Llei del Codi de
la Circulació, de 10 de juny de 1999.
Normes per l'examen mèdic per a la obtenció del carnet de conduir
Butlletí Oficial del Principat
d'Andorra Data: 14/07/99, Número: 40, Any: 11
Extractes del Capítol V. Permisos de conduir
Cinturons de seguretat o altres sistemes de retenció
Article 72
... S'exceptuen de l'obligatorietat de l'ús del
cinturó de seguretat o d'altres sistemes de retenció homologats:
a) Les dones embarassades quan disposen d'un certificat mèdic,
en el qual consti la seva situació.
b) Les persones proveïdes d'un certificat mèdic
d'exempció. Aquest certificat d'exempció ha
d'especificar obligatòriament la seva durada.
Els certificats que s'esmenten als apartats b) i c) han de ser
presentats a qualsevol agent de l'autoritat encarregada del trànsit que ho sol.licita.....
Permisos de conduir
Article 113
Els permisos de conduir expedits pel Govern poden ser de les categories següents:
- A1: Motocicletes d'una cilindrada màxima de 125 cc, una
potència màxima d'11 quilowatts (kW) i una relació potència/pes no superior a 0,11
quilowatts/quilogram (kW/kg).
- A2: Motocicletes o altres vehicles de tres o quatre rodes que no siguin
de tipus turisme, d'una potència màxima de 25 quilowatts (kW) i una relació potència/pes no superior
a 0,16 quilowatts/quilogram (kW/kg).
- A3: Motocicletes de qualsevol cilindrada, amb o sense sidecar, i altres
vehicles de tres o quatre rodes que no siguin de tipus turisme, amb pes màxim en buit de 400 kg.
- B1: Automòbils de qualsevol cilindrada, amb un pes màxim
autoritzat de 3.500 kg i amb un nombre màxim de nou seients, inclòs el del conductor. Els automòbils compresos en el
permís B1 poden portar enganxat un remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.Igualment s'autoritza a conduir amb
el permís B1 un conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil dels que autoritza a conduir el permís
esmentat i un remolc, sempre que el pes màxim autoritzat del conjunt no excedeixi 3.500 kg i el pes màxim autoritzat del
remolc no excedeixi el pes en buit del vehicle tractor.
- B2: Turismes de servei públic, servei de policia, extinció
d'incendis i assistència sanitària, amb un pes màxim autoritzat de 3.500 kg i amb un nombre màxim de
nou seients inclòs el conductor. Els automòbils compresos en el permís B2 poden portar enganxat un remolc, amb
un pes màxim autoritzat de 750 kg. Igualment s'autoritza a conduir amb el permís B2 un conjunt de vehicles acoblats
compost per un vehicle automòbil dels que autoritza a conduir el permís esmentat i un remolc, sempre que el pes màxim
autoritzat del conjunt no excedeixi 3.500 kg i el pes màxim autoritzat del remolc no excedeixi el pes en buit del vehicle tractor.
- B1 i B2 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil
dels que autoritzen a conduir els permisos de la classe B1 i B2 i un remolc, amb un pes màxim autoritzat superior a 750 kg, sempre
que el conjunt no pugui ser conduït amb un permís dels esmentats anteriorment.
- C1: Automòbils amb un pes màxim autoritzat entre 3.500 kg i
7.500 kg, i amb un nombre màxim de nou seients, inclòs el del conductor. Dits automòbils poden portar enganxat un
remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.
- C1 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil
dels que autoritza a conduir el permís de la classe C1 i un remolc, amb un pes màxim autoritzat superior a 750 kg, sempre
que el pes màxim autoritzat del conjunt així format no excedeixi 12.000 kg i que el pes màxim autoritzat del remolc
no sigui superior al pes en buit del vehicle tractor.
- C2: Automòbils de qualsevol pes màxim autoritzat destinats
al transport de mercaderies, amb un nombre màxim de nou seients, inclòs el del conductor. Aquests vehicles poden
portar enganxat un remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.
- C2 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil
dels que autoritza a conduir el permís de la classe C2 i un remolc, amb un pes màxim autoritzat superior a 750 kg.
- D1: Automòbils destinats al transport de persones amb un nombre
mínim de seients superior a nou i màxim de disset, inclòs el del conductor. Aquests vehicles poden portar
enganxat un remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.
- D1 + E: Conjunt de vehicles acoblats, compost per un vehicle automòbil
dels que autoritza a conduir el permís de la classe D1 i un remolc, amb un pes màxim autoritzat superior a 750 kg sempre
que: D'una banda, el pes màxim autoritzat del conjunt no excedeixi 12.000 kg i el pes màxim autoritzat del remolc no
sigui superior al pes en buit del vehicle tractor. D'altra banda, que el remolc no s'utilitzi per al transport de persones.
- D2: Automòbils destinats al transport de persones, amb un nombre
de seients, inclòs el del conductor, superior a nou. Aquests automòbils poden portar enganxat un remolc amb un pes
màxim autoritzat de 750 kg.
- D2 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil
dels que autoritza a conduir el permís de la classe D2 i un remolc amb un pes màxim autoritzat superior a 750 kg.
- J: Permís jove o d'acompanyament. El poden obtenir els majors de
16 anys i menors de 18, per poder circular en les condicions establertes en el present Codi, d'acord amb l'article següent.
