Col·laboracions amb el Diari d'Andorra

 

Publicat el 4/3/01 al suplement Informacions del Diari d'Andorra

Les anàlisis clíniques fora dels laboratoris

Des de fa uns anys, hi ha la possibilitat de fer anàlisis clíniques bàsiques fora dels laboratoris clàssics, amb una amplició del ventall de proves molt més enllà de la determinació de la glucosa plasmàtica en els pacients diabètics. Els avenços tecnològics actuals permeten mesurar, amb equips portàtils i de fàcil maneig, diverses substàncies en poc temps i amb una mínima quantitat de sang. Això ha suposat una gran millora per als equips mèdics que atenen pacients en situació urgent en condicions difícils o d'aïllament (tant en l'àmbit civil com en el militar). Així mateix, són una eina complementària en moltes consultes mèdiques (sobre tot als Estats Units) i en el nostre medi han proliferat fonamentalment com una oferta més de les oficines de farmàcia.

A causa de la pressió comercial que exerceix la indústria, l'accés a aquestes proves serà cada cop més fàcil i, inevitablement, la pressió arribarà fins al públic en general, veritable client consumidor final. Així, no serà estrany veure'ns convidats per atractius missatges publicitaris a conèixer com tenim el sucre, el colesterol, a saber "com estem del fetge i el ronyó" o a realitzar-nos revisions analítiques més o menys completes amb el mínim de sang i de temps.

S'introdueix, per tant, una nova forma de d'accés a l'analítica que no es basa en la prescripció mèdica, sinó en la demanda del mateix client. Els problemes derivats d'aquest tipus de demanda són: dificultat per seleccionar les proves adequades, dificultat per entendre els resultats i dificultat per comprendre les limitacions i el significat en termes de salut-malaltia de la informació analítica obtinguda.

Qualsevol procés analític ha de complir dues condicions bàsiques: que es realitzi sota les normes tècniques acceptades internacionalment i que formi part d'un procés integrador que és la relació metge - usuari en el seu sentit més ampli.

Efectivament, els procediments analítics realitzats fora dels laboratoris no poden quedar al marge d'aquestes condicions i, per tant, hem d'esperar i exigir que: siguin portats a terme per personal facultat i entrenat, que estiguin sotmesos a sistemes d'assegurament de la qualitat, que tinguin en compte l'estat del pacient prèviament a prendre la mostra, que tinguin en compte les possibles interferències per altres constituents sanguinis o per medicaments i es doni educació i consell al pacient amb relació als resultats, la seva significació i les limitacions.

D'altra banda, cal que els esmentats procediments analítics formin part d'una estratègia diagnòstica establerta prèviament pel metge.

De totes les proves disponibles amb aquesta tecnologia, només dues són les generalment acceptades com a útils per a l'escrutini de la població general sense indicació o visita mèdica prèvia: la glucosa, per al diagnòstic de la diabetes, i el colesterol, per identificar les persones amb nivells alts i actuar preventivament sobre l'arteriosclerosi i en particular sobre la malaltia coronària cardíaca.

Quines són les recomanacions que haurien de seguir les persones que vulguin accedir aquests tipus de proves analítiques ?

En primer lloc, faci's assessorar per un professional. Consulti el seu metge sobre l'oportunitat de fer-se aquests tipus de control en funció del seu estat de salut, o consulti el farmacèutic sobre les proves disponibles i el seu valor com a escrutini i, sobretot, no interpreti mai els resultats pel seu compte. Permeti que el metge o farmacèutic li expliquin el significat dels resultats obtinguts i segueixi les recomanacions que li facin arran d'aquests resultats.

En segon lloc, recordi que en molt pocs casos està indicat practicar proves no prescrites per facultatius (pensi en la glucosa i el colesterol), i no es deixi enlluernar per la facilitat d'accés i la tecnologia. En particular, si està preocupat perquè pensi que es pot haver contagiat d'una malaltia infecciosa seriosa, per exemple el virus de la hepatitis C (HCV) o el virus de la immunodeficiència humana (HIV), no intenti arribar al diagnòstic per vostè mateix. Posi's en mans dels professionals de la salut, que avaluaran els possibles factors de risc, indicaran les proves pertinents i li explicaran el significat dels resultats analítics; si s'escau, li oferiran les alternatives terapèutiques i el suport psicològic necessari.

Dr. Antoni Pérez Gallofré
metge bioquímic clínic

 

Darrera modificació 30/6/01