L'alimentació dels adolescents
L'adolescència és el
període de creixement, juntament amb el període fetal i
el primer any de vida, més important. En cinc anys el pes es
doblarà i l'alçada del noi/noia augmentarà d'un
15%. Això comportarà un augment de les necessitats
nutricionals, que en alguns casos sobrepassen les necessitats d'un adult.
Juntament amb aquest daltabaix de
canvis corporals, psíquics i socials, l'adolescent intenta
buscar-se una identitat, i trobar el seu lloc en un grup; tot plegat
fa que el seu comportament alimentari prengui un sentit especial .
L'adolescent tendeix a menjar
més sovint fora de casa, entre gent de la seva edat i per a
ells el plaer de menjar no és el més important,
sinó el fet de retrobar-se amb els amics. Així el seu
comportament alimentari està molt influenciat pel grup que
l'envolta, el que està de moda menjar i, sobretot, en el cas
de les noies, per un cert tipus d'imatge corporal.
Els pares hem de tenir pressents el
que són les necessitats essencials.
Per un costat han de consumir
l'energia necessària: això pot ser molt variable segons
l'estat de creixement d'un noi o noia a la mateixa edat. Hi han
moltes diferències en la velocitat de creixement individuals,
a més de la despesa energètica que suposa si practica
algun esport amb dedicació i regularitat . En mitjana es
calculen unes 2.400 a 2500 Kcal per a les noies entre 13 i 15 anys i
unes 3000 a 3200 Kcal per als nois de 16 a 19 anys.
D'altra banda l'adolescent
també té unes necessitats més importants en
proteïnes i en calci: entre 1200 i 1500 mg de calci diaris fins
més enllà dels 20 anys. És en aquest
període en què, amb un aport satisfactori de calci,
juntament amb l'exercici físic, es "fabrica" la
massa òssia.
Un altre mineral a tenir en compte
és el ferro, necessari per a la fabricació del teixit
muscular i la multiplicació dels glòbuls rojos (els
nois entre 12 -15 mg de ferro /dia i les noies de 13 - 18 mg diaris).
La dieta ha de variar els aports en
greixos, de manera que constitueixin 1/3 de l'energia diària i
ha de cobrir les necessitats en totes les vitamines (especialment C,
totes les del grup B i l' àcid fòlic) i la resta de minerals.
Els desequilibris alimentaris en
aquesta etapa solen ser producte d'un conjunt de "mals
hàbits alimentaris" com:
- Un excés de menjar
ràpid , que es tradueix en un excés de greixos saturats
i de calories en general
- Picar snacks a tothora,
que comporta un excés de sucre, de sal, i també de
greixos saturats i calories. És un tipus de comportament que
té un alt risc de conduir a l'obesitat, a més de
desmuntar l'estructura de l'alimentació en uns àpats
regulars al dia.
- Saltar-se els àpats, molt
sovint l'esmorzar, amb la conseqüent pèrdua
d'atenció durant l'horari escolar, o llavors només
menjar una pizza o un gran plat de pasta i un pastis i res més,
ni verdures, ni llegums, ni fruita, fa que hi hagin carències
en vitamines, minerals i en fibra alimentaria.
Un altre hàbit es el consum
de begudes ensucrades (i a vegades alcohòliques), que solen
ser molt energètiques, en detriment de l'aigua.
L'imatge corporal pot portar a
moltes adolescents a fer dieta contínuament, molt sovint
dietes sense cap fonament científic i molt desequilibrades.
Què poden fer els pares?
En primer lloc, vigilar els
àpats que es fan a casa, fent prevaler l'aport en calci,
vitamines, minerals, greixos monoinsaturats i poliinsaturats (oli
d'oliva i peix blau) i en proteïnes: intentar que prenguin un
esmorzar o un primer esmorzar a casa, amb lactics i fruita o sucs
naturals, cereals o pa, i un sopar correcte amb verdures, amanida,
pasta, ous , peix, fruita, lactics... intentant no caure en el
recurrent pa amb tomàquet i embotit. De manera general hem de
dir que un adolescent necessita de l'ordre d'un litre de llet al dia
(o el seu equivalent en derivats lactics), prendre diàriament
tres racions de fruita, incloure als menús els llegums secs
(dos a tres cops per setmana) i consumir carn vermella, sense fer-ne
un abús.
Cal no enfrontar-se davant dels
comportaments alimentaris desordenats o impulsius, vigilant que no
s'instal·lin problemes greus com l'anorexia o el menjar
compulsiu. S'ha de recomanar que no es consumeixi alcohol ni tabac,
sense dramatitzar ni culpabilitzar. I encoratjar la pràctica
de l'esport.
Grup de dietistes de l'ACMA
