'altres professionals del mateix o diferent nivell
assistèncial. D'aquesta forma es pot aconseguir solucionar els
problemes de salut al nivell adequat i per tant optimitzar la despesa sanitària.
Encara així, aquesta
acció tampoc no és la garantia per la viabilitat
econòmica que permeti mantenir el nostre sistema, ja que hi ha
altres factors assistencials que hi influeixen decisivament.
Però si més no, permet una utilització racional
dels recursos i una major eficiència.
Dr. Lluís Burgués
metge de capçalera
