Exposició de motius
En els països europeus s'observa una forta dinàmica de canvi que
afecta tots els àmbits socials i es tradueix en la necessitat de comptar amb una nova estratègia legislativa en
l'àmbit de la salut i dels sistemes sanitaris.
El programa europeu de l'Organització Mundial de la Salut "Salut per
a tothom, l'any 2000", formulat a partir de l'any 1980, implicava en el desenvolupament d'aquesta estratègia un seguit
d'objectius, entre els quals és important l'adequació dels textos legislatius i reglamentaris als principis de la salut per
a tothom.
Les darreres tendències de la legislació sanitària europea es
concreten en un conjunt de temes comuns per a un gran nombre de països, entre els quals destaquen la formulació dels
drets dels pacients, les noves regulacions de les professions sanitàries, els nous enfocaments dels mecanismes de
finançament i de planificació, la redefinició del paper de les diferents administracions, etc.
L'adaptació política i institucional a la nova realitat històrica
europea, obliga a la promulgació d'un instrument legislatiu que sigui el mitjà de suport adequat per al desenvolupament
d'una política de salut coherent amb els principis sanitaris recollits en la majoria dels Estats d'Europa.
En l'àmbit de la salut pública i del medi ambient, la
legislació amb que comptava el Principat ha quedat desfasada, malgrat que fos en el moment de la seva aprovació força
innovadora -Reglament de Sanitat de 1936- i a més afectada recentment per un conjunt de disposicions que denoten l'interès
i la necessitat de posar al dia la normativa sobre aquestes matèries de tanta transcendència en qualsevol país.
Així en el decurs dels anys 1983 a 1985 s'aprovaren les lleis sobre les
malalties infeccioses-contagioses de declaració obligatòria; els aliments i els productes alimentaris refrigerats, congelats i ultracongelats; els residus sòlids;
protecció del consumidor, policia i protecció de les aigües i la relativa a contaminació atmosfèrica i
els sorolls.
L'objectiu de la Llei General de Sanitat en aquest àmbit és el
d'aglutinar els aspectes més estrictament sanitaris de les matèries que han estat objecte de regulació recentment,
tot establint un marc comú, però a la vegada mantenint l'especificitat de cada una de les lleis ja dictades.
Quant a la vessant assistencial, la qüestió s'entronca inevitablement amb les prestacions sanitàries de la seguretat
social i amb l'organisme gestor fins ara de les mateixes -la Caixa Andorrana de Seguretat Social-. Evidentment l'aprofundiment del
procés de reforma de l'administració institucional de la sanitat iniciat l'any 1986 incideix en aquesta qüestió.
El primer pas s'ha donat amb la creació del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària; servei que en la
pròpia Llei de creació es defineix com una entitat parapública, dotada de personalitat jurídica, amb
autonomia financera, i que ha assumit la gestió i l'administració de tots els recursos públics dedicats a
l'atenció sanitària.
Un segon nivell d'incidència es produeix amb la present Llei General de
Sanitat, a través del Sistema de Salut Andorrà que es configura com un sistema sanitari mixt en el si del qual s'integren
el conjunt d'estructures i de serveis relacionats amb la higiene, la salut pública i l'assistència sanitària tant la
individual com la col·lectiva. El caràcter mixt del sistema suposa la integració en aquest del Servei Andorrà
d'Atenció Sanitària i a la vegada permet vincular els serveis directament dependents del Govern, els tutelats per aquest i
els de caràcter privat. D'aquesta manera es garanteix en tot moment l'exercici lliure dels professionals sanitaris i
parasanitaris, així com les estructures i serveis que es vulguin dotar dins d'una societat regida pel sistema de lliure mercat.
La Llei General de Sanitat s'estructura a partir de tres punts essencials: el reconeixement del dret a la salut, l'estructuració del sistema
de salut i la distribució de competències entre les administracions públiques andorranes. El tractament donat a
aquests temes bàsics permetrà homologar la política sanitària d'Andorra amb la d'aquells
països amb sistemes sanitaris moderns, independentment de la modalitat (pública, privada o mixta) adoptada en cada cas.
D'altra banda, l'enfocament general donat a la Llei General de Sanitat té en
compte tant la tradició del país en aquesta matèria com l'existència d'un important sector privat,
poc regulat des de l'Administració pública.
En aquest sentit, hom ha cercat solucions tècniques adequades al
caràcter mixt del sistema sanitari andorrà, amb la intenció de garantir en tot moment la coordinació
òptima entre les institucions i els sectors professionals que actuen, directament o indirecta, en l'àrea de la salut
pública i de l'assistència sanitària.
El desenvolupament de la present Llei General de Sanitat haurà
d'evitar, en la mesura que sigui possible, alguns inconvenients observats en altres països: lentitud dels procediments
d'elaboració reglamentària, complexitat excessiva, manca de coordinació i d'acord amb els professionals afectats, etc.
Per tant, l'aplicació dels principis continguts en aquesta Llei
s'haurà de fer amb prudència i gradualment, per així poder consolidar un nou sistema sanitari coherent,
harmònic, modern i eficaç.
Títol preliminar - Finalitat de la Llei General de Sanitat
Capítol únic
Article 1
La present Llei té com objectiu establir les bases de
caràcter normatiu i organitzatiu del Sistema de Salut.
Article 2
El Govern assegurarà l'execució i l'acompliment de la
present Llei mitjançant l'exercici de les seves competències i el desenvolupament reglamentari previst en la
pròpia Llei.
Els Comuns amb Llur actuació col·laboraran en l'assoliment dels objectius
previstos en aquesta Llei.
Títol primer - Bases generals del Sistema de Salut
Capítol únic
Article 3
El Sistema de Salut es configura com un sistema sanitari mixt,
constituït pel conjunt d'estructures i de serveis relacionats amb la higiene, la salut pública i l'assistència
sanitària individual i col·lectiva, pertanyents directament a l'Administració General i els tutelats per aquesta Administració.
