Estatuts
del Col·legi de Metges
d'Andorra
Presentats en Assemblea General de 19/1/01
Ratificats, juntament amb el Codi
Deontològic, al
desembre de 2001
(per 122 vots favorables sobre 140 vots emesos
entre 183
col·legiats).
I.- Constitució,
objecte i domicili
II.- Dels
col·legiats
III.- De l'assemblea
general
IV.- De la junta de
govern
V.- De la
dissolució
VI.- Del procediment
disciplinari
I.- CONSTITUCIÓ, OBJECTE I DOMICILI:
Article 1.-
El COL·LEGI DE METGES
D’ANDORRA (CMA) és una corporació
professional de dret públic, amb personalitat i capacitat
plena, que agrupa els
professionals de la medicina i que es regeix pels presents Estatuts i
per les
disposicions legals vigents.
Article 2.-
El Col·legi té
l’objectiu de vetllar pel bon exercici de
la professió mèdica. Les seves funcions
són:
a) Procurar que, en
l’exercici de la professió, els
col·legiats gaudeixin de la llibertat, de la
consideració i de les garanties que mereixen, que
són inherents a l’exercici de
la medicina.
b) Exercir la funció
disciplinària i imposar, si s’escau,
les sancions que corresponguin, de conformitat amb les previsions del
Codi Deontològic.
c) Defensar la professió contra
qualsevol forma d’intrusisme
i, amb aquesta finalitat, adoptar totes les mesures que siguin
pertinents.
d) Col·laborar amb les autoritats
sanitàries i
assessorar-les quan així ho interessin.
e) Resoldre les demandes de
col·legiació.
f) Vetllar per a que tots els
col·legiats col·laborin en
els programes nacionals de salut i promoure el desenvolupament de la
formació
permanent dels col·legiats.
g) Mantenir i afermar els sentiments de
solidaritat entre
els metges i les bones relacions entre aquests i el sistema sanitari
del país.
h) Fomentar el progrés i el
perfeccionament de les
ciències mèdiques.
i) Realitzar totes quantes altres funcions li
siguin
inherents en relació amb la professió, amb el
Col·legi en general o amb els
col·legiats en particular, així com totes
aquelles que, essent d’interès per la
sanitat, li puguin ser atribuïdes o delegades per
l’Administració.
Article 3.-
Es fixa el domicili a la parròquia
d’Andorra la Vella, el
qual podrà ser traslladat a un altre indret del Principat
per acord de
l'Assemblea General.
II.- DELS COL·LEGIATS:
Article 4.-
La qualitat de col·legiat comporta la
plena adhesió i
subjecció als presents Estatuts, així com als
acords de l’Assemblea General i
de la Junta de Govern adoptats vàlidament.
Article 5.-
1) Per poder exercir la professió de
metge a Andorra és
obligatòria la col·legiació al
Col·legi de Metges d’Andorra.
2) Abans de sol·licitar a
l’Administració
l’autorització per l’exercici de la
professió, l’interessat ha de presentar a
la Junta de Govern del Col·legi la sol·licitud a
la qual es refereix l’article
6 i ha d’obtenir un informe previ favorable.
3) La Junta de Govern lliura l’informe
favorable, o bé el denega motivadament, dins un termini de
quinze dies des de
l’entrada de la sol·licitud. Contra la
decisió de denegació, l’interessat pot
interposar un recurs de reposició davant la mateixa Junta
dins el termini de
quinze dies naturals comptats des de la notificació. La
Junta de Govern ha de
resoldre durant els seixanta dies naturals següents a la data
de presentació
del recurs.
4) Quan s’hagi presentat la
sol·licitud
a l’Administració (amb l’informe
favorable col·legial) i obtingut
l’autorització d’exercici de la
professió, la Junta de Govern dóna
l’alta
definitiva al col·legiat i li lliura la tarja acreditativa.
Article 6.-
1) Per ser membre del Col·legi,
l’interessat ha de reunir
les condicions necessàries de conformitat amb les
disposicions legals vigents.
