Contracepció: mites i realitats
Probablement més d'un i una
es sorprendrà en llegir l'afirmació següent: els
mètodes anticonceptius han estat un dels grans avanços
de la medicina del segle XX. Per què? La primera resposta es
fa palesa immediatament:: perquè han permès controlar
la natalitat. Les xifres més acceptades científicament
ens diuen que una dona que no utilitzi cap mètode
anticonceptiu en cap moment tindrà, de mitjana i al llarg de
la seva vida, unes set gestacions. És evident que poder
controlar això representa un enorme avantatge. Ajustar el
nombre de fills a les possibilitats de la parella, en el moment de la
vida que sembli més adient, amb els intervals entre gestacions
que semblin més raonables, poden proporcionar una molt millor
qualitat de vida no solament a la dona i la parella sinó, i
sobre tot, als mateixos fills.
Però en realitat els
beneficis que en termes de salut ha aportat la contracepció
son molts més. S'eviten gestacions no desitjades, amb tots els
problemes que comporten, i que van des de l'avortament fins als fills
rebutjats, per esmentar només dos situacions extremes. Permet
evitar gestacions en situacions desfavorables del punt de vista de la
salut, com són les edats extremes del període
fèrtil de la vida -abans dels 16 anys i després dels
45-, o clarament perilloses, en funció de certes malalties
maternes o familiars. És a dir, ha obert les portes al que
podríem anomenar la fertilitat responsable.
Ara bé, curiosament, o
potser no tan curiosament, els anticonceptius han estat
víctimes d'atacs de tota mena, amb continguts que van des de
els purament morals als més recargoladament
pseudocientífics. No entrarem a valorar els primers,
respectant el principi que compartim plenament segons el qual
cadascú té dret a pensar com vulgui i a actuar en
conseqüència, i obligar-se, evidentment, a seguir el
mateix comportament amb els qui l'envolten. Els segons, els atacs
pseudocientífics, no han reportat res de bo, han creat
confusió i han complicat la vida de molta gent, fent-los
difícil acceptar un mètode contraceptiu i exposant-los
a tots els problemes que se'n deriven. Malauradament, entre un empatx
de pseudocultura mal servida i pitjor païda, confusions
pseudoecològiques al voltant de la salut, i consells ben
intencionats però totalment irresponsables del veïnat, no
és infreqüent la més completa confusió al
voltant del tema. Tot això es pot evitar seguint el simple
principi de preguntar al professional, metge o farmacèutic,
quan es tinguin dubtes, i actuant segons els seus consells. En tot
cas, mirem de parlar breument d'alguns punts d'interès
pràctic, només respecte dels mètodes reversibles.
Quin és el nivell de
seguretat? Doncs per ordre, i amb el nivell de falles entre
parèntesi, la píndola (0.08%), el preservatiu (1.2%),
el DIU o dispositiu intrauterí (3%), els espermicides (6%), i,
molt lluny, l'Ogino o mètode del calendari i el coit
interromput, autèntics desastres dins l'anticoncepció,
amb xifres que van de 25 a 40% de falles.
Riscs per la salut? Recordem
novament que, en sentit ampli, la gestació no desitjada, i ja
no parlem de la desaconsellable mèdicament, superen en risc
per la salut a qualsevol mètode anticonceptiu. Però
parlem d'alguns mites, i algunes realitats. Per exemple, el DIU
és el mètode que dona més problemes, i augmenta
el perill de gestació extrauterina o ectòpica, accident
imprevisible, imparable i molt perillós (la gestació
extrauterina, no el DIU, és la principal causa de mortalitat
materna relacionada amb l'embaràs als països dits
avançats). La píndola, la més criticada per la vox
populi, és en canvi particularment inofensiva. Cap
treball a demostrat que faci guanyar pes; dobla en risc de
tromboembolisme en dones predisposades, però menys que el
tabac, la vida sedentària, l'obesitat, el colesterol, o la
mateixa gestació, que multiplica aquest risc per .....seixanta!
Del coit interromput (l'home retira
totalment el penis de la vagina de la dona abans de
l'ejaculació) no cal ni parlar-ne. Molt arrelat (és un
dels mètodes més utilitzats), els resultats són
imprevisibles, i des del punt de vista de la salut, entre altres
coses, no deu ajudar gaire al bon equilibri del sistema
nerviós, per exemple. És preocupant el seu ús en
població jove, on dóna encara pitjors resultats i no
ajuda a prevenir malalties de transmissió sexual.
Pel que fa a la protecció
contra eventuals infeccions i especialment malalties de
transmissió sexual, és evident que només el
preservatiu ho fa, i s'ha de recordar sobre tot a usuàries
dels altres sistemes si es troben en situació de risc.
En fi, que ja som al segle XXI, i
per a celebrar-ho ens agradaria no continuar tenint la
contracepció com un problema del qual de tant en tant cal
encara parlar, i gaudir de les coses bones que sovint la
ciència ens proporciona.
Dr. Josep Vilanova, ginecòleg
Dr. Josep Burgués, metge de capçalera