Article 4
En el marc d'aquesta definició del Sistema de Salut, les
funcions relatives a l'assistència sanitària i a la higiene i salut pública de l'Administració General i
dels organismes tutelats es distribueixen com segueix:
a) Corresponen al Govern
l'ordenació i programació en tots els àmbits relacionats amb la salut, i l'execució en matèria
d'higiene i salut pública. Aquesta última la realitzarà habitualment a través de la Conselleria de
Treball i Benestar Social, respectant les competències reconegudes dels Comuns.
b) Correspon a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la recaptació de les cotitzacions dels seus assegurats, el
finançament dels serveis sanitaris rebuts pels seus beneficiaris i la iniciativa normativa en matèria de seguretat
social en el que fa referència a les cotitzacions i les prestacions, en els termes que estableix l'article desè del
seu Reglament General.
c) Correspon al Servei Andorrà d'Atenció Sanitària la gestió dels serveis de salut finançats públicament, a més de les funcions definides en la Llei
de creació del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària.
Article 5
Amb la finalitat d'assolir un Sistema de Salut global i integral, el
Govern regularà les condicions per al desenvolupament de la pràctica mèdica i de les altres professions
sanitàries i parasanitàries, i també garantirà la coordinació òptima entre les
activitats sanitàries públiques i les privades.
Article 6
La coordinació entre les activitats sanitàries
públiques i les privades respectarà, en tot moment, les bases essencials i els principis de l'exercici professional lliure
dels sanitaris, d'acord amb la tradició existent, assumida col·lectivament pels poders públics, pels usuaris del sistema
sanitari i pels professionals afectats.
Article 7
Tots els andorrans i els ciutadans estrangers que tinguin establerta llur
residència, legal i efectiva, en el Principat tindran assegurat el dret a la protecció de la salut i el dret a
beneficiar-se de les actuacions, dels programes de salut pública i de les prestacions d'assistència sanitària.
Article 8
L'assistència sanitària en el marc del Sistema de Salut serà
proporcionada a Andorra mitjançant els serveis assistencials propis del Govern a través del Sistema Andorrà
d'Atenció Sanitària, i de les persones i entitats privades, de la manera següent:
a) Per als col·lectius protegits pel sistema de seguretat social, se'ls
reemborsarà les despeses de les prestacions sanitàries segons preveuen els Reglaments de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
b) Per a les persones andorranes i per als residents al país, legalment i
efectiva, que demostrin no disposar de recursos econòmics ni d'altres possibilitats de protecció social, el Govern
assumirà les despeses, tot i fixant els requisits necessaris per a rebre assistència. Les prestacions i les despeses que
ocasionin seran gestionades a través del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària.
c) Per als ciutadans amb recursos suficients i no protegits per la Seguretat
Social o que renunciïn explícitament als beneficis d'aquesta protecció, l'assistència prestada
comportarà el pagament íntegre dels serveis rebuts.
Títol segon - Objectius Generals del Sistema de Salut
Capítol únic
Article 9
El Govern orientarà les seves actuacions d'acord amb els
objectius de salut següents:
a) Promoció i augment del nivell de salut de tota la població.
b) Prevenció de les malalties, amb programes específics adreçats als grups de risc elevat.
c) Control i millora de la qualitat higiènica i de la salubritat del medi general, laboral i domèstic.
d) Educació sanitària individual i col·lectiva, encaminada
a afavorir l'adquisició i el desenvolupament de costums de vida saludables.
e) Assistència sanitària de qualitat, que obliga a vetllar
per una plena coordinació funcional entre els serveis públics i els privats i a promoure la utilització
d'aquests serveis amb eficàcia i eficiència.
f) Rehabilitació física i psíquica del malalt.
Article 10
L'Administració sanitària projectarà les seves actuacions d'acord amb
les tècniques modernes de planificació dels serveis de salut. El desenvolupament del Sistema Sanitari es basarà en
les anàlisis epidemiològiques, demogràfiques, estadístiques, d'utilització de serveis i d'economia,
aplicades als serveis de salut.
El Govern adequarà el funcionament de l'Administració
pública a aquests objectius i proporcionarà recursos econòmics per a assolir-los.
Títol tercer - Dels Plans de Salut
Capítol únic
Article 11
Els Plans de Salut configurats com l'element de planificació
sanitària i de coordinació entre les diferents administracions públiques contindran la llista dels objectius
previstos en matèria sanitària, la descripció dels mitjans humans, materials i econòmics necessaris, les
propostes de coordinació funcional de les entitats i col·lectius afectats per la present Llei, les mesures de
caràcter normatiu que caldrà implantar en el període corresponent i els procediments d'avaluació
dels resultats.
Article 12
El Govern aprovarà i establirà la vigència dels
Plans de Salut els quals seran elaborats per la Conselleria de Treball i Benestar Social.
Per a l'elaboració dels Plans de Salut es tindran en compte les
consideracions i els suggeriments que formulin les diverses institucions representatives dels diferents estaments de la
comunitat. A tal efecte, el Govern establirà el procediment per a fer efectiva la seva participació en els Plans de Salut.
Títol quart - Programació sanitària dels serveis assistencials
Capítol únic
Article 13
El Govern, a més de regular l'exercici professional lliure,
programarà els serveis assistencials següents:
a) En l'assistència primària, la Conselleria de Treball i
Benestar Social programarà les activitats de promoció i prevenció sanitària, mitjançant fórmules
d'incentivació acordades per les parts afectades. També s'estimularà l'actuació coordinada dels professionals
sanitaris i d'altres professionals no metges, amb l'objectiu d'introduir una dimensió pluri-disciplinària en
l'atenció sanitària.
b) L'assistència sanitària especialitzada, en règim
de consulta, d'hospitalització i també mitjançant altres alternatives: hospitalització domiciliària, de
dia, etc.
c) Les atencions específiques de rehabilitació en
l'àmbit hospitalari o extrahospitalari.
d) La pràctica d'exploracions i de procediments diagnòstics i
terapèutics, en règim ambulatori i d'internament.
e) L'assistència farmacèutica.
f) L'assistència adequada en casos urgents, la regulació
assistencial bàsica en hores nocturnes i dies festius.
g) El transport sanitari normal i d'urgències.
