Què s'ha de fer si supura l'orella
L'otorrea (o sortida de
líquid purulent pel conducte auditiu), acostuma a ser deguda a
una infecció de l'orella externa o mitjana. Ocasionalment pot
ser produïda per altres causes no infeccioses, però les
mesures a seguir no canvien.
En primer lloc, cal esbrinar les
característiques que acompanyen la supuració. Si
s'acompanya de dolor, que millora un cop l'orella supura,
probablement es tracta d'una otitis mitjana aguda (quasi sempre a
l'hivern i en context de quadre catarral) i requerirà un
tractament antibiòtic per via oral.
Quan el dolor no millora (moltes
vegades empitjora) i s'acompanya d'envermelliment cutani del
pavelló auricular, és molt probable que es tracti d'una
otitis externa aguda (quasi sempre a l'estiu i en un context de banys
a la platja o a la piscina) i cal aplicar-hi un tractament
tòpic (gotes). Cal recordar que el germen que més
freqüentment provoca otitis externes és la Pseudomona
Aeruginosa, que no sol ser sensible als antibiòtics
convencionals per via oral.
Quan la supuració no
s'acompanya de dolor, sol ser la traducció d'una
infecció crònica (benigna o colesteatomatosa);
habitualment és escassa i fètida, i la gran part de les
vegades el tractament curatiu comporta la cirurgia en aquesta orella.
L'otorrea sempre
s'acompanyarà de disminució de l'audició. En
tots els casos, correspondrà al metge fer el diagnòstic
i el tractament més adequat, però l'afectat podrà
seguir sempre les següents recomanacions:
1. Evitar l'entrada d'aigua a
l'orella malalta, intentant no posar-hi taps ni altres materials que
puguin lesionar encara més la pell del conducte auditiu. El
més senzill és tapar el conducte amb el dit, fent-hi
una lleu pressió, girant el cap a baix en cas de dutxa.
Evidentment s'han de suspendre les activitats aquàtiques.
2. Evitar iniciar cap mena de
tractament que no sigui el recomanat pel metge (no sempre les gotes
d'altres episodis són les correctes i poden agreujar el
procés: sobreinfecció per fongs, refredament del
procés, etc.) i no aplicar-hi substàncies casolanes
(oli calent, llet materna, etc.).
3. Limitar-se a col·locar un
cotó a l'orella per valorar la quantitat i la qualitat de la
supuració, i si s'acompanya d'un fort dolor, prendre
analgèsics (inclosos antiinflamatoris si convé), fins
que sigui visitat pel seu metge de capçalera o pediatre.
4. La majoria de vegades el
tractament pautat pel metge inclourà l'aplicació
tòpica d'antibiòtics i antiinflamatoris, que
facilitaran la resolució del procés.
Dr. Vicenç Martínez Vecina
Otorinolaringòleg
