Radiografies, només les necessàries.
Quan ens fen una radiografia, els
anomenats raigs X travessen el nostre cos per obtenir-ne imatges
sobre una placa radiogràfica. Des de fa temps es coneixen els
riscos potencials que sobre la salut poden tenir les radiacions
ionitzants (entre les que es troben les dels raigs X); actualment,
segons afirma la Unió Europea, les exposicions amb finalitats
mèdiques són la font més important
d'exposició artificial a aquest tipus de radiació,
malgrat que reconeix els grans progressos que han permès en
medicina. Per reduir aquest riscos s'han desenvolupat
tècnicament els equipaments que les utilitzen, alhora que
s'han introduït mètodes alternatius a algunes
tècniques radiològiques (ecografia, ressonància
nuclear magnètica).
Les radiografies són una
eina fonamental per al diagnòstic de moltes afeccions,
però el seu ús s'ha de racionalitzar al màxim.
El 13 de maig del 2000, va entrar en vigor a la Unió Europea
la directiva Euratom 97/43 sobre la justificació i
optimització de les proves amb radiacions ionitzants.
El principi de justificació
significa que no s'han de realitzar exàmens radiològics
mèdics o odontològics que comportin exposicions
inútils, ja sigui perquè el seu valor diagnòstic
és massa baix o bé perquè els exàmens
poden ésser reemplaçats per tècniques
diagnòstiques que no utilitzin radiacions ionitzants. Alguns
exemples il·lustratius poden ser: en l'estudi de la
lumbàlgia aguda, la radiologia convencional poques vegades
està indicada, pel seu baix valor diagnòstic; per
avaluar una hèrnia discal, la ressonància
magnètica (que no emet radiacions ionitzants) pot substituir
la tomografia computeritzada (popularment coneguda con TAC o
escàner), que sí que utilitza radiacions; l'ecografia
de la mama pot substituir la mamografía en l'estudi de
terminades patologies, etcètera. Cal evitar els exàmens
practicats amb una finalitat exclusivament medicolegal o per
assegurances a treballadors (a Andorra, per exemple, es realitza
radiografia de tòrax sistemàtica als treballadors
temporers a l'hivern).
L'altre principi en què es
basa la citada directiva és el d'optimització, i
significa que, quan s'ha decidit efectuar una exploració
radiològica, s'ha de reduir l'exposició al nivell
més baix que ens permeti obtenir la informació
desitjada. Per aconseguir això, cal aplicar mètodes de
radioprotecció i avaluar les dosis rebudes per cada pacient al
llarg de la vida. Cal ésser especialment rigorosos i evitar
exposicions innecessàries a radiacions ionitzants en nens i en
dones embarassades, evitar proves que impliquin dosis elevades... A
més, hi ha zones del cos especialment sensibles a les
radiacions: el tiroide, la mama, l'àrea genital, les zones
riques en teixit limfàtic, entre d'altres, on es millor evitar
exposicions repetides.
Dr. Josep Burgués