Article 14
La utilització dels serveis assistencials existents en
l'àmbit hospitalari públic pels metges d'atenció primària es realitzarà segons les normes establertes
pel Govern, tot garantint la coordinació correcta entre els serveis hospitalaris i extrahospitalaris.
Article 15
Els programes sanitaris donaran prioritat als grups de població
de risc elevat i establiran mesures específiques per a la protecció de:
a) Salut materno-infantil.
b) La salut mental.
c) L'atenció a la població anciana.
d) La vigilància epidemiològica: la prevenció i el
control de les malalties transmissibles i dels factors de riscs.
e) L'atenció als minusvàlids.
Mitjançant la creació de dispositius de gestió adequats i segons
les disponibilitats econòmiques, el Govern emprendrà la realització de programes sanitaris en àrees
d'interès preferent definides en funció de les necessitats sanitàries detectades.
Títol cinquè - Programació en matèria d'higiene i de
salut pública
Capítol primer
Article 16
El Govern programarà, dins l'àmbit de les seves
competències, diferents accions específiques en les següents àrees de la higiene i de la salut pública:
a) Salubritat del medi.
b) Higiene del treball.
c) Sanitat veterinària orientada cap a la lluita contra les zoonosis.
d) Higiene dels aliments.
e) Control sanitari de medicaments i d'altres productes d'ús sanitaris.
Capítol segon. Vigilància i millora de la salubritat del medi
Article 17
Tots els poders públics prestaran especial atenció a la
salubritat del medi com a factor determinant de la salut i de la qualitat de vida dels ciutadans.
Article 18
L'Administració General i la Local exerciran les funcions de vigilància,
control i millora de la salubritat del medi, especialment en els aspectes següents:
Prevenció i control de la contaminació atmosfèrica, de les
aigües i del sòl.
Promoció i millora dels sistemes de sanejament, de subministrament
d'aigües i d'eliminació i tractament de residus líquids i sòlids.
Vigilància sanitària i millora de les condicions
higiènico-sanitàries dels assentaments humans, dels espais d'ús públic i de l'habitatge.
Article 19
Tota actuació sobre el medi haurà de tenir en compte
aquests principis:
a) El manteniment de l'equilibri ecològic considerant l'estreta
interdependència de tots els sectors que integren el medi.
b) La necessitat de fer compatibles els condicionants econòmics i
les exigències ecològiques, de manera que s'assoleixi l'equilibri entre la qualitat ambiental i el desenvolupament econòmic.
c) La conveniència que els sectors socials interessats en la defensa
del medi puguin participar en l'elaboració dels criteris de planificació i gestió ambiental.
d) Les actuacions ambientals han de ser preferentment preventives,
adreçades no sols a evitar el deteriorament dels recursos naturals sinó a garantir-ne l'aprofitament òptim.
e) La necessitat de la cooperació internacional per a resoldre els
problemes ambientals comuns.
Article 20
Les diferents autoritats sanitàries proposaran, dins el marc de
les seves competències, la legislació sobre:
a) Qualitat de vida.
b) Aigües.
c) Aliments i indústries alimentàries.
d) Residus orgànics sòlids i líquids.
e) Sòl i subsòl.
f) Les diferents formes d'energia.
g) Transport col·lectiu.
h) Substàncies tòxiques i perilloses.
i) Habitatge i urbanisme.
j) El medi escolar i esportiu.
k) El medi laboral.
l) Espais i locals d'ús públic.
m) Qualsevol altre aspecte del medi amb efectes potencials sobre la salut.
També participaran en l'elaboració i execució de la normativa
sobre les matèries esmentades.
Article 21
A fi de reduir o d'anul·lar els impactes negatius sobre la qualitat
del medi, caldrà aplicar els criteris següents:
a) Les activitats públiques o privades susceptibles d'alterar el
medi, hauran de complir les condicions establertes per la normativa vigent.
b) El Govern procedirà a publicar les normes, nivells, índexs o
valors límit sobre dipòsit, emissió o abocament de contaminants; així mateix regularà, si escau,
l'ús de determinats productes contaminants.
c) Quan les activitats projectades puguin produir una alteració important
del medi, seran sotmeses a una avaluació d'impacte ambiental.
d) Les activitats restants que incideixin sobre el medi, requeriran un
informe favorable de l'organisme públic competent; aquest informe inclourà les condicions que en matèria
ambiental haurà de complir l'activitat projectada, d'acord amb la normativa aplicable.
Article 22
Les mesures establertes per a la protecció de la salubritat del
medi podran ser revisades d'acord amb les possibilitats tecnològiques i el nivell de qualitat del medi receptor.
Article 23
El Govern fomentarà la utilització de tecnologies netes i adaptades a les característiques específiques de l'entorn.
Article 24
El Govern impulsarà programes d'educació ambiental a fi
d'estimular la responsabilitat i la participació del ciutadà davant els problemes de deteriorament del medi i de la salut.
Article 25
Els diferents òrgans amb competències ambientals hauran de
procedir a la instal. lació de xarxes de vigilància de la contaminació ambiental, les quals seran integrades en una
xarxa nacional.
Capítol tercer. Higiene del treball
Article 26
El Govern desenvoluparà les actuacions pertinents per a la
protecció, promoció i millora de la salut laboral i de la qualitat del medi de treball.
