L'alimentació de la gent gran
A mesura que ens anem fent grans,
el nostre organisme es va modificant , i mica en mica, anem
experimentant una sèrie de canvis que poden comportar
modificacions en la manera d'alimentar-nos
En primer lloc, hem de tenir en
compte que les necessitats energètiques disminueixen, ja que
es redueix el metabolisme basal, és a dir, l'energia que
utilitza el cos per mantenir les funcions vitals. Paral·lelament
es produeix un augment del compartiment gras en detriment del
muscular i s'hi acostuma a sumar la disminució de la densitat òssia.
És important el seguiment i
control del estat nutritiu de la gent gran a fi d'evitar mancances,
ja que és una etapa de la vida en que hi ha un major risc de
malnutrició, molt sovint lligat a factors de tipus psico-social
(soledat, estats depressius, situació econòmica
precària) i/o de tipus fisiològic (pèrdua de la
gana i de la sensació de set, disminució del gust i
l'olfacte, dificultat per digerir, deglutir o absorbir els aliments),
i en què també pot haver associada alguna patologia
aguda o crònica.
Es indispensable el consum
quotidià d'aliments que ens aportin els nutrients essencials
per no caure en la malnutrició. Les proteïnes són
indispensables per a la reconstrucció de les
cèl·lules i de les defenses del organisme: ous , peix,
carn, làctics, com a font de proteïnes d'origen animal i
llegums, fruits secs i cereals (font de proteïnes d'origen
vegetal) han de ser presents als àpats de cada dia.
Els greixos, que formen la nostra
reserva energètica i constitueixen les membranes
cel·lulars, amés de tenir un important paper
metabòlic, vindran de la mà dels olis vegetals, dels
productes lactics, dels dipòsits de greix dels teixits
animals, els fruits secs i el peix gras (peix gras, fruits secs i
olis vegetals són la font principal d'àcids grassos
essencials). Els glúcids, que son la font principal d'energia
de l'organisme, els troben a la pasta, l'arròs, els llegums,
el pa, els cereals i la patata. El sucres ràpids (sucre, mel,
melmelada, i els que contenen les galetes, els pastissos) s'han de
consumir amb molta moderació.
D'altres dels nutrients que
més fàcilment poden ser deficitaris són el
calci, el ferro, les vitamines D,E, C, B6, B12
i àcid fòlic.
Per assolir les necessitats en
calci, és convenient que la ingesta de llet i derivats,
preferentment descremats, sigui de tres a quatre racions al dia, i
sortir a caminar, especialment durant les hores de sol, és una
bona font de vitamina D (les tres coses ajuden a l'absorció
del calci per part dels ossos).
És important consumir
diàriament fruites i verdures, ja que són molt riques
en fibra vegetal, vitamines i minerals i, per evitar la
deshidratació i l'estrenyiment, beure diàriament cap un
litre i mig d'aigua (infusions o brous) al dia.
Cal fer almenys tres àpats
al dia, i per tal de facilitar la digestió, val més
menjar poc i més sovint (a mig matí i berenar, o
ressopó). També és important revisar l'estat de
les dents.
S'ha d'intentar conservar una
activitat física adaptada a cadascú, per tal d'evitar
l'atrofia muscular.
En la mesura en què sigui
possible, a l'hora dels àpats és aconsellable crear
unes condicions ambientals favorables, intentant de fer uns plats
força atractius tant des del punt de vista de la palatabilitat
com de la presentació.
Amb aquestes senzilles pautes es
poden aconseguir grans beneficis, alhora que ens repercutiran
positivament en una millora de la qualitat de vida.
Grup de dietistes de l'ACMA