Controls
d'alcoholèmia, estupefaents i substàncies que alterin
la capacitat d'obrar
Article 124
Es prohibeix
conduir amb una taxa d'alcohol a la sang superior a 0,5 g/l excepte
en el cas dels conductors dels vehicles especials, els industrials,
els de transport de mercaderies, els de transport de matèries
perilloses i els de transport públic o privat de passatgers,
atenent a la superior perillositat o sinistralitat potencial en cas
d'accident, la taxa d'alcohol a la sang és de 0,2 g/l.
Article 125
...
Només els agents del Servei de policia o els que oportunament
designi el Govern, poden sotmetre els conductors a controls d'alcoholèmia...
...Les proves s'han de realitzar mitjançant la utilització
d'alcoholímetres o aparells anàlegs.
Si el conductor es mostra disconforme amb el resultat donat per aquest
aparell o no accepta ser sotmès a la prova esmentada, pot
sol·licitar que se li efectuï una anàlisi de sang al
centre clínic més pròxim. L'anàlisi ha de
ser efectuada pel personal mèdic competent.
En el cas que el conductor, una vegada al centre clínic, no permeti
l'extracció de sang, el personal mèdic ha d'emetre un
informe sobre aquest fet, el qual, juntament amb l'emès per
l'agent de l'autoritat, ha de servir de base perquè
l'autoritat judicial dicti la resolució pertinent....
Article 126
Es prohibeix
conduir sota la influència d'estupefaents o sota els efectes
de medicaments o d'altres substàncies que alteren l'estat
físic o el mental per conduir sense perill.
El conductor pot ser sotmès als controls d'estupefaents o similars en els
supòsits previstos als apartats a i c de l'article 125 i, quan
presenti símptomes aparents d'estar sota la influència
d'estupefaents o similars.
Exàmens
mèdics
Article 127
Els candidats
al permís de conduir i les persones que han de renovar-lo amb
la periodicitat indicada a l'article núm. 119, han de ser
sotmesos a un examen mèdic per comprovar que no tenen cap
malaltia o incapacitat física o psíquica incompatible
amb el lliurament o la renovació del permís de conduir.
S'han de sotmetre a una revisió mèdica, després d'un
informe previ del Servei de policia i a requeriment del Ministeri
d'Interior, els conductors implicats en un accident de
circulació, els quals hagin donat símptomes d'una
afecció o defecte incompatible amb la conducció, que
hagin estat adquirits o detectats posteriorment a l'obtenció
del permís de conduir.
Article 128
Quan el
Ministeri d'Interior, mitjançant el Servei de policia, la
Batllia o un altre organisme públic o privat, tingui
coneixement de l'existència d'una afecció de qualsevol
mena en un conductor que impossibiliti la conducció o la
dificulti suficientment, el requereix per tal que se sotmeti a les
proves mèdiques oportunes per tal de comprovar-ho.
En ambdós supòsits, i en espera de la resolució
definitiva, es pot decretar la retenció temporal del
permís de conduir de la persona afectada. No obstant
això, el Ministeri d'Interior pot trametre testimoni de
l'expedient a l'òrgan judicial competent per tal que
després de fer les diligències que calguin, dicti
resolució motivada sobre la suspensió o no del
permís de conduir.
Article 129
Els aspirants
a la llicencia per a ciclomotors i a les categories, A1, A2, A3, B1,
B2, J, C1, C2, D1, D2 i E corresponent, han de ser sotmesos, entre
altres, a un examen psicotècnic, independentment de si escau
estendre certificat mèdic oficial o oficial especial.
Article 130
Les revisions
mèdiques i l'examen psicotècnic s'efectuen als centres
autoritzats pel Govern. Les revisions mèdiques per als
aspirants a l'obtenció i/o renovació del permís
de conduir de les categories A1, A2, A3, B1, J i llicències
per ciclomotors, poden ser realitzades pels metges generalistes
acreditats pel Govern. Les revisions mèdiques per als
aspirants a l'obtenció i/o la renovació del
permís de conduir de les categories B2, C1, C2, D1, D2 i a la
categoria E corresponent, únicament poden ser realitzades per
l'organisme oficial determinat pel Govern per a tal finalitat.
Article 131
En les
revisions mèdiques són observats el sentit de la vista
i de l'oïda, el sistema nerviós, l'estat mental, la
mobilitat, el sistema cardiocirculatori i el renal, el sistema
respiratori, les malalties abdominals i metabòliques, i els
trastorns relacionats amb substàncies que alterin la capacitat
d'obrar. Quan es tracta d'aspirants a permisos de conduir de les
classes A1, A2, A3 o de llicències per conduir ciclomotors, ha
de posar-se atenció especial en l'aplicació de tot el
que fa referència a l'equilibri o la integritat
anatòmica funcional dels membres superiors.
Les malalties o els defectes que anul·len o impedeixen l'obtenció i/o la
renovació de la llicència per a ciclomotor i les
categories A1, A2, A3, B1 i J (grup I) i B2, C1, C2, D1, D2 i la
categoria E corresponent (grup II) són les següents:
1. Sentit
de la vista
Si per assolir
l'agudesa visual requerida és necessària la
utilització de vidres correctors o lents de contacte ha
d'expressar-se a l'informe, així com l'obligació del
seu ús durant la conducció i de portar ulleres de
recanvi. Les lents intraoculars no es consideren com a lents
correctores. S'entén per visió monocular tota
pèrdua anatòmica o funcional ambliopia o la manca d'un
ull, així com qualsevol agudesa visual igual o inferior a 1/10
en un ull amb o sense correcció.
