Definició
del cas
-
Cas
"definit" de tuberculosi
-
cas amb malaltia
confirmada per cultiu provocada pel complex M. tuberculosis.
-
cas amb frotis
positiu per bacils acidoresistents (AFP) si no es disposa de
laboratoris de nivell II (que puguin processar mostres per al cultiu)
o quan no es pot esperar el cultiu rutinari d'espècies
extretes de tots els casos.
-
També s'han
de notificar els casos "no definits", els
quals han de complir les dues condicions següents:
-
quan un
clínic cregui que els signes i/o els símptomes
clínics i/o radiològics del pacient són
compatibles amb la tuberculosi, i
-
quan un
clínic decideixi tractar el pacient amb una teràpia
completa contra la tuberculosi.
Els casos
"definits" (i, quan sigui aplicable, els "no
definits") de tuberculosi pulmonar s'han de dividir en
funció del resultat del frotis provocat o espontani en:
-
casos de frotis positiu
-
casos de frotis negatiu
-
casos
"demostrats" o "no demostrats" : només els
casos que donen positiu en el microscopi de material de rentada
broncoalveolar o gàstrica no haurien de considerar-se frotis
positiu d'esput. Aquests casos es poden qualificar de
"demostrats" o "no demostrats" tenint en compte
els resultats del cultiu i altres criteris.
Variables essencials
Les variables
essencials són: informació que descrigui el cas,
incloent-hi el temps, el lloc i la persona, com també els
detalls de la localització de la malaltia, l'estat
bacteriològic i el fet si el pacient ha estat tractat anteriorment.
1. Persona afectada
Edat i sexe: La
data de naixement, que permet calcular l'edat en el moment en
què es va iniciar el tractament, i el sexe són
variables que s'han de saber de cada pacient.
País de
naixement. A les societats de cultura heterogènia, la
incidència de la tuberculosi pot variar d'una manera important
en diferents grups ètnics. En vista de la importància
creixent de la tuberculosi als països europeus entre els
immigrants i altres estrangers, el Grup de Treball sobre el Control
de la Tuberculosi i Migració Internacional va identificar el
país de naixement com una variable addicional que s'hauria de
recollir rutinàriament [5]. En alguns països, l'origen
ètnic, la ciutadania o la ciutadania dels pares pot ser
més important que el país de naixement a l'hora de
descriure la demografia dels pacients de tuberculosi.
El lloc de
residència. El lloc de residència d'un pacient de
tuberculosi és essencial per a l'acció de la salut
pública. El lloc de residència ha de ser el lloc on el
pacient estava vivint en el moment en què es va iniciar el
tractament. En el cas de persones sense llar, migrants, detinguts..,
es pot donar el lloc de residència dins del país durant
els 3 mesos anteriors, o es pot buscar qualsevol altra solució
que els països individualment considerin apropiada.
Localització
de la malaltia.
2. Localització principal
3. Localització menor
La
localització de la malaltia s'ha de recollir en tots els
pacients. Atès que els pacients poden tenir diverses
localitzacions de malaltia, es recomana que es recullin com a
mínim dues localitzacions, una de principal i una de
secundària (o menor), quan sigui aplicable. Ja que la
classificació de la localització de la malaltia pot
variar a diferents països, es recomana que es facin servir les
localitzacions següents, perquè permetran fer les
agregacions que siguin necessàries en un país concret:
Tuberculosi pulmonar:
tuberculosi del parènquima del pulmó i de l'arbre
tràqueobronquial. La tuberculosi pulmonar, si hi és
present, sempre s'ha d'inscriure com a localització principal,
sigui quin sigui l'altre lloc que pugui estar afectat.
Tuberculosi extrapulmonar:
Tuberculosi que afecta qualsevol altre lloc diferent dels que afecta
la pulmonar.
- Tuberculosi
pleural. Tuberculosi extrapulmonar que només és una
pleuresia tuberculosa, amb efusió o sense.
- Tuberculosi
limfàtica. És la que afecta el sistema limfàtic.
A causa de les manifestacions intratoràciques de la
tuberculosi en els infants i pacients infectats amb el virus de la
immunodeficiència humana (VIH), la tuberculosi limfàtica
es divideix en:
-
Intratoràcica - tuberculosi limfàtica intratoràcica
-
Extratoràcica - tuberculosi limfàtica que no sigui la
tuberculosi limfàtica intratoràcica.
Quan la
tuberculosi en infants afecta tant el parènquima del
pulmó com un component limfàtic, s'ha de classificar
com a localització principal, la pulmonar, i com a
localització secundària, la tuberculosi limfàtica
intratoràcica.
- Tuberculosi
osteoarticular. Tuberculosi que afecta els ossos i/o les
articulacions; es subdivideix en:
- tuberculosi
espinal i
-
altres
tuberculosis osteoarticulars que no siguin l'espinal.
- Tuberculosi del
sistema nerviós central (CNS). La tuberculosi del sistema
nerviós central se subdivideix en:
-
meningitis
tuberculosa i
-
una altra
tuberculosi del sistema nerviós central que no sigui la meningitis.