A la sol·licitud escrita d’ingrés,
adreçada a la Junta de Govern, l’interessat
ha d’adjuntar-hi els documents acreditatius dels requisits
legals i indicar si
la fa en qualitat de:
a) Metge en exercici
lliberal.
b) Metge en exercici lliberal amb
acreditació exclusivament
hospitalària.
c) Metge en exercici contractual.
2) El metge que vulgui exercir la
professió de forma lliberal ha d’indicar
l’adreça del seu consultori. La resta
ha de presentar una còpia del contracte de treball. La
substitució d’un metge
col·legiat tindrà caràcter contractual.
3) Si es tracta d’una
col·legiació «sense
exercici de la professió», l’interessat
ho indicarà així en la seva demanda i,
llevat que tingui motius per denegar-la, la Junta de Govern el
donarà d’alta tot
seguit en la qualitat corresponent i li lliurarà
l’acreditació.
Article 7.-
1) El Col·legi donarà de
baixa als col·legiats:
a) Per voluntat pròpia,
manifestada per escrit a la Junta del Col·legi.
b) Per expulsió adoptada degudament i
de conformitat amb
les normes sancionadores establertes en el Codi Deontològic.
c) Per la pèrdua d’alguna de
les condicions de
col·legiació o per deixar de pagar dues quotes
col·legials de forma
injustificada.
2) La baixa del Col·legi comporta la
incapacitat per exercir la professió de metge a Andorra. El
Col·legi notifica a
l’Administració tota baixa col·legial
que sigui conseqüència de sanció,
especificant-ne el motiu.
3) En cas de baixa col·legial per la
causa enumerada en el punt c) del primer apartat d’aquest
article, l’interessat
pot interposar un recurs de reposició contra la
decisió de la Junta de Govern
davant la mateixa Junta de Govern en els mateixos terminis i condicions
previstos en l’apartat 3 de l’article 5.
Article 8.-
Tots els col·legiats gaudeixen dels
drets establerts en
aquests Estatuts i han de complir les obligacions que se’n
deriven, així com
allò que preveuen els reglaments interns degudament aprovats
per l’Assemblea
General i, específicament, s’obliguen a:
a) Participar
activament a les comissions de les quals formin part i, si
és el cas, a
representar dignament el Col·legi.
b) Regir llur conducta professional i personal de
conformitat amb el Codi Deontològic.
c) Pagar puntualment les quotes
ordinàries i les de
caràcter extraordinari que fixi l’Assemblea
General.
III.- DE L’ASSEMBLEA GENERAL:
Article 9.-
L’Assemblea General és
l’òrgan suprem i sobirà de
l’entitat, la qual ostenta la voluntat col·legial.
Les Assemblees Generals
poden ser ordinàries i extraordinàries. Els seus
debats i acords es consignen
en el Llibre d’Actes i cada acta la signen el Secretari i el
President.
Article 10.-
L’Assemblea General Ordinària
es reuneix un cop cada any,
durant el primer trimestre. L’Assemblea General
Extraordinària es reuneix
sempre que la convoqui el President, per acord de la Junta de Govern o
per
decisió pròpia, i també encara a
petició escrita d’almenys una cinquena part
dels col·legiats.
Article 11.-
Les Assemblees Generals es convoquen per carta
tramesa
als col·legiats, amb inclusió de
l’ordre del dia, amb una anticipació
mínima de
quinze dies per l’Assemblea Ordinària i de vuit
dies per l’Assemblea
Extraordinària.
Article 12.-
1) L’Assemblea General
Ordinària ha de tractar
necessàriament els següents afers:
a) Elecció dels
membres de la Junta de Govern.
b) Aprovació o censura de la
memòria d’activitats i de
l’estat general de comptes.
c) Deliberació i decisió
sobre els programes d’activitats
i designació de les comissions de treball.
d) Fixació de les quotes
ordinàries i, en el seu cas,
extraordinàries.
2) L’Assemblea General
Extraordinària
delibera i decideix sobre tots aquells afers, previstos en
l’ordre del dia, que
no estiguin expressament inclosos en les facultats de
l’Assemblea General
Ordinària.