1.1. Agudesa visual:
Grup I:
S'ha de tenir visió en un ull no inferior a 8/10, de l'escala de Vecker, si
es té visió monocular. Si es té visió en
els dos ulls s'ha d'arribar a un mínim de 6/10 en el millor i
3/10 en el pitjor, s'entén amb o sense correcció.
Grup II:
S'ha de posseir amb o sense correcció òptica una agudesa visual
almenys de 8/10 i 5/10 per l'ull amb millor i pitjor agudesa
respectivament. No s'admet la visió monocular. Per a la
renovació: ha de tenir una visió global mínima o
bé igual a 13/10 en l'escala de Vecker. L'agudesa visual de
l'ull pitjor no pot ser inferior a 4/10. No s'admet la visió monocular.
1.2. Camp visual:
Grup I:
Si la visió és binocular s'ha de tenir un camp visual
binocular normal.
Si la visió és monocular, el camp visual no pot ser inferior
a 120 graus en el pla horitzontal ni tampoc hi pot haver reduccions
significatives en cap dels meridians del camp.
Grup II:
No s'admet la visió monocular.
1.3.
Visió nocturna:
1.4. Mobilitat
del globus ocular:
Grup I:
No s'admeten diplopies.
Grup II:
No s'admeten les limitacions del moviment ni tant sols quan no s'acompanyen de diplopia.
1.5. Motilitat palpebral:
Grup I:
No s'admeten lagoftàlmies ni ptosis palpebrals.
Grup II:
No hi ha d'haver lagoftàlmies ni ptosis, ni tan sols unilaterals.
1.6. Reflexos pupil·lars:
Grup I:
No s'admeten trastorns bilaterals del reflex pupil·lar a la llum.
Grup II:
No s'admeten trastorns del reflex pupil·lar a la llum encara que siguin unilaterals.
1.7. Afàquies:
1.8.
Adaptació a l'enlluernament:
1.9.
Deteriorament progressiu de la capacitat visual:
Grups I-II:
Les malalties progressives que no permetin arribar als nivells fixats de l'apartat
1.1 a l'apartat 1.9 ambdós inclosos, impedeixen tant
l'obtenció com la renovació del permís de conduir.
2. Sentit
de l'oïda
Quan per
arribar a l'agudesa auditiva mínima requerida en l'apartat 2.1
sigui necessària la utilització d'audífon, ha
d'expressar-se l'obligació de fer-lo servir durant la conducció.
2.1. Agudesa auditiva:
Grup I:
No s'admeten hipoacúsies de més del 45% de pèrdua combinada,
amb o sense audífon, detectades mitjançant una
audiometria tonal.
Per a la renovació, els afectats d'hipoacúsia combinada de
més de 45%, amb o sense audífon, tenen
l'obligació de col·locar en el vehicle que utilitzin
retrovisors bilaterals exteriors i interior panoràmic.
Grup II:
No s'admeten, amb o sense audífon, pèrdues combinades de més
de 35% detectades amb audiometria tonal.
2.2. Vertigen:
Grups I-II:
No s'admeten sensacions vertiginoses o de vertigen permanents o
paroxístiques, sigui quina sigui la causa, la intensitat o la freqüència.
No s'admet cap trastorn del mateix sentit detectat en proves vestibulars, ni
l'existència de nistagmus aural.
3. Sistema
nerviós i muscular
No s'admeten malalties del sistema nerviós i muscular que produeixin
pèrdua o disminució de les funcions motores, sensorials
o de coordinació que incideixin involuntàriament en el
control del vehicle.
3.1. Malalties
encefàliques, medul·lars i del sistema nerviós perifèric:
Grups I-II:
No s'admeten:
Malalties del sistema nerviós central o perifèric que produeixin
pèrdua o disminució de les funcions motores, sensorials
o de coordinació.
Episodis sincopals. Tremolors de grans oscil·lacions.
Espasmes que produeixin moviments amplis del cap, el tronc o els membres.
Tremolors i/o espasmes que incideixin involuntàriament en el control del vehicle.
3.2. Epilèpsies i crisis convulsives d'altres etiologies:
Grup I:
No es permeten quan hagin existit crisis epilèptiques convulsives o crisis
amb pèrdua de la consciència durant l'últim any.
En cas de crisis durant el son s'ha de constatar que almenys ha transcorregut
un any, tan sols amb aquesta simptomatologia.
En cas de tractar-se de sacsejades mioclòniques que poden afectar la
seguretat en la conducció, ha d'haver transcorregut un
període mínim de tres mesos sense tenir cap crisi.
Els afectats d'epilèpsia amb crisis convulsives o amb crisis amb
pèrdua de la consciència, han d'aportar un informe
favorable d'un neuròleg, on consti el diagnòstic, el
compliment del tractament i la freqüència de les crisis,
i s'especifiqui expressament que el tractament farmacològic
prescrit no impedeix la conducció.
El període de vigència del permís o la llicencia
és de dos anys com a màxim.
En cas d'absència de crisis durant els tres últims anys, el
període de vigència del permís de conduir
és de cinc anys com a màxim.