Aquestes actuacions s'adreçaran a prevenir els accidents i els danys
per a la salut que siguin conseqüència del treball, que guardin relació amb l'activitat laboral o sobrevinguin durant
el treball; i també a reduir, en la mesura que sigui raonable i factible, les causes dels riscs inherents al medi professional.
Article 27
Són objectius sanitaris bàsics en l'àmbit de la higiene
laboral, els següents:
a) Promoure la salut integral dels treballadors, prevenint els perills per a la
salut lligats a riscs professionals.
b) Vigilar la salut dels treballadors per tal de detectar precoçment i
d'individualitzar els factors de risc i deteriorament que puguin afectar-la.
c) Promoure la informació i la participació de treballadors i
empresaris en actuacions, programes i plans sanitaris relatius a la
higiene ocupacional.
Article 28
Els objectius definits en l'article anterior seran desenvolupats sota la
direcció de les autoritats sanitàries, mitjançant els controls i les inspeccions dels serveis corresponents.
Article 29
S'adoptaran mesures per orientar els empresaris i els treballadors en vista de
facilitar-los el compliment de les seves obligacions legals.
Article 30
Les empreses hauran de preveure mesures per afrontar situacions
d'urgència i d'accidents, inclosos els mitjans adequats per a
l'administració de primers auxilis.
Article 31
Les mesures de seguretat i d'higiene laboral no hauran de significar cap
tipus de càrrega financera per als treballadors.
Capítol quart.
Sanitat veterinària
Article 32
Les Administracions Públiques vetllaran per la promoció i
millora de les activitats de Veterinària de Salut
Pública, especialment les relatives a l'harmonització
funcional exigida per la prevenció i la lluita contra les zoonosis.
Article 33
A fi de desenvolupar l'article anterior, es procedirà a la
regulació dels aspectes sanitaris en les matèries següents:
1) La
circulació de les carns destinades a consum humà.
2) Les tasques de control veterinari a les instal·lacions i indústries del
sector carni.
3) Les interrelacions entre les persones i els animals domèstics,
tant els de convivència com els utilitzats amb fins esportius
o lucratius.
4) La tinença d'animals salvatges que ja no siguin cadells.
5) La criança domèstica d'aviram, conills, coloms i altres
animals anàlegs.
6) La presència d'animals domèstics i de convivència
humana a la via pública.
7) L'experimentació amb animals.
Capítol cinquè.
Higiene dels aliments
Article 34
El Govern i els Comuns vetllaran, dins de l'àmbit de les seves
respectives competències, pel control higiènic i per la
prevenció dels riscs per a la salut derivats dels productes
alimentaris, incloent-hi la millora de les seves qualitats dietètiques.
La producció, elaboració, transformació,
conservació, etiquetatge, emmagatzematge, transport,
comercialització, utilització i consum de productes
alimentaris i substàncies relacionades, seran objecte de
control mitjançant els reglaments que a tal efecte es dictin.
Article 35
A fi de desenvolupar l'article anterior, s'ordenaran la higiene i el
control de les indústries i establiments alimentaris, dels
aliments i de les begudes, de les aigües, dels productes
alimentaris, i de totes les substàncies que puguin ser
utilitzades en aquest sector.
Article 36
Seran objecte de control:
a) La qualitat
i les condicions higiènico- sanitàries dels aliments,
l'aigua, les begudes, els productes alimentaris i totes les
substàncies relacionades.
b) Les condicions higiènico-sanitàries de les indústries
i dels establiments dedicats a activitats alimentàries, i de
llurs instal·lacions.
c) Les condicions higiènico-sanitàries en què es
practica la venda de productes alimentaris.
d) Les condicions sanitàries exigibles a les persones que
intervinguin en l'elaboració, manipulació i
comercialització dels productes alimentaris.
Article 37
1)Per tal de donar compliment a les previsions de la present Llei, el
Govern establirà el Registre Sanitari d'Indústries i
Productes Alimentaris, en el qual s'han d'inscriure
obligatòriament totes les indústries i tots els
establiments que es dediquin a activitats alimentàries i tots
els productes alimentaris que hom desitgi llençar al mercat.
2) La inscripció és requisit previ i necessari per a
l'autorització del funcionament o per a la venda, segons que
es tracti d'una indústria o d'un producte.
3) Les inscripcions i autoritzacions han de ser revalidades cada cinc anys,
i cada vegada que s'introdueixin modificacions en les instal·lacions
o processos fonamentals per a l'elaboració del producte.
Article 38
El procediment sancionador serà regulat reglamentàriament,
especialment en matèria d'inspecció, de presa de
mostres i de proves pericials.
Capítol sisè.
Medicaments i altres productes d'ús sanitari
Article 39
1) Seran objecte de control, la creació, obertura i
explotació de qualsevol instal lació o establiment on
es fabriquin medicaments, productes biològics, productes
fitosanitaris, equipaments i materials mèdics o de laboratori
i altres articles d'ús mèdic, que se sotmetran a les
normes de qualitat exigides pels organismes internacionals competents.
2) A tal efecte, el procediment d'autorització assegurarà que
els productes satisfan les garanties d'eficàcia,
tolerància, puresa, estabilitat i informació
establertes per la bona pràctica científica internacional.
Article 40
1) Correspon al Govern avaluar la idoneïtat dels medicaments i
altres productes d'ús sanitari comercialitzats al país
tant per autoritzar-ne la circulació i l'ús com per
controlar-ne la qualitat.
2) Només seran autoritzats aquells medicaments i altres productes d'ús
sanitari segurs i eficaços, amb la deguda qualitat i puresa, i
elaborats per persona física o jurídica amb capacitat suficient.
3) Per a la distribució dels esmentats productes hom podrà exigir
autorització prèvia individualitzada o el compliment de
condicions d'homologació.
Article 41
1) El Govern establirà els casos en els quals les autoritzacions
de medicaments i d'altres productes sanitaris hagin de ser objecte de revalidació.
