Automedicació ?
Sovint els metges observem en els
malalts un cert complex de culpa quan, de manera lògica i
raonable, han iniciat alguna mesura terapèutica per alleujar
en un primer moment el seu patiment, i ràpidament accepten que
s'han automedicat i que això no és bo.
Crec que, com en tot, cal fer
algunes matisacions. Totes les cultures, i la nostra també,
instrueixen els seus individus per tenir cura de la seva vida i de la
qualitat d'aquesta, de la seva salut. Ho podríem anomenar
"autocura" i consisteix a tenir prevenció dels
accidents, saber tenir bona higiene, saber menjar adequadament, etc.
Forma part de la informació que els adults volem passar als
nostres descendents i tant ho fan en una tribu amazònica com a
la civilització occidental.
Aquestes normes són
vàlides mentre tot és normal, l'estat de salut és
bo i no estem sotmesos a cap situació especial. El problema
s'inicia quan el nostre organisme no respon com era d'esperar o els
factors externs ens agredeixen. En definitiva, quan iniciem un
procés de malaltia (física, psíquica,
psicosocial). Normalment, en aquesta fase s'inicia
l'automedicació, encara que en alguns casos determinades
persones ja la inicien com a prevenció.
En algunes patologies
cròniques és fonamental que el pacient conegui la
utilització concreta de determinats fàrmacs, vitals per
la seva vida, però això no pot considerar-se com a
automedicació sinó com a la adaptació d'un
tractament prèviament establert.
Un principi bàsic en
medicina es conèixer clarament quin és el nostre
límit, què és allò que no sabem, on
està la frontera entre un tractament segur i un d'arriscat, i
si ens compensarà pasar aquesta línia.
L'automedicació està en aquest límit,
perquè implica la utilització de fàrmacs amb
accions sobre el nostre organisme que poden ser beneficioses,
però també tòxiques o fins i tot letals, tenint
en compte, a més, que la toxicitat no depent moltes vegades de
la dosi sinó del nostre estat físic i psicològic,
que pot ser canviant.
Per tant crec que es fonamental
l'"autocura" i es molt perillosa l'automedicació si
no coneixem molt bé el límit dels nostres coneixements.
Dr. Lluís Burgués
metge general