Article 13.-
1) Per a poder prendre acords vàlids en
les Assemblees
Generals en primera convocatòria, es requereix
l’assistència dels dos terços
dels col·legiats. Si no s’assoleix aquest nombre,
se celebra mitja hora més
tard en segona convocatòria, sigui quin sigui el nombre de
col·legiats
assistents. Els acords es prenen per majoria de vots presents o
degudament
representats per escrit.
2) En tot cas, és necessari el vot
favorable dels dos terços dels col·legiats
presents o representats per poder
adoptar qualsevol acord relatiu a la modificació dels
presents Estatuts, a
l’adquisició de béns immobles o a la
dissolució del Col·legi.
Article 14.-
1) Per a poder exercir el dret de vot,
s’ha d’estar
col·legiat durant un mínim de tres mesos abans de
la data de celebració de
l’Assemblea en la qual es vulgui exercir aquest dret.
2) Els col·legiats en exercici
gaudeixen de veu i vot en totes les Assemblees, qualsevol que sigui la
matèria
de deliberació. Els col·legiats sense exercici
gaudeixen de veu i vot en les
deliberacions que no afectin directament a l’exercici de la
professió.
3) Habitualment, les votacions són
orals, però hauran de ser secretes si ho demana un sol dels
assistents.
4) Les delegacions de vot s’han
d’atorgar en el formulari que el Col·legi posa a
disposició dels col·legiats
amb aquesta finalitat.
IV.- DE LA JUNTA DE GOVERN:
Article 15.-
1) La Junta de Govern es composa de cinc membres:
un
President, un Secretari, un Tresorer i dos vocals, tots els quals
són elegits
cada tres anys per l’Assemblea General Ordinària.
El president només pot ser
reelegit una sola vegada.
2) Els membres de la Junta de Govern
han de ser necessàriament col·legiats en
exercici. El President ha de tenir la
nacionalitat andorrana i tots els membres de la Junta han
d’acreditar, com a
mínim, tres anys d’exercici continuat de la
professió a Andorra abans de llur
elecció i durant els quals no hagin estat objecte de cap
sanció disciplinària
molt greu o greu.
Article 16.-
L’elecció dels membres de la
Junta de Govern es fa sobre
candidatures completes i tancades, sense possibilitat de barrejar
candidats.
Les candidatures, on s’indicaran els candidats proposats per
a cada càrrec i estaran
signades per tots ells, han de presentar-se a la Junta de Govern fins a
quinze
dies naturals abans de la data de les eleccions.
L’elecció es fa per majoria
simple de vots vàlids emesos.
En cas que no hi hagi candidatures, la
Junta de Govern farà una proposta que es
presentarà a l’Assemblea el mateix dia
de les eleccions.
Article 17.-
1) La Junta de Govern es reuneix, almenys, una
vegada
cada trimestre i sempre que la convoqui el President, sigui per
iniciativa pròpia
o a petició de qualsevol dels membres.
2) Per tal de prendre acords vàlids,
cal l’assistència d’almenys quatre dels
membres. Els acords es prenen per
majoria i es consignen en el Llibre d’Actes.
Article 18.-
Són funcions de la Junta de Govern:
a) Convocar les
Assemblees Generals i establir-ne l’ordre del dia.
b) Resoldre sobre l’admissió
de nous col·legiats.
c) Nomenar els representants del
Col·legi en tots els
organismes, públics o privats, en els quals estigui prevista
la seva presència.
d) Emetre informes a petició de les
autoritats
sanitàries, judicials i altres organismes públics.
e) Vetllar perquè tots els
col·legiats observin una conducta
professional i deontològica adequades en relació
amb tots els organismes, els companys
i els pacients.
f) Exercir les facultats disciplinàries
respecte als
col·legiats de conformitat amb les disposicions del Codi
Deontològic.
g) Impedir l’exercici professional a les
persones que no
compleixin els requisits exigits per la legislació vigent i
portar a terme, en
el seu cas, les accions legals que siguin necessàries.
h) Defensar als col·legiats en
l’exercici de la
professió, vetllar per la salvaguarda dels seus drets i
vigilar el compliment
de les obligacions establertes en els presents Estatuts i en els
reglaments
interns.
i) Promoure iniciatives davant les autoritats en
tot allò
que estimi beneficiós pels interessos del
col·lectiu i per la millora de
l’exercici professional.
j) Proposar a l’Assemblea General els
imports de les
quotes anyals ordinàries, d’admissió i
extraordinàries, que hagin d’abonar els
col·legiats.
k) Cobrar, pagar i administrar els fons. Preparar
els
pressupostos, passar comptes anyals i presentar la memòria.