2) L'autorització dels medicaments i dels altres productes
sanitaris podrà ser suspesa o revocada per motius greus de
salut pública.
Article 42
L'etiquetatge, presentació, conservació, emmagatzematge,
manipulació, comercialització i transport de productes
sanitaris seran regulats pel Govern.
Article 43
El Govern establirà una autorització prèvia per a
les persones físiques i jurídiques que es dediquin a la
importació, exportació o distribució de
medicaments i d'altres productes d'ús sanitari.
Article 44
Els importadors, fabricants i professionals sanitaris tenen
l'obligació de comunicar els efectes nocius causats per
medicaments i altres productes sanitaris, quan se'n pugui derivar un
perill per a la salut dels pacients.
Article 45
La publicitat de medicaments i d'altres productes sanitaris
adreçada als professionals i al públic podrà ser
sotmesa per l'Administració a un règim
d'autorització prèvia.
Article 46
La custòdia, conservació i dispensació de
medicaments correspondrà a:
a) Les
oficines de farmàcia legalment autoritzades.
b) Els serveis de farmàcia dels centres sanitaris per a la seva
aplicació dins d'aquestes institucions, o
domiciliàriament sota el control i supervisió
particular dels professionals mèdics.
Article 47
Els farmacèutics propietaris i titulars d'establiments de
farmàcia, així com les persones que els regentin o
administrin romandran subjectes a les previsions contingudes en el
títol onzè d'aquesta Llei.
Títol
sisè - El Laboratori Central de Salut Pública
Capítol únic
Article 48
Es constitueix el Laboratori Central de Salut Pública com a
òrgan de suport científic- tècnic del Govern i
de la resta d'Administracions Públiques.
Article 49
L'estructura, organització i règim de funcionament del Laboratori
Central se-ran establerts reglamentàriament.
Article 50
El Laboratori Central desenvoluparà les seves funcions sota la
direcció de la Conselleria de Treball i Benestar Social.
Aquestes funcions són les següents:
a) Control d'aliments.
b) Sanitat ambiental.
c) Control sanitari de productes químics potencialment perillosos.
d) Control de productes biològics.
e) Control de medicaments i de productes sanitaris.
f) Formació de tècnics.
g) Educació sanitària de la població en les
matèries en les quals el Laboratori tingui competència.
h) Qualsevol altra funció que li sigui assignada per les disposicions vigents.
Article 51
El Laboratori Central acompleix, a més de les funcions
assenyalades en l'article anterior i de les complementàries
que hom pugui establir en virtut d'altres disposicions legals, les següents:
a) Preparar
noves tècniques analítiques, establir estàndards
de qualitat i elaborar propostes de reglamentacions.
b) Donar informació tècnica de totes les qüestions
relatives a la seva activitat.
c) Proposar els criteris per al disseny de la xarxa nacional de vigilància
i control de la contaminació, intervenir en la seva
gestió, i promoure les campanyes d'inspecció i control
dels aliments.
d) Proposar al Govern el llistat d'activitats, focus i situacions potencialment
contaminants i els nivells màxims d'emissió de
contaminants al medi.
e) Proposar els criteris per a l'establiment d'un sistema d'informació i
de tractament homogeni de dades ambientals.
Article 52
L'activitat del Laboratori Central es de-senvoluparà en el marc d'una
estreta col·laboració i integració de tasques
inspectores amb la Inspecció General de Serveis, regulada en
l'article 57 d'aquesta Llei.
Títol
setè - Distribució de competències entre el
Govern i els Comuns
Capítol primer
Article 53
La present Llei estableix les competències sanitàries
atribuïdes al Govern i als Comuns, amb el criteri dominant de
respecte històric a la tradició existent en aquesta
matèria, i alhora preveu que en l'exercici de les funcions
corresponents es disposi dels mitjans necessaris per a acomplir-les.
Capítol
segon. Competències del Govern
Article 54
Són competències del Govern:
a) L'elaboració i l'execució de la política sanitària.
b) La direcció, el control i la tutela del Servei Andorrà
d'Atenció Sanitària, a través de la Conselleria
de Treball i Benestar Social.
c) L'autorització d'obertura i de modificació de centres,
serveis i establiments sanitaris, i la determinació dels
requisits tècnics corresponents.
d) La determinació dels requisits que hauran de presentar els
professionals que vulguin exercir, i l'elaboració d'un
Registre de Professions Sanitàries.
e) L'elaboració de directrius i de mesures d'estímul
relatives a la formació de recursos humans sanitaris, amb la
finalitat d'assegurar la presència de professionals adequats
en nombre i en qualificació.
f) El disseny de sistemes d'informació sanitària i la
vigilància epidemiològica.
g) Les activitats relacionades amb la sanitat exterior, derivades del
trànsit de persones i mercaderies, d'acord amb la normativa
internacional en matèria de policia sanitària.
h) Les relacions internacionals en matèria de cooperació
sanitària i de signatura d'acords i de convenis amb altres
països, de conformitat amb l'ordenament institucional.
i) La inspecció de centres, serveis i establiments d'ús sanitari.
j) L'elaboració de normes generals en matèria de control
sanitari del medi ambient, dels aliments i medicaments, i de tots els
productes destinats directament al consum humà o utilitzats en
processos de fabricació per la indústria
alimentària. A aquests efectes es tindran en compte les
directrius de les Comunitats Europees relatives a requisits
tècnics i a condicions mínimes.
k) L'elaboració i la gestió de registres específics
d'empreses i de productes relacionats amb els objectius de la present Llei.
l) El control de la publicitat i la propaganda relatives a medicaments, productes i
serveis sanitaris.