En cas de crisis durant el son, el període de vigència del
permís o la llicència és com a màxim d'un
any, amb informe d'un especialista en neurologia en el qual es faci
constar el diagnòstic, el compliment del tractament i
l'absència d'altres crisis convulsives, a més de
certificar expressament que el tractament farmacològic
prescrit no impedeix la conducció.
En cas de tractar-se de sacsejades mioclòniques que puguin afectar la
seguretat en la conducció, ha d'aportar-se un informe
favorable d'un neuròleg en el qual es faci constar el
diagnòstic, el compliment del tractament si escau i la
freqüència de les crisis convulsives, a més de
certificar que el tractament farmacològic prescrit no impedeix
la conducció. El període de vigència del
permís és de dos anys com a màxim.
Grup II:
Tan sols es permeten quan no es necessiti tractament ni s'hagin produït
crisis durant els cinc últims anys. En cas de crisis durant el
son, s'ha de constatar que almenys ha transcorregut un any solament
amb aquesta simptomatologia. En cas de tractar-se de sacsejades
mioclòniques que puguin afectar la seguretat en la
conducció, ha d'haver transcorregut un període sense
sacsejades almenys de dotze mesos.
Els afectats d'epilèpsies han d'aportar un informe favorable d'un
neuròleg en el qual s'acrediti que no han necessitat
tractament ni han patit crisis durant els cinc últims anys.
El període de vigència del permís és de dos
anys com a màxim.
En cas de crisis durant el son, el període de vigència del
permís és com a màxim d'un any, amb informe d'un
especialista en neurologia en el qual es faci constar el
diagnòstic, el compliment del tractament i l'absència
d'altres crisis convulsives, a més de certificar expressament
que el tractament farmacològic prescrit, si escau, no impedeix
la conducció.
En cas de tractar-se de sacsejades mioclòniques que puguin afectar la
seguretat en la conducció ha d'aportar-se un informe favorable
d'un neuròleg en què es faci constar el
diagnòstic, el compliment del tractament i si escau la
freqüència de crisis convulsives, a més de
certificar expressament que el tractament farmacològic
prescrit no impedeix la conducció. El període de
vigència del permís és d'un any com a màxim.
3.3.
Alteracions de l'equilibri:
Grups I-II:
No s'admeten alteracions de l'equilibri (vertigen, inestabilitat, mareig)
permanents, evolutius o intensos, ja siguin d'origen auditiu o d'un
altre tipus.
3.4. Trastorns musculars:
3.5. Accident
isquèmic transitori:
Grups I-II:
No s'admeten els atacs isquèmics transitoris fins que hagin transcorregut
almenys sis mesos sense símptomes neurològics.
Els afectats han d'aportar informe favorable d'un especialista en neurologia en el
qual es faci constar l'absència de seqüeles neurològiques.
Quan, excepcionalment i amb dictamen favorable previ d'un neuròleg,
les seqüeles neurològiques no impedeixin l'obtenció
o la pròrroga, el període de vigència del
permís és com a màxim d'un any.
3.6. Accidents
isquèmics recurrents:
4. Sistema cardiovascular
4.1.
Insuficiència cardíaca:
Grup I:
No s'admeten les de caràcter greu, sigui quina sigui la seva causa.
Es valora el nivell de gravetat segons la classificació de la NYHA (New
York Heart Academy). Es consideren aptes els estadis I i II, i no
aptes els III i IV.
Estadi I: Cap
limitació de l'activitat física.
Estadi II:
Dispnea d'esforç, palpitacions i simptomatologia de fatiga.
Estadi III:
Dispnea d'esforços mitjans i per l'activitat habitual.
Estadi IV:
Dispnea al mínim esforç i en repòs.
Grup II:
No s'admet cardiopatia que origini simptomatologia corresponent a un dels
nivells II, III i IV.
4.2. Trastorns
del ritme:
Grup I:
No s'admet trastorn del ritme cardíac que pugui originar una pèrdua
de tensió o síncope en el conductor. No s'admeten pròtesis
valvulars cardíaques o marcapassos, excepte un cop
transcorreguts tres mesos des de la seva aplicació i amb
informe favorable d'un especialista en cardiologia. En aquest cas,
tant per a l'obtenció com per a la renovació, el
permís ha de tenir un període de vigència igual
o inferior a dos anys.
No s'admet bradicàrdia intensa per bloqueig auriculoventricular.
Grup II:
Igual que el grup I, excepte pel que fa al termini, que ha de ser de 6 mesos a
comptar de la col·locació de la pròtesi valvular i amb
informe favorable de l'especialista en cardiologia.
En aquest cas, tant per a l'obtenció com per a la renovació, el
permís té un període de vigència igual o
inferior a un any.
No s'admet arítmia completa, ni flúter auricular ni
extrasistòlies ventriculars intenses; tampoc taquicàrdia
sinusal permanent superior a 120 pulsacions per minut ni
taquicàrdia paroxística.
4.3. Coronariopaties:
Grup I:
No s'admeten antecedents d'infart agut de miocardi durant els últims tres mesos.
No s'admet angina inestable ni angina estable o malaltia que produeixi crisi
anginoide sense anomalia electrocardiogràfica, fins que hagi
transcorregut un any sense crisis i es demostri la curació
clínica. En aquest cas, el període de vigència
del permís, tant per a l'obtenció com per a la
renovació, és d'un any.