Fer propostes
d’inversió a l’Assemblea General.
Contractar i acomiadar empleats i, en
general, dur a terme totes les tasques burocràtiques i
administratives.
Article 19.-
El President ostenta la representació
unitària del
Col·legi davant totes les autoritats, entitats i
corporacions. Presideix la
Junta de Govern, les Assemblees Generals i totes les comissions i
ponències a
les quals assisteix. Dirigeix els debats i el seu vot pot dirimir els
empats.
Exerceix les funcions de vigilància pel compliment dels
presents Estatuts i de
les finalitats i els objectius del Col·legi.
Article 20.-
En els supòsits
d’absència o de malaltia del President,
la representació col·legial recau en el
Secretari. El Tresorer i el Secretari
se substitueixen mútuament.
Article 21.-
Els documents de tresoreria són signats
conjuntament pel
President i pel Tresorer. Pertoca a aquest darrer portar els llibres de
comptes
i presentar a la Junta de Govern els estats comptables i els projectes
de
pressupost.
Article 22.-
El Secretari s’encarrega dels serveis
administratius del
Col·legi, els empleats, els llibres, els arxius i el segell.
Tramita totes les
sol·licituds i les comunicacions rebudes i les trasllada a
qui procedeixi.
Redacta les actes de la Junta de Govern i de les Assemblees Generals i
en
lliura les corresponents certificacions amb el vist i plau del
President. També
porta el registre dels col·legiats.
V.- DE LA DISSOLUCIÓ:
Article 23.-
El Col·legi de Metges es
dissoldrà per acord de
l’Assemblea General Extraordinària convocada
expressament a aquest efecte. La
decisió de dissolució requereix el vot favorable
dels dos terços del total dels
col·legiats.
Article 24.-
quan s’hagi acordat la
dissolució es procedirà a la
liquidació. L’Assemblea General nomena una
Comissió Liquidadora, composta per no
menys de tres membres, la qual farà efectius els cobraments,
els pagaments i
realitzarà els béns i drets
col·legials. Si en resultés producte sobrer,
serà
destinat a les finalitats benèfiques i socials que hagi
acordat l’Assemblea
General en el moment de decidir la dissolució.
Article 25.-
La condició de col·legiat no
comporta cap responsabilitat
personal envers tercers per deutes contrets pel Col·legi.
Tampoc no tenen
responsabilitat els membres de la Junta de Govern, sempre que llur
actuació
hagi estat conforme a les exigències de la llei i dels
presents Estatuts.
VI.- DEL PROCEDIMENT DISCIPLINARI:
Article 26.-
Sense perjudici de les responsabilitats civil i
penal en
les que puguin incórrer, els col·legiats estan
subjectes a responsabilitat
disciplinària.
Article 27.-
El Col·legi té
competència disciplinària per sancionar
als col·legiats, de conformitat amb aquest títol,
per les accions o omissions
que, en l’exercici o amb motiu de la professió,
constitueixin una infracció de les
disposicions dels presents Estatuts o del Codi Deontològic.
En cas que els fets
puguin ser constitutius de delicte, el Col·legi els
posarà en coneixement de
les autoritats judicials i s’abstindrà
d’actuar fins que no recaigui una
resolució judicial definitiva.
Article 28.-
El Col·legi exercita la seva
funció disciplinària a
través de la Comissió Disciplinària,
constituïda en dues instàncies.
Article 29.-
El procediment disciplinari s’incoa per
acord de la Junta
de Govern, en prendre aquesta coneixement de fets que poden
ésser constitutius
d’infracció o com a
conseqüència d’una denúncia o
d’una comunicació escrita
adreçada al President.
