L´estrès i
l´ansietat a Andorra vistos des de l´atenció primària
Els professionals d´
Atenció Primària constatem dia a dia en una part
important dels nostres pacients un component psíquic associat
als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn
psicològic com a problema de base.
Al nostre país un
percentatge important de la nostra població és
immigrant, condició que, afegida a la dinàmica de
treball que tenen les empreses dels sectors basats en el turisme,
podria afavorir l´augment del nombre de casos d´ansietat i
de depressió.
Aquestes dues patologies tenen una
prevalença del doble en les dones que en els homes, deguda a
diferents factors, possiblement d´origen fisiològic i sociocultural.
L´immigrant que ha arribat
recentment ha de fer un esforç d´adaptació
més o menys gran; ha de canviar molts dels seus costums i
superar la separació del seu ambient social i familiar. Per
una part, perd el seu cercle de relacions personals, pilar important
per a tots nosaltres en la sustentació del nostre equilibri
emocional, i per altra banda, té una inseguretat de futur que
li crea un cert estat ansiós. Aquests condicionants podrien
afectar les dones possiblement d´una manera més
important, degut a la major sensibilitat i dependència de
relació que tenen amb la família d´origen o progenitora.
Al mateix temps, si fem més
hores laborals de les recomanades de manera continuada, tenim un
excés de concentració de treball, o si no respectem els
períodes de descans mínims i volem assumir més
del convenient, podem patir estrès i malestar psíquic;
si aquestes condicions es mantenen, es pot arribar a un estat patològic.
L´estrès per
l´excés de feina podria intervenir en l´augment de
la prevalença d´aquests dos problemes de salut en la dona
si aquesta realitza una activitat laboral complerta i deprés
s´encarrega ella sola de la llar (doble jornada). Es fàcil
també constatar en les dones que realitzen la doble jornada
un sentiment d´injusticia, en estar ajudant als ingressos
familiars i no trobar cap col·laboració per fer la feina
de casa. Aquest fet pot fer-les sentir utilitzades i poc estimades,
provocant-los insatisfacció i un estat d´ànim
deprimit .
Per altra banda, a Andorra, a causa
del funcionament laboral general els rams precisament més
desenvolupats al país, no és fàcil mantenir
relacions socials; fins i tot les familiars són difícils
de compaginar entre les obligacions dels adults i dels infants.
Això comporta en tota la població en general un
empobriment en l´esfera psicoemocional dels individus, amb cert
aïllament en alguns casos, i quant als immigrants, pot
dificultar-ne la integració .
L´ estrès i la
insatisfacció emocional, incideixen negativament en les
relacions dins i fora de la familia, i a la llarga, en la
motivació, en la productivitat i en la superació
personal. Provoquen problemes en els dos àmbits, familiar i
laboral, i creen un cercle viciós de malestar, que pot acabar
en estats d´ansietat, fatiga, humor deprimit,
irascibilitat&ldots;. Posteriorment, poden aparèixer
culpabilitzacions i una certa disminució de l´autoestima,
i arribar a un estat depressiu.
Així mateix, seria
lògic trobar també un augment dels transtorns
somatomorfs, o somatitzacions, o el que es el mateix, manifestacions
físiques secundàries a aquest estat de malestar
psíquic que les persones interpreten com a malalties.
És evident que la patologia
es manifesta en una minoria de la població, però seria
interessant explorar si el percentatge d´aquests transtorns
és diferent a Andorra que als països veïns.
Les solucions semblen
difícils de trobar, però l´evidència
és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui
possible, la dinàmica diària de vida que tenim i
respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a
activitats lúdiques o esportives i de descans, així com
dedicar-nos el temps necessari per conservar i gaudir de les
relacions amb els amics i la família, per tal de crear un
cercle virtuós de benestar i conservar la salut
psicològica .
Hem d´ésser conscients
que tenir una higiene de vida psicològica és tan
important com portar una bona dieta equilibrada, no beure alcohol en
excés i no fumar, per conservar la salut física.
L´estrès emocional ens
disminueix la qualitat de vida i, si dura un cert temps, pot provocar
el desencadenament d´una patologia psíquica o física.
L´ansietat i la
depressió, com a problemes psicològics més
freqüents en l´Atenció Primària, suposen un
alt percentatge dels diagnòstics a les nostres consultes.
