La hipertensió arterial
La tensió arterial és
el reflex de la pressió de la sang a les artèries.
Aquesta mesura s'expressa amb dues xifres: la primera, la més
elevada, correspon a la pressió sistòlica o
màxima - el cor es contrau i es buida-; la segona, la
més baixa, correspon a la pressió diastòlica o
mínima -el cor es relaxa i es torna a omplir-.
La hipertensió arterial, per
tant, és una pressió massa elevada de la sang a les
artèries, i pot ser permanent o paroxística. La
tensió varia segons les circumstàncies (esforços,
postures, estrès...) i per al diagnòstic calen
diverses mesures: la norma és de 140/90
mil·límetres de mercuri. Pot ser primària (la
més freqüent), és a dir sense causa però
amb antecedents familiars, o secundària, amb causes
endocrinològiques, renals, vasculars o per medicaments.
Representa un dels factors de risc cardiovascular
La hipertensió és una
amenaça silenciosa; en els primers temps de la malaltia no se
sent rés, però al cap d'uns anys comencen els
problemes. En el cor i les artèries, provoca una
sobrecàrrega de feina a la bomba cardíaca i la cansa
prematurament; afavoreix el dipòsit de greix sobre la paret de
les artèries (aterosclerosis) que pot provocar, a més o
menys llarg termini, angina de pit o infart del miocardi. El mateix
procés pot observar-se en les artèries de les cames:
és la arteritis de les extremitats inferiors ... En els
ronyons, l'obstrucció de les artèries renals per
aterosclerosi en provoca la destrucció progressiva, que eleva
la urea sanguínia i la creatinina : és la
insuficiència renal.... En el cervell i els ulls,
l'obstrucció de les artèries cerebrals té
conseqüències greus: accidents vasculars cerebrals
(feridures) amb paràlisis, pèrdua de la paraula, baixa
intel·lectual, mort... Als ulls, provoca hemorràgies de
la retina.
Els exàmens
sistemàtics (escolar, medicina del treball, visites per altres
malalties,..) permeten fer una tria de les xifres de tensió
massa elevades abans l'eventual aparició de símptomes
com mal de cap, vertigen, convulsions, nàusees, soroll a les
orelles, punts foscos a la vista, dolors al pit o dificultat a l'hora
de respirar.
El tractament té com a
objectiu la normalització de la tensió al repòs
i a l'esforç i comporta seguir les regles
higienicodietètiques, que permeten controlar algunes
hipertensions i disminuir, en alguns casos, les dosis dels
medicaments, per a les quals és necessària la
vigilància i el control del vostre metge. Per ser
eficaç, el tractament de la hipertensió ha de ser
observat cada dia i durant tota la vida. Excepte per
recomanació mèdica, en cap cas no s'ha de modificar o
aturar, i si apareixen intoleràncies, cal cominucar-ho al
vostre metge.
Per lluitar contra la
hipertensió, l'aspecte més important és la
prevenció, amn la correcció dels errors d'higiene de
vida. Per això cal renunciar al tabac (per a les dones
fumadores, l'associació tabac i anticonceptius per via oral
augmenta el risc d'hipertensió) i controlar l'obesitat. En
l'alimentació és important consumir alcohol demanera
moderada (no més de tres vasos de vi al dia), evitar la
regalèssia, la cafeïna i la sal (pa, xarcutería,
formatges, conserves...), reduir el consum de matèries grasses
(sobretot els greixos saturats) i augmentar el de verdures i
fruites.. És necessari mantenir una activitat física
regular, de 20 minuts cada dia, o 30 a 45 minuts, de tres a quatre
vegades per setmana, caminant o nedant. També cal gestionar l'estrès.
Un altre aspecte important és
detectar-la al més aviat possible, amb la mesura
periòdica de la pressió; en la infància i una
vegada a l'any per als adults, més sovint si hi ha
associació amb diabetis, hipercolesterolèmia, es
té més de 50 anys, s'és fumador, hi ha
antecedents de patologia cardiovascular familiar i durant
l'embaràs. Cal consultar ràpidament si apareixen de nou
mal de cap, trastorns de la vista, sorolls a l'oïda,
sensació d'ofec, dolor al pit ...
Dra. M. Fraysse
resident en medicina de familia
