La reacció de dol
Ens resulten dificil d'entendre els
tratorns psicològics en els quals predominen sentiments que
tothom ha experimentat, en major o menor grau, en alguna
ocasió, com ara la tristesa, la angoixa, la por davant
determinats objectes o situacions. Costa entendre que aquets
sentiments, que interpretem com a normals, puguin arribar a
convertir-se en una malaltia que reclami un tractament
psicològic o farmacològic.
Potser la reacció de dol
és la que millor reflecteix aquesta situació. El dol
és un sentiment normal que l'ésser humà
experimenta davant la pèrdua de alló que estima i sol
aparèixer en el mateix instant de la pèrdua. En el dol
normal experimentem sentiments comuns a les depressions: tristesa,
abatiment, alteracions de la son,.. però també d'altres
com sensació d'injustícia, ràbia, certa
sensació de culpa. L'individu sap, a diferència de la
depressió, que aquesta tristesa i inhibició són
degudes a la pèrdua, i normalment les troba proporcionades.
Amb el temps apareix l'elaboració del dol que ha de permetre
adaptar-nos a la nova situació i tornar progressivament a la
vida normal.
De vegades els mecanismes
d'adaptació fallen i el dol, per la intensitat o per la durada
(més de sis mesos com a norma, encara que pot ser
"normal" fins a divuit mesos), pot abocar-nos a un
procés patològic. Cal reconèixer aquestes
situacions per tal de demanar l'ajut necessari. Per identificar-les
hi ha una sèrie de característiques que ens poden ajudar:
- Quan es neguen els fets i
s'intenta viure com si la pèrdua no hi fos.
- Quan hi ha una actitud de recerca
i record obsessius d'allò que s'ha perdut que interfereix amb
la vida normal i plantegen una negativa a estimar de nou.
- Quan existeixen excessius
sentiments de culpabilitat
- Quan apareix una pèrdua de l'autoestima.
- Quan hi ha una manca de vitalitat persistent
- Quan es pateix un insomni que no
millora espontaniament
La majoria de les vegades la
reacció de dol no es fa patològica i requereix
únicament suport, ajuda i comprensió. En casos puntuals
cal pendre fàrmacs per millorar simptomes com l'insomni,
però sempre durant curts periodes i sota prescripció mèdica.
Dr. J. Burgués
metge de capçalera