Grup II:
No s'admet l'existència d'antecedents de més d'un infart de
miocardi. En cas d'haver patit un infart de miocardi, el
període de vigència del permís, tant per a
l'obtenció com per a la renovació, és d'un any.
No s'admet angina inestable ni angina estable o malaltia que produeixi crisi
anginoide sense anomalia electrocardiogràfica fins que hagi
transcorregut un any sense crisis i s'acrediti la curació clínica.
4.4. Pericarditis:
Grups I-II:
No s'admeten pericarditis agudes i cròniques que s'acompanyin de trastorns
funcionals greus.
4.5.
Hipertensió arterial:
Grup I:
En les hipertensions de caràcter permanent, no s'admet una
tensió arterial mínima superior a 120 mmHg i/o amb
complicacions oculars, vestibulars o cardiovasculars encara que
s'estigui amb tractament farmacològic.
Grup II:
No s'admeten les hipertensions de caràcter permanent quan la màxima
sigui superior a 200 mmHg o la mínima de 120 mmHg.
4.6.
Hipotensió arterial:
Grups I-II:
No s'admeten hipotensions arterials quan s'acompanyin d'estats sincopals de
qualsevol origen.
4.7. Aneurismes:
Grup I:
No s'admeten els aneurismes cardíacs i arterials de vasos grans. S'admet la correcció
quirúrgica d'aneurismes, sempre que el resultat sigui
satisfactori i no hi hagi quadre clínic d'isquèmia cardíaca.
Quan les característiques de l'aneurisme no impliquin un risc elevat de
ruptura ni s'associïn a un quadre clínic d'isquèmia
cardíaca, amb informe favorable d'un cardiòleg o
cirurgià vascular, es pot obtenir o prorrogar el permís
de conduir per un període de vigència màxim d'un
any, prorrogable.
Grup II:
No s'admeten els aneurismes cardíacs i arterials de vasos grans. S'admet la
correcció quirúrgica d'aneurismes, sempre que el
resultat sigui satisfactori i no hi hagi quadre clínic
d'isquèmia cardíaca.
4.8.
Arteriopaties perifèriques:
Grups I-II:
No s'admeten les de caràcter obliterant que produeixin trastorns
clínics importants amb oscil·lometries molt disminuïdes.
4.9. Malalties venoses:
Grup I:
No s'admeten trombosis venoses profundes.
Grup II:
No s'admeten varius voluminoses als membres inferior ni tromboflebitis.
5. Sistema renal
5.1. Nefropaties:
Grup I:
No es permeten les que presentin un grau d'insuficiència renal avançat.
Els malalts sotmesos a programes de diàlisi, amb la presentació
d'un informe favorable d'un nefròleg, poden obtenir o
prorrogar el permís de conduir per un període de
vigència màxim de dos anys, prorrogable.
Grup II:
No es permeten les que presentin un grau d'insuficiència renal avançat.
5.2. Trasplantament renal:
Grups I-II:
No s'admet el
trasplantament renal, excepte amb la presentació d'un informe
favorable d'un nefròleg, després que hagin
transcorregut sis mesos sense problemes derivats d'aquest
trasplantament. En aquest cas, es pot obtenir o prorrogar el
permís de conduir per un període de tres anys per al
grup I d'un any pel grup II, ambdós prorrogables.
6. Aparell locomotor
L'avaluació
de la incapacitat física ha de basar-se essencialment en les
consideracions que permeten determinar si la incapacitat constatada
és un impediment per realitzar una maniobra eficaç,
ràpida i dificultosa per al maneig dels comandaments en
qualsevol circumstància i sobretot en cas d'urgència.
En cas que la persona necessiti una adaptació del vehicle, aquesta ha de ser
controlada pel metge i per un tècnic de la ITV, que controla
l'aptitud per conduir de manera no perillosa. En cas necessari es pot
realitzar una avaluació conjunta medicotècnica.
Grup I:
6.1. Extremitats superiors:
No s'admet cap defecte, mutilació, malaltia o lesió traumàtica
o paralítica ni que sigui unilateral que impedeixi al
conductor conservar en tot moment un normal maneig del volant de direcció.
6.1.1. Les
pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
que afecten a tota l'extremitat des de l'espatlla comporten les
adaptacions del vehicle següents:
6.1.1.A)
Membre dret:
a) Caixa de canvi automàtic, selector automàtic de velocitat de la
caixa de canvi al peu esquerre o manual amb sensor.
b) El fre de mà, els llums, els intermitents, l'avisador acústic, la
posada en marxa del motor, etc, s'han de situar al costat de
l'extremitat vàlida.
c) Pom al volant per a l'extremitat vàlida.
6.1.1.B) Membre esquerre:
a) Caixa de canvi automàtic, selector automàtic de velocitat de la
caixa de canvi al peu dret o manualment amb sensor.
b) El fre de mà, els llums, els intermitents, l'avisador acústic, la
posada en marxa del motor, etc, s'han de situar al costat de
l'extremitat vàlida.
c) Pom al volant per a l'extremitat vàlida.
En els casos de l'apartat 6.1.1 la velocitat màxima es limita a 80 km/h en
el cas del canvi automàtic, i a 70 km/h en la resta dels casos.
