Article 24
Tota persona sospitosa que presti declaració davant el Servei de Policia ha de ser informada, de manera que ho
entengui, i de forma immediata, dels fets que se li imputen i de les raons motivadores de la seva eventual
privació de llibertat, així com dels drets que té, especialment els següents:
(...)
g) dret a ser reconegut pel metge forense i, en el seu defecte, per un facultatiu.
(...)
En el cas que sigui necessari efectuar una prova d'alcoholèmia s'ha de notificar a la persona interessada
el dret que té de sol.licitar una anàlisi de sang si no està d'acord amb el resultat obtingut mitjançant altres
procediments.
Article 33
Els agents del Servei de Policia, en cas d'accident de circulació, han de procedir a la pràctica de les
diligències següents:
1. Demanar l'ajut d'un metge per tal de dispensar l'assistència necessària als ferits.
(...)
Article 38
Els metges, els practicants, les infermeres i en general qualsevol facultatiu que, per raó de la seva activitat
professional, conegui l'existència de mort, ferida o malaltia suspectes de ser conseqüència d'un fet delictiu,
o fins i tot de possibles accidents, han de comunicar-ho immediatament al Servei de Policia o als batlles .
Article 89
El batlle ha d'ordenar al metge forense l'elaboració de l'informe corresponent, en el qual s'ha d'expressar el
temps que el perjudicat ha tardat o pot tardar a quedar curat, el temps durant el qual ha estat o es preveu que
estarà impedit per al seu treball habitual, i si li ha quedat o li quedarà vici, defecte, deformitat o perjudici
estètic rellevant amb especificació de les seqüeles.
Article 92
Per regla general, els metges nomenats per al dictamen, tenen l'encàrrec següent:
Procedir a l'examen i a l'autòpsia del cadàver amb vista a determinar:
1. la naturalesa dels cops i de les ferides que presenti el cadàver,
2. la causa (instruments punxents, tallants, contundents, cremades, armes de foc, etc.),
3. si les ferides són recents o bé antigues,
4. l'ordre en què han estat produïdes,
5. si han pogut produir la mort,
6. si hi ha senyals de resistència o lluita,
7. si la mort no és el resultat d'un accident o d'un suïcidi,
8. si els cops i les ferides han estat produïts per un sol o més individus, abans o després de la mort i en
quines circumstàncies,
9. si la mort és resultat directe dels cops i les ferides, o bé si s'ha esdevingut a causa de certes
circumstàncies que han pogut fer que les ferides adquirissin una gravetat que normalment no poden tenir
(estat de salut deficient, manca de cura, etc.),
10. les posicions de la víctima i de l'agressor,
11. el moment en què es produí la mort,
12. si els talls i els esquinçaments dels vestits de la víctima coincideixen amb les ferides, i quines són la
naturalesa i la direcció,
13. si la víctima presenta senyals de tortura o violació.
El batlle pot, a més, demanar al metge totes les explicacions complementàries que estimi útils, ateses les
circumstàncies.
Article 240
El batlle, quan la naturalesa de l'accident ho requereixi i sempre que pugui, s'ha de traslladar al lloc de
l'accident per practicar les diligències d'instrucció. Ha de verificar la identitat de les persones compromeses, de
les víctimes i dels testimonis i n'ha de rebre les declaracions; ha d'examinar els vehicles i els documents
relatius a llur propietat i assegurança; ha d'escoltar les conclusions del metge referents a la naturalesa de
les lesions i l'estat psíquic dels conductors i ha de reconstituir l'accident amb l'ajut del croquis i de les
fotografies.
