Detecció de la diabetis "mellitus"
Als païssos del nostre entorn
s'etima que aproximadament un de cada dos diabètics està
encara sense diagnosticar, és a dir, que pateix la malaltia
però ni ell ni el seu metge ho saben. Suposem que a Andorra la
situació és similar. Hom es pot demanar: com poden
donar-se dades sobre malalts encara no diagnosticats ?. Evidentment,
es tracta d'estimacions, extrapolant a la població general
estudis fets a petita escala. Però aquest estudis cal fer-los
perquè ajuden a sensibilitzar-nos sobre la importància
del diagnòstic precoç de la diabetis.
La diabetis mellitus és una
malaltia metabòlica que es caracteritza per una dificultat a
mantenir les xifres normals de glucosa en la sang, anomenada
glucèmia. La glucèmia matinal, en dejú, ha de
ser inferior a 110 mg/dl. Quan aquesta xifra supera els 125 mg/dl de
manera repetida es pot fer el diagnòstic de diabetis. Quan la
xifra de glucèmia supera els 200 mg/dl solen aparèixer
els símptomes característics com orinar molt
(poliúria), tenir molta set (polidípsia), tenir molta
gana (polifàgia),... Això explica que puguin haver-hi
diabètics no diagnosticats, amb xifres de glucèmia no
massa elevades i que no presenten cap símptoma.
Hi ha diferents tipus de
diabètics. La diabetis mellitus denominada tipus 2 és
la més freqüent. Afecta fins a un 6 % de la
població i el número de malalts augmenta amb l'edat.
Així per sobre dels seixanta-cinc anys, la pateixen entre un
deu i un setze per cent. El sobrepès és la causa
desencadenant mé freqüent, molt sovint en el context
d’una predisposició familiar. La diabetis tipus 2
s'inicia d'una manera progressiva i pot estar pressent durant anys
sense donar símptomes que alertin a l'individu. El problema no
són normalment els símptomes aguts sinò les
complicacions a llarg termini que produeix aquesta malaltia. Per
això es important un diagnòstic precoç: com
més aviat es diagnostica la malaltia, més fàcil
es prevenir les complicacions.
Per prevenir o retardar
l'aparició de diabetis tipus 2 es recomana a tothom mantenir
el pes ideal, una dieta adequada i un programa d'exercici físic
adaptat a la capacitat de cadascú. L'exercici físic
afavoreix l'acció de la insulina (l'hormona que produeix el
nostre cos i ens ajuda a regular la glucosa). Una dieta rica en
greixos saturats i amb poca fibra dificulta la acció de la
insulina i per tant no és recomanable.
Per diagnosticar precoçment
la diabetis es recomana fer una determinació de glucosa a la
sang, al menys cada tres anys, a les persones de més de 45
anys, a tots aquells que tenen obesitat, hipertensió arterial
o nivells de greixos a la sang (colesterol, triglicèrids)
alterats; als que tenen un familiar en primer grau amb diabetis, i a
les dones que han tingut nivells de glucosa elevats durant
l'embaràs o nadons amb un pes superior al quatre quilos i mig.
Drs. Josep Burgués i Guillen
de Celis