6.1.2. Les
pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
que afecten l'extremitat superior però que permeten
determinades maniobres en les quals el colze pot intervenir,
comporten les adaptacions del vehicle següents:
6.1.2.A)
Membre dret:
a) Caixa de canvi automàtic o bé una prolongació de la
palanca de velocitats de la caixa de canvi manual amb cassoleta.
b) Fre de mà, llums, intermitents, posada en marxa del motor, etc.
situats al costat de l'extremitat vàlida.
c) Pom al volant a l'extremitat vàlida.
6.1.2.B) Membre esquerre:
a) Caixa de canvi automàtic, selector automàtic de velocitats de la
caixa de canvi al peu esquerre o manualment amb sensor.
b) Fre de mà, llums, intermitents, avisador acústic, posada en
marxa del motor, etc. situats al costat de l'extremitat vàlida.
c) Pom al volant per a l'extremitat vàlida.
En els casos de l'apartat 6.1.2 la velocitat màxima és limitada a 90 km/h.
6.1.3. Les
pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
de la porció distal de l'extremitat superior o absència
total o parcial dels mateixos que impossibiliti accions de
pinça, comporten les adaptacions del vehicle següents:
6.1.3.A)
Membre dret:
a) Cassoleta amb palanca de canvis si falta la mà.
b) Fre de mà, llums, intermitents, avisador acústic, posada en
marxa del motor, etc, situats al costat de l'extremitat vàlida.
c) Pom al volant per al membre vàlid.
6.1.3.B) Membre esquerre:
a) Pom al volant per al membre vàlid o bé forquillan protegida.
b) Fre de mà, llums, intermitents, avisador acústic, posada en
marxa del motor, etc. situats al costat del membre vàlid.
En els casos de l'apartat 6.1.3 A i B la velocitat màxima és
limitada a 90 km/h.
6.1.3.C) Ambdós membres:
a) Cassoleta a la palanca de canvis.
b) Pom al volant o bé forquilla protegida.
c) Fre de mà amb nansa especial, amb bloqueig.
d) Llums, intermitents, avisador acústic, posada en marxa del motor,
etc. accionables amb qualsevol dels membres.
En els casos de l'apartat 6.1.3.C la velocitat màxima és limitada a
80 km/h.
6.2. Extremitats inferiors:
No s'admet cap
amputació a l'altura del maluc, la cuixa o el genoll si
impedeix la posició asseguda normal o produeix inseguretat en conduir.
6.2.1. Les
pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
a l'extremitat inferior des del maluc en direcció
perifèrica de forma que el genoll resulti inoperant
-s'inclouen en aquest grup paraplegies, artrodesis i anquilosis de
genoll en posició vertical, comporten les adaptacions del
vehicle següents:
6.2.1.A) Membre dret:
a) Caixa de canvi automàtic o servoembragatge amb control manual,
semiautomàtic o embragatge manual.
b) Accelerador al peu esquerre. El pedal esmentat així com el de l'embragatge
han de ser escamotejables.
c) Eventual adaptació del seient, en cas d'artrodesi o anquilosi.
d) O bé també:
- A1 Fre de servei manual preferentment bloquejant.
- B1 Accelerador al volant.
- C1 Eventual adaptació del seient, en cas d'artrodesi o anquilosi.
6.2.1.B) Membre esquerre:
a) Caixa de canvi automàtic o bé servoembragatge amb control
manual, semiautomatitzat o automàtic, o embragatge manual.
b) Eventual adaptació del seient en cas de paraplegia, artrodesi o anquilosi.
En els casos dels apartats 6.2.1 A i B no hi ha limitació de velocitat
específica amb embragatge automàtic, i la velocitat
màxima és limitada a 90 km/h per a la resta.
6.2.1.C) Ambdós membres:
a) Caixa de canvi automàtic o bé servoembragatge amb control
manual, semiautomatitzat o automatitzat.
b) Accelerador al volant.
c) Fre de servei manual, preferentment bloquejant.
d) Eventual adaptació del seient en cas de paraplegia artrodresi o anquilosi.
En els casos de l'apartat 6.2.1.C la velocitat màxima és limitada a
80 km/h amb embragatge automàtic i a 70 km/h per a la resta.
6.2.2. Les
pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
de l'extremitat inferior localitzades per sota del genoll sense
retropeu, comporten les adaptacions del vehicle següents:
6.2.2.A)
Membre dret:
a) Caixa de canvi automàtic o servoembragatge amb control manual,
semiautomatitzat o automatitzat, o bé embragatge manual.
b) Accelerador al peu esquerre. El pedal de l'accelerador i el d'embragatge
corresponent han de ser escamotejables.
En els casos de l'apartat 6.2.2.A no hi ha limitació de velocitat
específica amb embragatge automàtic i la velocitat
màxima és de 70 km/h per a la resta.
6.2.2.B) Membre esquerre:
a) Caixa de canvi automàtica o servoembragatge amb control manual,
semiautomatitzat o automatitzat.
b) Accelerador al volant.
c) Servofrè de servei manual, preferentment bloquejant.
En els casos de l'apartat 6.2.2.B la velocitat màxima és limitada a
80 km/h amb embragatge automàtic i a 70 km/h per a la resta.
6.2.3. Les
pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
de l'extremitat inferior localitzades per sota del genoll amb
retropeu, comporten les adaptacions del vehicle següents:
6.2.3.A)
Membre dret:
a) Accelerador al volant.
En els casos de l'apartat 6.2.3.A la velocitat màxima és limitada a
90 km/h.
