Crisi...? Quina crisi !!!
En els nostres temps i en el nostre
entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns
que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets.
Per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre
estil de vida, i encara que no podem dir que aquest estil és
la causa del problema, sí que condiciona l'aparició
d'aquests tipus de problemes de salut. Entre els exemples d'algunes
d'aquestes malalties tenim els trastorns del comportament alimentari:
anorèxies, bulímies, etc., i l'estrès. Tot i que
l'estrés per sí sol no ha de ser necessàriament
dolent, en ocasions pot ser un factor de risc en nombroses malalties
com, per exemple les cardiopatíes. L'estrès sembla
també un factor important en els trastorns per angoixa i
més concretament en el trastorn per crisis d'ansietat,
també anomenat crisi de pànic o panic attack.
Des de ja fa uns quants anys, els
serveis d'urgències hospitalàries comencen a veure
pacients que refereixen haver patit o estar patint una crisi que,
segons expliquen, els fa sentir "al caire de la mort".
Expliquen que de manera sobtada han començat a notar-se
marejats, amb el cor accelerat, opressió al pit que no els
deixava respirar, i de vegades també s'afegeixen a aquests
símptomes molts d'altres, com calfreds, rampa,
parestèsies, nàusees... Evidentment, quan una persona
presenta aquesta quantitat de símptomes preocupants, el primer
que li passa pel cap és que es deu tractar un atac de cor.
És per això que sovint aquests pacients recorren als
serveis d'urgències mèdiques en primer lloc. Aquests
atacs duren molt poc temps (segons o pocs minuts) però tenen
tendència a repetir-se en els dies posteriors al primer
episodi. Normalment és difícil establir el
diagnòstic en el primer episodi, i és per això
que els pacients són sotmesos a un seguit d'exploracions
mèdiques posteriors per descartar altres malalties que poden
presentar el mateix tipus de símptomes. És quan s'han
descartat d'altres alteracions, que s'acostuma a pensar que és
possible que el que presenta el pacient sigui d'origen
psiquiàtric. En realitat són els metges psiquiatres els
que tracten aquest trastorn. De fet, el tractament és
multidisciplinar ja que, a més del tractament
farmacològic, sovint cal sotmetre's a un tractament psicològic.
Malgrat que la simptomatologia
és aparatosa i fa sospitar la persona de que està
patint quelcom greu, de fet no és així. El que és
important és establir el diagnòstic al més
aviat possible per tal de que la persona no presenti altres
alteracions psicològiques -com alguns tipus de fòbies-
que sovint apareixen en les persones que presenten crisis d'angoixa.
Teresa Cobo
psicòloga
