" Declaració
de Mònaco: reflexions sobre bioètica i drets de l'infant
El col·loqui internacional
sobre bioètica i drets de l'infant, organitzat per
l'Associació mundial dels amics de la infància (AMADE)
i la UNESCO, va tenir lloc a Mònaco entre el 28 el 30 d'abril
del 2000. Presenta algunes consideracions relatives als progressos
aconseguits en l'àmbit de la biologia i de la medicina
encaminats a reforçar i aplicar la protecció dels drets
de l'infant.
La infància és una
realitat complexa, evolutiva, que es mereix una reflexió
específica. L'infant és un ésser fràgil,
però la seva autonomia no ha de ser menysvalorada. En
conseqüència, els seus drets -en particular la seva
supervivència, desenvolupament i participació- i les
mesures de protecció que necessita figuren en un gran nombre
de textos nacionals i internacionals protectors dels drets de l'home,
als quals cal afegir disposicions particulars, especialment la
Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant.
Aquestes observacions adquireixen
tota la seva importància a partir que es pren
consciència dels progressos realitzats en biologia i en
medicina, així com de les evolucions culturals.
I- Els orígens de l'infant
· Qualsevol infant és
un ésser singular i nou.
· El respecte per la dignitat
de l'embrió engendrat "in vitro" en cas
d'infertilitat de la parella o per evitar la transmissió d'una
afecció de gravetat especial, i després del fetus, ha
de ser assegurat.
· La utilització de les
dades de la genètica i de la medicina fetal ha de respectar el
principi de no discriminació i no tendir a reduir o eliminar
la diversitat humana o els atzars inherents a la vida.
· La vida de l'infant com a
tal no hauria d'estar considerada com un perjudici, sigui quin sigui
el seu grau de "handicap".
II- Els lligams de l'infant
· Les mesures preses per
assegurar la protecció dels drets de l'infant han d'estar
adaptades al seu grau d'autonomia.
· En funció de
l'interès de l'infant, els pares o les persones que tenen
l'autoritat parental decideixen el grau d'informació que
proporcionaran a l'infant sobre els seus orígens, si el
naixement és resultat d'una assistència mèdica a
la procreació.
· El diàleg i
l'educació en el si d'una família, els membres de la
qual tenen responsabilitats respecte a l'infant, constitueixen per a
ell la millor situació, que convé de buscar en tots els casos.
· L'infant ha de ser associat
a les decisions que el concerneixen, tant en el pla de la salut com
en el pla de l'educació, més i més bé, a
mesura que adquireix la seva autonomia. És responsabilitat
dels seus pares de conformar-se l'un i l'altre a aquesta exigència.
· L'interès superior de
l'infant ha de prevaler, en principi, sobre el de l'adult quan
són divergents.
III- El cos de l'infant
· Les cures que requereix la
salut de l'infant impliquen que la seva informació, el seu
consentiment i, si s'escau, el rebuig d'aquest consentiment siguin
considerats segons el seu grau d'autonomia.
· Tal exigència
adquireix més importància en el cas de tests, de
sostraccions practicats sobre l'infant; l'objectiu no pot ésser
qu'un interès major de salut que no podria ser assolit d'una
altra manera. En cap cas l'interès de la societat no hauria de
prevaler sobre el de l'infant.
· La protecció dels
drets de l'infant ha de ser reforçada quan està afectat
d'un minusvàlua. Els progressos de la ciència i les
seves aplicacions, especialment en matèria de prevenció
i de tractaments, han de beneficiar als infants amb minusvàlua
sense esdevenir mai fonts d'exclusió o de marginalització.
· La societat ha de motivar,
en particular, la recerca en el camp de les malalties rares i endegar
teràpies eficaces."