6.2.3.B) Membre esquerre:
No es necessita cap adaptació del vehicle i no hi ha limitació
de velocitat específica.
6.2.3.C) Ambdós membres:
a) Accelerador al volant.
En els casos de l'apartat 6.2.3.C la velocitat màxima és limitada a
90 km/h.
6.3.
Deficiències mecàniques, motrius i posturals del cap,
el coll i el tronc:
Quan hi ha afectació de l'estabilitat del tronc és imprescindible
la utilització d'una ortesi apropiada i en aquest cas,
cinturó de seguretat tipus arnès i/o de miralls
retrovisors adequats.
En els casos de l'apartat 6.3 la velocitat màxima és de 90 km/h.
6.4.
Anquilosis articulars:
No s'admeten
les de maluc o genoll que impedeixin la posició asseguda
normal, així com les generalitzades de la columna,
articulacions lumbosacra i sacroilíaques.
6.5.
Escurçament del membre inferior:
No s'admeten
les de 4 cm i les aparents per deformitat o obliqüitat pèlvica.
6.6. Peu deforme:
No s'admet si
són els dos o el dret, corresponent al costat de
l'accelerador, quan l'articulació tibiotarsiana no conservi el
joc íntegre.
6.7. Membres
superiors o inferiors:
No s'admet la
carència total, anatòmica o funcional d'un membre
superior i un altre inferior, tant si són homolaterals com si
són de diferent costat.
6.8. Columna vertebral:
No s'admeten
les rigideses ni les deformitats que impedeixen la rotació i
flexió normal de la columna vertebral.
Grup II
6.9. Membres superiors:
No s'admet cap
defecte, mutilació, malaltia o lesió permanent, encara
que sigui unilateral, que impedeixi un maneig del volant i els
comandaments i una oposició eficaç del polze als dits
índex, mitjà o anul·lar.
6.10. Membres inferiors:
No s'admet cap
disminució de força o motilitat de les articulacions
tibiotarsiana, subastragalina o mesotarsiana, corresponent al costat
de l'accelerador ni cap amputació, a part de la dels dits o
del metatars si hi ha motilitat i força completes, a
l'articulació tibiotarsiana del costat de l'accelerador.
6.11. Anquilosis articulars:
No s'admeten
les del maluc, el genoll, l'articulació tibiotarsiana del
costat de l'accelerador ni les articulacions lumbosacres i les de la
columna vertebral.
6.12. Peu deforme:
No s'admet
tenir cap peu deforme.
6.13. Talla:
No pot ser
inferior a 1,50 m.
6.14.
Força muscular:
No s'admet un
índex de robustesa superior a 20 (segons la fórmula de
Pignet) i una força muscular a les mans inferior a 40 kg
segons l'escala de pressió amb el dinamòmetre de Collin.
7. Sistema respiratori
7.1. Dispnees:
Grup I:
No s'admeten dispnees permanents en repòs o d'esforç lleu.
Grup II:
No s'admeten dispnees amb petits esforços ni paroxístiques
de cap etiologia.
7.2. Trastorns
del son:
Grups I-II:
No es permet la síndrome d'apnea obstructiva del son, els trastorns
relacionats amb el son, ni altres causes d'excessiva
somnolència diürna, excepte amb un informe favorable de
l'especialista en què constati que s'està seguint
tractament i control de simptomatologia diürna. En aquest cas,
es pot obtenir o prorrogar el permís de conduir per un
període de vigència màxim de dos anys per al
grup I i un any per al grup II.
7.3. Altres afeccions:
Grups I-II:
No s'admeten trastorns pulmonars, pleurals, diafragmàtics i
mediastínics que determinin incapacitat funcional. S'ha de
valorar el trastorn i l'evolució de la malaltia, tenint
especialment en compte l'existència o la possibilitat
d'aparició de crisis de dispnea paroxística, dolor
toràcic intens o una altra alteració que pugui influir
en la seguretat de la conducció.
8. Trastorns
mentals i de conducta
8.1. Delirium,
demència, trastorns amnèsics i altres trastorns cognitius:
Grup I:
No s'admet delirium ni demència, tampoc s'admeten casos de trastorns
amnèsics o altres trastorns cognitius que suposin un risc en la
conducció, excepte amb un informe favorable de l'especialista
que no desaconselli l'obtenció o la pròrroga del
permís. En aquest cas el període de vigència del
permís és d'un any com a màxim, prorrogable.
Grup II:
No s'admet cap tipus de trastorn.
8.2.
Esquizofrènia i d'altres trastorns psicòtics:
Grup I-II:
No s'admet esquizofrènia ni trastorns delirants o altres trastorns
psicòtics que presentin incoherència o pèrdua de
la capacitat associativa, idees delirants, al·lucinacions o conducta
violenta que impliquin risc per a la seguretat en conducció,
excepte amb un informe favorable de l'especialista que no
desaconselli l'obtenció o la pròrroga del permís.
En aquest cas el període de vigència del permís
és d'un any com a màxim, renovable.
8.3. Trastorns
de l'estat d'ànim:
Grups I-II:
No s'admeten trastorns greus de l'estat d'ànim que comportin una
probabilitat alta de conductes de risc per a la pròpia vida o
la dels altres.
8.4. Trastorns
del control dels impulsos:
Grups I-II:
No s'admeten casos de trastorns explosius intermitents o greus que suposin risc
per a la seguretat viària.