Article 30.-
Les sancions només pot imposar-les la
Comissió
Disciplinària per resolució motivada,
després d’haver obert un expedient en un
procediment contradictori, en el qual l’interessat hagi pogut
fer ús de la
facultat de presentar proves i la de defensar-se.
Article 31.-
En rebre una queixa, i abans de prendre cap
decisió al
respecte, el Secretari del Col·legi la trasllada al
col·legiat interessat per
tal que aquest pugui fer les seves al·legacions dins
d’un termini de quinze
dies. Un cop rebudes aquestes al·legacions o quan
s’hagi esgotat el termini,
sens perjudici de poder demanar a les parts informació
complementària dins d’un
segon termini de quinze dies, la Junta de Govern adopta la
decisió d’obrir un expedient
disciplinari o bé d’arxivar la queixa i la
notifica a les parts, indicant que
contra la decisió d’arxiu pot formular-se un
recurs de reposició dins d’un nou
termini de quinze dies.
Article 32.-
Si la Junta de Govern acorda l’obertura
del procediment
disciplinari nomena un col·legiat instructor.
L’instructor dóna un nou tràmit
d’al·legacions a l’interessat per quinze
dies, en tramet còpia a qui ha
formulat la queixa, indica a les parts l’obertura del
procediment a proves,
vetlla pel respecte del principi contradictori i, finalitzada la
instrucció,
proposa a la Comissió Disciplinària la
resolució a adoptar.
Article 33.-
1) La Comissió Disciplinària
de primera instància queda
constituïda per cinc membres, resultants d’una
insaculació que fa la Junta de
Govern d’entre els restants col·legiats en actiu i
la presideix el col·legiat
de més edat. D’aquesta insaculació
s’han d’excloure els col·legiats que
exerceixin càrrec públics.
2) La Comissió ha de resoldre dins un
termini
màxim de trenta dies comptats des de la
convocatòria que li adreça el President
del Col·legi. Les parts poden recórrer contra
aquesta resolució davant la
Comissió Disciplinària de segona
instància dins del termini de quinze dies a
partir de la notificació.
Article 34.-
La Comissió Disciplinària de
segona instància queda
constituïda per la Junta de Govern del Col·legi i
ha de resoldre el recurs
durant els trenta dies següents a la seva recepció.
Article 35.-
En ambdues Comissions Disciplinàries
les votacions sempre
són secretes i les decisions s’adopten per majoria
absoluta dels seus membres. El
Secretari del Col·legi, qui també rep els
recursos, notifica les resolucions.
Els recursos s’entenen admesos sempre amb efectes suspensius.
Article 36.-
Les sancions disciplinàries es fan
constar a l’expedient
personal del col·legiat sancionat. La Junta de Govern
donarà testimoni a les
autoritats sanitàries de totes les sancions
disciplinàries fermes.
Article 37.-
Les infraccions a les disposicions dels presents
Estatuts
i a les del Codi Deontològic es classifiquen en faltes molt
greus, greus i
lleus.
Article 38.-
Constitueixen faltes molt greus, les
següents infraccions:
a) Qualsevol conducta constitutiva de
delicte dolós en matèria professional.
b) La violació dolosa del secret
professional.
c) La desatenció maliciosa o
malintencionada dels malalts.
d) La pràctica
d’esterilitzacions,
d’amputacions o de tècniques de
reproducció assistida sense el consentiment
exprés del pacient.
e) La participació, activa o passiva,
en pràctiques que puguin ser constitutives de tortura o
bé en tractaments
cruels, inhumans, degradants, vexatoris o que atemptin a la dignitat de
la
persona, a l’ocasió de l’exercici
professional.
f) L’experimentació
mèdica sense haver
adoptat les mesures i les precaucions establertes en el Codi
Deontològic.
g) La comissió d’una tercera
falta
greu, si les dues anteriors havien estat sancionades o es troben en
període
d’instrucció i les tres han estat comeses dins un
termini de tres anys.
