"En relació a les declaracions realitzades pel Sr. Romagosa en la entrevista publicada al Diari d'Andorra del diumenge 26 de març i per la impressió negativa sobre la situació de la professió mèdica a Andorra que es pot despendre d'aquestes declaracions, el Col·legi de Metges se sent obligat a fer les següent puntualitzacions:

1- A tots els països del nostre entorn, a l'hora d'ocupar llocs de treball dins de l'administració o convocats pels organismes públics, tenen preferència els nacionals del país, sense tenir en compte cap altra consideració. No és estrany, per tant, que quan es convoca un lloc de treball per a un metge a l'hospital es consideri prioritària la nacionalitat andorrana i, al igual que en altres països, si aquesta feina no pot ser ocupada per un nacional ho sigui amb tots els drets per una persona de fora del país.

2- La formació d'especialistes que tenen els metges andorrans es la realitzada dins de les estructures docents oficials dels països veïns, han estat homologades pel M.I. Govern en el seu moment i per tant deuen considerar-se de la màxima qualitat acadèmica. El fet de que aquest llicenciats no puguin, amb la seva titulació, exercir a la Unió Europea, encara que si poden fer-ho a la resta del món, es deu a la normativa europea que fa referència a les relacions amb països tercers.

3- L'Hospital Nostra Senyora de Meritxell és l'única instal·lació hospitalària que té Andorra i des d'un principi ha estat oberta als professionals del país que, per desenvolupar la seva activitat mèdica, necessiten la utilització dels equipaments de l'hospital, tal com queda reflectit als articles 25 i 26 del Reglament general de constitució, estructura i funcionament del Centre Hospitalari Andorrà. El Col·legi pensa que aquesta situació es positiva per la població andorrana i permet una millor utilització dels recursos disponibles.

4- Finalment, el Col·legi de Metges d'Andorra reitera que té el dret i l'obligació segons els seus estatuts de vetllar per les condicions en què l'activitat professional sanitària al país i que actuarà en qualsevol situació wue les distorsioni.

Considerem, doncs, que la direcció del SAAS i de l'hospital ha de ser sensible a aquestes situacions per conèixer de forma adequada la realitat de la situació sanitària andorrana i aplicar solucions coherents, encara que entenem les dificultats que això comporta per una persona que desconeixent el país i sense cap procés específic de selecció assumeix la direcció de l'atenció sanitària de tot el país.