8.5. Trastorns
del desenvolupament intel·lectual:
Grup I:
No s'admet retard mental amb un coeficient intel·lectual inferior a 50. En els
casos en què el coeficient intel·lectual estigui entre 50 i 70
s'ha d'aportar un certificat favorable de l'especialista.
Grup II:
No s'admet retard mental amb un coeficient intel·lectual inferior a 70.
9. Trastorns
relacionats amb substàncies
Són
objecte d'atenció especial els trastorns de dependència,
abús o trastorns provocats per qualsevol tipus de
substància. En els casos en què es presenten
antecedents de dependència o abús, es pot obtenir o
prorrogar el permís o la llicència de conduir sempre
que la situació de dependència o abús s'hagi
extingit després d'un període acreditat
d'abstinència, i no hi hagi seqüeles irreversibles que
suposin risc per a la seguretat viària.
Per determinar aquests supòsits es requereix un dictamen favorable d'un
psiquiatre, un psicòleg o d'ambdós, depenent del tipus
de trastorn.
9.1. Abusos d'alcohol:
Grups I-II:
No s'admet l'abús d'alcohol ni cap patró d'ús en el qual el
subjecte no pugui dissociar conducció i consum d'alcohol.
Tampoc s'admeten casos d'antecedents d'abús en els quals la
rehabilitació no estigui degudament acreditada. En el cas d'existir
antecedents d'abús amb informe favorable a l'obtenció o
pròrroga, es pot reduir el període de vigència
del permís o la llicència segons criteri facultatiu.
9.2.
Dependència d'alcohol:
Grups I-II:
No s'admet l'existència de dependència d'alcohol, ni tampoc casos
d'antecedents de dependència en els quals la
rehabilitació no estigui degudament acreditada.
En cas de tenir antecedents de dependència d'alcohol, amb la
presentació d'un informe favorable abans de l'obtenció
o la pròrroga, es pot obtenir o prorrogar el permís amb
un període de vigència reduït segons criteri facultatiu.
9.3. Trastorns
provocats per l'alcohol:
Grups I-II:
No s'admeten trastorns provocats per l'alcohol, com abstinència, delirium,
demència, trastorns psicòtics i altres que suposin un
risc per a la seguretat viària. Tampoc s'admeten casos
d'antecedents de trastorns conseqüència de l'alcohol en
els quals la rehabilitació no estigui degudament acreditada.
En cas de tenir antecedents de trastorns provocats per l'alcohol, amb la
presentació d'un informe abans de l'obtenció o la
pròrroga, es pot obtenir o prorrogar el permís amb un
període de vigència reduït segons criteri facultatiu.
9.4. Consum
habitual de drogues i medicaments:
Grups I-II:
No s'admet el consum habitual de substàncies que comprometin l'aptitud per
conduir sense perill, ni el consum habitual de medicaments que
individualment o en conjunt produeixin efectes adversos greus en la
capacitat per conduir.
Quan, excepcionalment i amb informe mèdic favorable, el medicament o
els medicaments no influeixin de manera negativa en el comportament
viari de l'interessat, es pot obtenir o prorrogar el permís
segons criteri facultatiu.
9.5.
Abús de drogues o medicaments:
/FONT>Grups I-II:
No s'admet l'abús de drogues ni de medicaments. Si hi ha antecedents
d'abús, la rehabilitació ha d'acreditar-se degudament.
En els casos de tenir antecedents d'abús de drogues o de medicaments, amb
la presentació d'un informe favorable abans de
l'obtenció o la pròrroga, es pot obtenir o prorrogar el
permís amb un període de vigència reduït
segons criteri facultatiu.
/FONT>9.6.
Dependència de drogues i medicaments:
/FONT>Grups I-II:
No s'admet la dependència de drogues o medicaments. Si hi ha antecedents de
dependència, la rehabilitació ha d'acreditar-se degudament.
En els casos de tenir antecedents de dependència de drogues o de
medicaments, amb la presentació d'un informe favorable abans
de l'obtenció o la pròrroga, es pot obtenir o prorrogar
el permís amb un període de vigència reduït
segons criteri facultatiu.
10. Malalties abdominals
Es valora el
trastorn funcional i la seva evolució tenint especialment
present l'existència o la possibilitat de complicacions, com
ara evisceracions, perforacions o trencament de vísceres,
hemorràgies profuses o dolors intensos que influeixin en les
condicions d'aptitud i seguretat en conduir.
11. Malalties metabòliques
Grup I
11.1.
Afeccions del canvi hidrocarbonat:
No s'admet la diabetis sacarina, si cursa amb acidosi o complicacions incloses en
alguns dels apartats següents i els quadres d'hipoglucèmia
aguda.
Tot diabètic que necessita més de 50 u d'insulina en una
sola injecció subcutània és apte temporalment
per conduir i ha de revisar el permís cada any.
11.2. Malalties de recanvi iònic:
No s'admeten les que s'acompanyen de símptomes cerebrals, cardíacs o musculars.
Grup II
11.3.
Afeccions del canvi hidrocarbonat:
No s'admet la diabetis sacarina quan no sigui compensada simplement amb la dieta o
amb hipoglucemiants orals.
11.4. Diabetis insípides:
No s'admeten si s'acompanyen de símptomes diencefàlics.
|