Article 39.-
Constitueixen faltes greus, les següents
infraccions:
a) La violació culposa o negligent del
secret professional del metge o del dret
d’informació del pacient en les
condicions establertes.
b) La violació del dret del pacient a
la lliure elecció del metge, del centre sanitari i a no ser
sotmès a cap mena
de discriminació per raons socials, racials o
ètniques.
c) L’incompliment de
l’obligació de
portar una història mèdica individualitzada i
actualitzada de cada pacient.
d) La desconsideració i la manca de
respecte en les relacions professionals, entre companys i entre els
metges i el
Col·legi, en les condicions establertes al Codi
Deontològic.
e) L’intrusisme professional, la
publicitat, la percepció d’honoraris professionals
manifestament abusius i la
violació de la prohibició de rebre beneficis,
comissions, vendre fàrmacs o
productes medicinals i, en general, de practicar la dicotomia.
f) La comissió d’una tercera
falta
lleu, si les dues anteriors havien estat sancionades o es troben en
període
d’instrucció i les tres han estat comeses dins un
termini de tres anys.
g) En general qualsevol incompliment de
les normes deontològiques que no sigui qualificat de molt
greu o de lleu.
h) L’incompliment dels acords adoptats
degudament pels òrgans col·legials,
així com no comunicar al Col·legi les
vicissituds professionals per llur anotació en
l’expedient personal.
Article 40.-
Constitueixen faltes lleus:
a) Les infraccions a les disposicions
del Codi Deontològic quan no mereixin la
qualificació de molt greus ni de
greus.
b) La negligència en el compliment de
les normes estatutàries o dels reglaments interns aprovats
degudament.
Article 41.-
La Comissió disciplinària
qualifica la falta de molt
greu, greu o lleu, després d’analitzar la
producció dels fets, les
circumstàncies concurrents que puguin atenuar o agreujar
l’actuació del
col·legiat, la seva reincidència eventual i les
conseqüències que se n’hagin
derivat pel pacient, pel Col·legi o pel
col·lectiu sanitari del país.
Article 42.-
Les sancions que poden imposar-se són:
a) Per faltes molt greus:
La suspensió de la condició
de
col·legiat i de l’exercici de la
professió durant un període que va de sis
mesos fins a un any.
La suspensió de la condició
de
col·legiat i de l’exercici de la
professió durant un període màxim de
tres anys
en el supòsit que el col·legiat ja
hagués estat objecte d’una sanció
disciplinària ferma, per una falta molt greu, durant els
tres anys anteriors.
L’expulsió del
Col·legi en el supòsit
que el col·legiat hagués estat condemnat, per
sentència ferma, a una pena
privativa de llibertat per un delicte dolós comès
en l’exercici de la
professió.
b) Per faltes greus:
La suspensió de la condició
de
col·legiat i de l’exercici de la
professió durant un període màxim de
sis
mesos.
c) Per faltes lleus:
Una amonestació escrita.
Article 43.-
Les faltes prescriuen: al cap de sis mesos quan
són
lleus, al cap de dos anys quan són greus, i al cap de quatre
anys quan són molt
greus, comptats des de la data dels fets. La prescripció
queda interrompuda a partir
de l’inici de les diligències prèvies i
mentre duri la tramitació del
procediment disciplinari. També quedarà
interrompuda quan hi hagi una causa
penal pendent sobre els mateixos fets.
Article 44.-
Els col·legiats que hagin estat
sancionats poden demanar
la rehabilitació i la cancel·lació de
l’anotació en el seu expedient, quan
hagin transcorregut els terminis següents, a partir del
compliment de la sanció:
a) Si la falta era
lleu, un any.
b) Si la falta era greu, tres anys.
c) Si la falta era molt greu, cinc anys.
La petició de rehabilitació
i de cancel·lació
d’antecedents se sol·licita a la Junta de Govern.
Contra la decisió
denegatòria, l’interessat pot formular un recurs
d’audiència davant la Justícia
ordinària. La Junta de Govern tramet a les autoritats
sanitàries testimoni de
totes les resolucions que donin lloc a una rehabilitació.