Capítol
tercer. Competències dels Comuns
Article 55
Són competències dels Comuns en matèria sanitària:
a) Les
exercides tradicionalment en l'àmbit parroquial.
b) L'autorització administrativa prèvia a
l'autorització d'obertura de noves farmàcies, centres
mèdics, clíniques, i altres serveis i establiments
sanitaris. Els Comuns podran recaptar del Govern l'ajut tècnic
de personal i altres mitjans pel compliment de les obligacions
previstes en aquest article, i col·laboraran amb el Govern per
fornir-li totes les dades que li permetin el control sanitari del
medi ambient, dels llocs i establiments públics en general; la
vigilància d'activitats industrials, hoteleres,
alimentàries, etc.
Títol
vuitè - Organització administrativa del Sistema de Salut
Capítol únic
Article 56
1) El Govern, a través del Sistema de Salut, gestiona les
competències previstes en l'article 54 i coordina les seves
activitats amb les de la resta d'Administracions Públiques.
2) D'acord amb l'article tercer de la present Llei el Servei Andorrà
d'Atenció Sanitària s'integra en el Servei de Salut.
Article 57
1) El Govern, per tal de garantir i de verificar el compliment de les
funcions que s'atribueixen al conjunt de serveis i d'estructures que
configuren el Sistema de Salut, crearà la Inspecció
General de Serveis, l'estructura, adscripció i atribucions de
la qual seran establertes reglamentàriament.
2) La Inspecció General de Serveis vetllarà també pel
compliment de les disposicions de caràcter sanitari en
l'àmbit de les diferents Administracions Públiques.
3) El personal que s'adscrigui a la Inspecció General de Serveis
gaudirà de la condició d'autoritat pública en
l'exercici de les seves funcions.
Títol
novè - Intervenció del Govern en casos especials
Capítol únic
Article 58
El Govern intervindrà mitjançant l'adopció de
mesures adequades per a preservar la salut pública, en els
casos següents:
a) Tràfic de materials i productes que siguin perillosos per a la
salut pública.
b) Activitats en fase d'execució o d'explotació de les quals derivi
un perill greu o una amenaça immediata per a la salut dels
ciutadans o per a la salubritat del medi.
c) Situacions d'urgència i catàstrofes.
Article 59
En totes les circumstàncies previstes en l'article 58, el Govern
adoptarà les mesures preventives adequades, que sempre seran
proporcionals als objectius perseguits; les mesures restrictives de
la lliure circulació de persones i mercaderies i de la
llibertat d'empresa, seran, en cada cas, les mínimes necessàries.
Títol
desè - Infraccions i sancions
Capítol
primer. De les infraccions
Article 60
1)Les infraccions comeses en matèria de sanitat seran objecte
de les sancions administratives que corresponguin.
2) La imposició de qualsevol sanció requerirà la
prèvia instrucció del corresponent expedient, sense
perjudici de les responsabilitats de tipus civil o penal que puguin concórrer.
3) Prèviament a la incoació de l'expedient sancionador i
atenent a la naturalesa dels fets produïts o denunciats, es
podrà ordenar per l'òrgan competent l'obertura d'un
període d'informació reservada per a la
delimitació de responsabilitats. Durant aquest període,
que no podrà ser superior a quinze dies, podran recaptar-se
els informes que hom estimi pertinents.
La realització d'aquestes actuacions interromprà el
termini de prescripció de les infraccions eventualment comeses.
Article 61
1) En cap cas serà possible d'imposar una doble sanció,
de caràcter administrativa i penal, pels mateixos fets, sense
perjudici que s'exigeixin la resta de responsabilitats que es
dedueixin d'altres fets o d'infraccions concurrents.
2) Quan les infraccions comeses puguin ser constitutives de delicte,
l'administració que instrueixi l'expedient sancionador
procedirà a donar-ne compte al Ministeri Fiscal i
suspendrà la tramitació de l'expedient fins que
l'autoritat judicial dicti sentència ferma.
Article 62
En el cas que la infracció fos imputada a una persona
jurídica, també en podran ésser considerades
subsidiàriament com a responsables les persones físiques
que n'integren els òrgans rectors o de direcció si,
per acció o omissió en exercici de llurs funcions, en
resultés una infracció prevista en aquesta Llei. En cap
cas no es podrà exigir l'esmentada responsabilitat a les
persones físiques que haguessin dissentit dels acords o no hi
haguessin participat.
Article 63
Les infraccions es qualifiquen com a lleus, greus i molt greus, atenent
els criteris següents: el risc per a la salut, la quantia de
l'eventual benefici obtingut, el grau d'intencionalitat, la gravetat
de l'alteració sanitària i social produïda, la
generalització de la infracció i la reincidència.
Les infraccions lleus prescriuran en el termini d'un any, les greus en el
de cinc anys i les molt greus en el de deu anys.
Article 64
Es tipifiquen com a infraccions sanitàries les següents:
A) Lleus
1. Les que
rebin expressament la referida qualificació en la normativa
especial aplicable en cada cas.
2. Les simples irregularitats en l'observació de la normativa sanitària
vigent, sempre que no afectin la salut pública, i hagin estat
comeses per primera vegada.
3. Les comeses per negligència simple.
4. Aquelles altres que mereixin la qualificació de lleus o no puguin ser
qualificades com a greus o molt greus.
B) Greus
1. Les que
rebin expressament la referida qualificació en la normativa
especial aplicable en cada cas.
2. Aquelles que es produeixin com a conseqüència de la manca de
control i precaucions exigibles en l'activitat, centre, servei,
establiment o instal·lació de què es tracti.
3. Les que siguin concurrents amb altres infraccions sanitàries lleus o
hagin servit per a facilitar-les o encobrir-les.
4. L'incompliment dels requeriments formulats per les autoritats sanitàries.
5. Aquelles altres que de conformitat amb els criteris determinats en aquest
article, mereixin la qualificació de greus o no procedeixi
llur qualificació com a lleus o molt greus.
6. La reincidència en la comissió d'infraccions lleus, en el
període d'un any.