S´estima que el 14.6% de la població pateix durant la
vida un transtorn d´ansietat prou sever per necessitar
tractament. La detecció s´hauria de fer dins
l´Atenció Primària, ja que ambdós problemes
de salut els tracta en principi el metge de capçalera. Ambdues
patologies tenen una prevalença del doble en les dones que en
els homes, i la més alta correspon a les dones de més
de 45 anys. S´ha constatat que la manca d´activitat laboral
fora de casa és un factor de risc de depressions, cosa que es
podria ser deguda a que treballar a fora augmenta
l´autosatisfacció i l´autoestima, al mateix temps
que afavoreix les relacions socials, cosa que incideix positivament
en un bon estat d´ànim i d´humor. Els canvis
hormonals fisiològics que es produeixen en la dona sembla que
també influeixen a augmentar-ne la prevalença.
Un altre factor de risc de patir
depressions és l´estat civil separat, tan en un sexe com
en l´altre. La doble activitat, laboral i domèstica, que
realitzen moltes dones en la societat actual els comporta un
cúmul de feina a la llar que, secundariament, pot provocar-los
un estat ansiós, sentiments de ser utilitzades i un humor i
estat d´ànim deprimits.
Les primeres dades que tenim de la
xarxa de metges de capçalera indiquen que a l´11 % dels
pacients que ens consulten s'els diagnostica un problema
psicològic. Aquestes dades queden per comprovar, ja que un
pacient pot tenir diversos problemes de salut i en una primera visita
pot ser que no quedin tots registrats al nostre historial
mèdic. A més, l´evolució en el temps dels
síntomes clínics ens ajuda a definir, afegir o
rectificar els diagnòstics.
Això últim té
a veure amb la delimitació entre l´ansietat
fisiològica o reactiva, i l´ansietat patològica.
L´ansietat fisiològica és la que tenim com a
reacció davant un problema o una circunstància en la
vida negativa per nosaltres (separació de parella, mort
d´un familiar o una pèrdua econòmica important).
L´ansietat patològica potser que no tingui causa, o pot
aparèixer per un motiu dels abans mencionats, però es
distingeix per la durada i la intensitat dels símptomes.
Igualment s´ha de fer la distinció entre la tristesa, o
els estats d´aflicció no patològics, i la
depressió, encara que cal dir que un estat d´ansietat o
d´ànim deprimit no patològic pot desembocar en una
episodi depressiu .
Els estats no patològics,
però amb símptomes suficients per alterar
l´activitat diaria del pacient o provocar-li un estat de
patiment psicològic, s´han de tractar
farmacològicament (igual que tractem el dolor físic).
Amb el tractament, aconseguim una compensació de
l´ansietat i, per tant, un major benestar per la persona, alhora
que un estat mental més propici per analitzar, entendre i
acceptar la situació que està visvint (de vegades
també demanarem ajuda psicològica professional). Al
mateix temps, ajudem al pacient a poder continuar realitzant la seva
activitat diària satisfactòriament i contribuïm a
que es produeixi una compensació dels sentiments negatius, amb
la qual cosa, posteriorment, l´afectat pot reconduir la seva
actitud i orientar-la d´una manera positiva. Amb el tractament
també evitem en una gran mesura l´evolució cap a
un estat patològic.
És habitual que els estats
d´ansietat provoquin símptomes físics, com dolors
toràcics, marejos, dificultats respiratòries, dolors
abdominals, nàusees i un llarg etcètera més, que
poden portar al malalt a pensar que pateix una malaltia física
Hi ha pacients que senten un cert pudor o vergonya en explicar
què els està passant emocionalment i per
reconèixer, per exemple, que fets trivials els afecten
desmesuradament (labilitat emocional provocada per un estat
d´ansietat o depressió), que ploren sense motiu,
etcètera. Aquests pacients pensen que tenen un problema de
caràcter o de personalitat, i ho interpreten com una
debilitat, fet que els porta a no acceptar la malaltia com a tal i
culpabilitzar-se'n, amb la qual cosa la seva autoestima es veu afectada.
Això últim es deu en
part, al fet que aquestes patologies no estan reconegudes com a tals
i fins i tot són un descrèdit per qui les pateix
socialment, fet que pot afavorir que el malalt sr centri en les seves
somatitzacions inconscienment i que vulgui convèncer a la
familia, i fins i tot a ell mateix, que pateix una malaltia, fet que
l´obliga a consultar metge darrere metge per trobar un
diagnòstic concret sense aconseguir-ho (hipocondría),
cosa que augmentarà la seva angoixa i li crearà un
cercle viciós de malestar. Tan si ens trobem davant d´un
estat d´ansietat o depressió secundari a una
circuntància negativa en la nostra vida, com d´origen
primari , aquests problemes provoquen un patiment i una
disminució de la qualitat de vida, pels quals hi ha en
l´actualitat tractaments eficaços, ningú no hauria
de dubtar a requerir l´ajuda del seu metge de capçalera.
Dra. Júlia Martínez-Illescas