C) Molt greus
1. Les que
rebin expressament la referida qualificació en la normativa
especial aplicable en cada cas.
2. Les que es realitzin de forma conscient i deliberada sempre que es produeixi un
dany efectiu i greu per a la salut pública.
3. Aquelles que siguin concurrents amb d'altres infraccions sanitàries
greus o hagin servit per a facilitar o encobrir llur comissió.
4. L'incompliment reiterat dels requeriments formulats per les
autoritats sanitàries.
5. La resistència, la coacció, l'amenaça, la
represàlia, el desacatament o qualsevol altra forma de
pressió exercida sobre les autoritats sanitàries o
llurs agents.
6. Aquelles altres que, de conformitat amb els criteris determinats en aquest
article, mereixin la qualificació de molt greus o no
procedeixi llur qualificació com a lleus o greus.
7. La reincidència en la comissió de faltes greus en els
darrers cinc anys.
Capítol
segon. De les sancions
Article 65
1. Les infraccions a què fa referència l'article anterior
seran sancionades amb multa, d'acord amb la graduació següent:
a) Les
infraccions lleus fins a 100.000 pessetes.
b) Les infraccions greus, des de 100.001 pessetes a 2.000.000 de pessetes
podent-se ultrapassar la referida quantitat fins a arribar al
quíntuple del valor dels productes o serveis objecte de la infracció.
c) Les infraccions molt greus, des de 2.000.001 pessetes a 10.000.000 de
pessetes, podent-se ultrapassar la referida quantitat fins a arribar
al quíntuple del valor dels productes o serveis objecte de la infracció
2. La imposició de sancions no eximeix l'infractor d'indemnitzar els
danys i perjudicis que hagués ocasionat.
3. El Govern procedirà periòdicament a revisar i a adequar les
quanties de les multes assenyalades en l'apartat 1r d'aquest article.
Article 66
1. Com a mesura de caràcter cautelar, i mentre es substancia el
procediment, l'autoritat sanitària competent, en cas de risc
per la salut pública, podrà acordar la
immobilització d'aliments, begudes, aigües i altres
productes alimentaris.
2. L'autoritat sanitària podrà igualment i en els mateixos
supòsits, ordenar el comís dels productes contaminants
o nocius.
3. Quan per causes únicament imputables a l'Administració no
s'hagués resolt definitivament l'expedient sancionador en el
termini de sis mesos des de la incoació de l'expedient,
l'autoritat que hagués decretat la immobilització o el
comís dels productes procedirà, atenent al risc de llur
alteració, a aixecar la mesura imposada, llevat que
persistissin els greus perills per a la salut pública.
Article 67
Com a sanció complementària, en el cas d'infraccions molt
greus, el Govern podrà acordar la clausura temporal o
definitiva de l'empresa, establiment o indústria infractors.
Article 68
El Govern mitjançant Reglament determinarà els
òrgans de les diferents Administracions Públiques
corresponents, per a la incoació dels expedients sancionadors
i per a la imposició de sancions.
Títol
onzè - Regulació de l'exercici de les professions sanitàries
Capítol únic
Article 69
Els professionals sanitaris que vulguin exercir en el Principat, hauran
de reunir els requisits acadèmics i professionals que la
legislació vigent exigeix.
Article 70
Tots els professionals sanitaris hauran d'inscriure's en el Registre de
Professions Sanitàries, la gestió del qual correspon a
la Conselleria de Treball i Benestar Social.
La inscripció en el referit Registre serà condició
necessària per a l'exercici professional i produirà els
efectes de l'autorització prèvia.
Article 71
El Govern dissenyarà una política de planificació
de recursos humans adreça-da a:
a) Assegurar i
protegir el dret dels ciutadans, que segons la legislació
vigent i reunint les adequades condicions acadèmiques i
professionals, desitgin exercir la seva professió a Andorra.
b) Vetllar per la distribució homogènia i racional dels recursos
humans, amb la finalitat d'evitar, en la mesura que sigui possible,
tant l'existència d'àrees mancades de professionals
sanitaris com la concentració excessiva dels susdits professionals.
c) Estimular la formació acadèmica i professional dels estudiants
andorrans en aquelles professions que, tot i essent necessàries
segons els estàndards europeus, no siguin suficientment
representades a Andorra.
d) Estimular la formació permanent i el treball multidisciplinari,
especialment en l'àmbit de l'atenció primària,
en l'assistència especialitzada i en les àrees
considerades prioritàries, mitjançant una
política d'ajuts i de programes específics.
Títol
dotzè - Regulació de les prestacions sanitàries
Article 72
Amb l'objectiu d'assolir un Sistema de Salut integrat i d'evitar
duplicitats i disfuncionalitats en la prestació d'atencions a
la salut, i d'acord amb el que estableix l'article quart de la
present Llei:
a) Correspon
al Govern vetllar per la definició i el manteniment del model
d'assistència sanitària.
b) Correspon a
la Caixa Andorrana de Seguretat Social la recaptació de les
cotitzacions dels seus assegurats i el finançament dels
serveis sanitaris rebuts pels seus beneficiaris, dins els
límits de l'equilibri financer de la seva Secció
Malaltia. El Govern assegurarà l'adequació a les bases
i objectius explicitats en la política sanitària
mitjançant la seva intervenció en els òrgans
d'administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
c) Correspon
al Servei Andorrà d'Atenció Sanitària la
gestió dels serveis de salut finançats públicament.
Article 73
El finançament de les prestacions sanitàries per la Caixa
Andorrana de Seguretat Social s'efectuarà conformement al que
preveu la legislació vigent.
Article 74
Tanmateix, a fi d'assegurar les bases i l'assoliment dels objectius explicitats
en la política sanitària, el Govern intervindrà
de forma inexcusable:
a) Establint,
d'acord amb el que preveu el Títol onzè de la present
Llei, les autoritzacions als professionals sanitaris que exerceixin a
Andorra, per a prestar els seus serveis als beneficiaris de la Caixa
Andorrana de Seguretat Social.
b) Formulant al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat
Social propostes sobre la naturalesa de les prestacions
sanitàries que calgui cobrir, les tarifes de responsabilitat,
els percentatges de reemborsament i les condicions de cobertura de
les prestacions sanitàries rebudes fora del País pels
seus beneficiaris.
c) Exercint les funcions d'arbitratge en els Convenis entre la Caixa Andorrana de
Seguretat Social i els professionals sanitaris.
Títol
tretzè - Finançament del Sistema de Salut
Article 75
Les fonts de finançament del Sistema de Salut són les següents:
a) El
pressupost assignat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social a
l'assistència sanitària dels seus beneficiaris, el qual
ha de cobrir les despeses derivades d'aquesta assistència dins
els límits de les tarifes de responsabilitat de la Caixa. El
pressupost podrà incloure, a més, fons destinats al
finançament de programes de salut que no siguin estrictament
assistencials, establerts conjuntament pel Govern i la Caixa
Andorrana de Seguretat Social, dins els límits imposats per
l'equilibri financer de la Secció Malaltia de la Caixa.
b) El pressupost propi del Govern assignat per a l'assistència
sanitària a les persones que, residint legalment i efectiva a
Andorra, no tinguin cobertura de la Seguretat Social ni mitjans per a
costejar-se les prestacions assistencials bàsiques. El
pressupost que s'assigni també haurà d'atendre al
desenvolupament de les competències no directament
assistencials que la present Llei atorga al Govern.
c) Els rendiments del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària.
d) Els ingressos procedents dels pagaments dels serveis rebuts segons
s'ex-pressa en l'article 8è, apartat c, de la present Llei.
e) Els pressupostos destinats pels Comuns a l'exercici de llurs
competències sanitàries.
Correspon al
Govern la responsabilitat última de vetllar perquè la
recaptació d'aquestes partides s'efectuï conformement a
la legislació vigent.
Article 76
Les partides de finançament previstes en l'article 75
constituiran un fons únic, definit per la Conselleria de
Treball i Benestar Social, el qual rebrà el nom de Fons de
Despesa Sanitària, i constituirà l'instrument
fonamental de planificació i avaluació econòmica
i financera del Sistema de Salut.
El Fons de Despesa Sanitària contindrà, d'altra banda, clarament
separades les partides pressupostàries corresponents a les
fonts esmentades en els apartats a), b), c), d) i e) de l'article anterior.
Article 77
L'elaboració del Fons de Despesa Sanitària i el seu seguiment seran
efectuats per la Conselleria de Treball i Benestar Social. El Fons de
Despesa Sanitària haurà de ser aprovat pel Govern.
Disposicions
addicionals
Primera
El Govern podrà, d'acord amb les disponibilitats
pressupostàries, establir la gratuïtat dels serveis
d'assistència sanitària per a tota la població
andorrana i per als residents en el seu territori, que estiguin
mancats de cobertura de la Seguretat Social.
La gratuïtat podrà ser total o parcial; en el darrer cas,
l'aportació de l'usuari, si disposa de recursos
econòmics suficients, no serà inferior a la que el
sistema de Seguretat Social estableix en forma de tiquet moderador.
Segona
A fi d'aconseguir la màxima equitat possible en l'accés
de la població a les prestacions sanitàries, el Govern
podrà proposar altres fórmules de pagament dels serveis
assistencials. La implantació d'aquestes fórmules es
realitzarà mitjançant els corresponents estudis
tècnics i econòmics, i dins del termini que estableixin
de forma conjunta el Govern i les altres parts afectades.
Tercera
En tots els supòsits en els que la present Llei estableix la
necessitat d'autorització del Govern, ha d'entendre's que es
tracta d'un requisit específic de caràcter sanitari que
no eximeix de l'obligació d'obtenir aquelles altres
autoritzacions de l'Administració Local i de
l'Administració General que en cada cas siguin precises.
Disposicions
transitòries
Primera
El primer Pla de Salut serà preparat per la Conselleria de
Treball i Benestar Social durant l'any 1989 i entrarà en vigor
l'any 1990, amb una durada de dos anys, un cop sigui aprovat pel Govern.
Segona
En un termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor de la present
Llei, el Govern procedirà a adequar l'estructura
orgànica de l'Administració General a les previsions
d'aquesta Llei.
Tercera
El Laboratori Nacional d'Anàlisis, creat per Acord del M.I.
Consell General del 30 de desembre de 1981, podrà assumir
provisionalment, per acord del Govern, les funcions que aquesta Llei
atribueix al Laboratori Central de Salut Pública, en tant que
no es doni compliment de la Disposició Transitòria Segona.
Quarta
El Govern adoptarà les mesures adients per a coordinar el
desenvolupament reglamentari previst en aquesta Llei a les
modificacions que calgui introduir en el Reglament de la Caixa
Andorrana de Seguretat Social, d'acord amb les previsions contingudes
en la Disposició Final Quarta de la Llei de creació del
Servei Andorrà d'Atenció Sanitària, del 23 de
desembre de 1986.
Disposicions
finals
Primera
1. A partir de l'entrada en vigor de la present Llei, el Consell
Assessor del Sistema Sanitari Andorrà, es denominarà
Consell Assessor del Sistema de Salut Andorrà.
2. L'adscripció orgànica, la composició i les
funcions del Consell Assessor del Sistema de Salut Andorrà
seran les previstes en el Decret de 28 d'octubre de 1986.
Segona
Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang legislatiu
que s'oposin o contradiguin el que es preveu en la present Llei, i en
particular el Reglament Sanitari de l'1 de juny de 1936, i el Decret
de Creació de la Direcció de Sanitat i Higiene i del
Consell de Sanitat i Higiene del 13 d'abril de 1960.