- Tuberculosi
genitourinària. La tuberculosi del sistema
gènitourinari, inclou la tuberculosi renal, ureteral, de la
bufeta i del tracte genital masculí i femení.
- Tuberculosi del
tracte peritoneal/digestiu. Aquesta tuberculosi inclou la tuberculosi
del peritoneu, amb ascitis o sense, i la tuberculosi del tracte digestiu.
- Altres. Altres
localitzacions extrapulmonars, incloent-hi la tuberculosi
laríngia, i per a l'anàlisi de països concrets es
poden anomenar específicament.
- Tuberculosi
disseminada. La tuberculosi disseminada inclou tuberculosis en
més de dos òrgans o la tuberculosi miliar. Si un
d'aquests llocs afectat és el parènquima del
pulmó, el cas s'hauria de classificar com a tuberculosi
pulmonar o com a tuberculosi disseminada. Per tant, la tuberculosi
miliar, per exemple, es pot classificar com a pulmonar i com a
disseminada. Quan el complex M. tuberculosis ha estat aïllat de
la sang, la localització de la malaltia s'ha de designar com a "disseminada".
4. Estat bacteriològic
La
informació sobre l'estat bacteriològic s'ha d'incloure
sempre. El metge ha d'enregistrar:
- La mostra i data
de recollida de la localització principal o, si és
negativa o sense resposta, la de la localització
secundària que hagi donat un resultat positiu (ex.: frotis
d'esput positiu, tuberculosi pulmonar confirmada per cultiu o frotis
de biòpsia negatiu, tuberculosi limfàtica confirmada
per cultiu).
- el resultat i la data:
- de l'examen
microscòpic directe (negatiu o positiu respecte dels bacils
acidoresistents, o examen no realitzat).
- del cultiu
(negatiu o positiu respecte del complex M. tuberculosis, o examen no realitzat).
- l'espècia
identificada: M. Tuberculosis (MT), Mycobacterium bovis (MB), o
Mycobacterium africanum (MA),.
- L'examen
histològic amb evidència de bacils acidoresistents
hauria de considerar-se com un examen microscòpic positiu i,
per tant, s'hauria de registrar també així.
5. Cas
recurrent o nou cas
Abans de
començar el tractament per a la tuberculosi, és
important establir el següent: 1) que el pacient té
tuberculosi activa; 2) si el pacient ha patit de tuberculosi
anteriorment; i, si és així, 3) quin tractament se li
va donar anteriorment. Les dues primeres preguntes són de
caràcter tant epidemiològic com clínic, i la
tercera té una importància clínica ja que la
resposta determinarà el tractament més apropiat per a
l'episodi de tuberculosi en qüestió.
Per als efectes de
la salut pública és essencial informar sobre tots els
casos de tuberculosi que hagin estat diagnosticats per metges. Per a
l'epidemiologia, on les tendències en la incidència
són d'especial interès, és molt important
conèixer si un cas notificat ha tingut o no tuberculosi
prèviament. S'ha d'anar amb compte a l'hora d'assegurar-se que
no es repeteixen els informes dels casos crònics i dels
pacients que van i vénen de forma intermitent. La resposta a
les preguntes d'aquest apartat hauria d'aclarir aquestes qüestions:
- la primera
pregunta demana si al pacient se li havia diagnosticat tuberculosi
anteriorment. Si la resposta és afirmativa, la segona pregunta
respon l'any de l'episodi anterior i, si pot ser, el mes. La tercera
pregunta estableix si al pacient se li va fer un tractament amb
quimioteràpia i, si la resposta és afirmativa, si es va
considerar satisfactori o no. Això permetrà classificar
aquests casos en recaiguda i recurrència amb
quimioteràpia prèvia o sense i, per tant, millorar la
definició dels casos.
6. El temps
La data d'inici
del tractament:
L'ideal, per
obtenir estimacions acurades de la incidència de la malaltia,
seria conèixer la data del seu començament, però
això no acostuma a ser factible; també la data del
diagnòstic pot ser difícil de fixar en el temps, per
això es recomana que la "data d'inici del tractament"
, considerada una dada proxy se registri en tots els casos.
La data d'inici
del tractament es defineix com la data en la qual el metge
està prou segur de la seva diagnosi i inicia el tractament
adequat per a la tuberculosi. Per a la tuberculosi pulmonar, aquesta
acostuma a ser quan s'obté del laboratori un resultat de
frotis d'esput positiu o, en els casos de frotis d'esput negatiu,
quan el metge ha reunit proves clíniques i/o
radiològiques suficients per a la diagnosi que justifiquen
l'inici del tractament. Quan no es pot disposar de la data d'inici
del tractament, aquesta es pot substituir per la data de
notificació del cas. I per als casos que no han rebut mai cap
tractament, com ara la diagnosi postmortem, aquesta ha de substituir
la data del diagnòstic.
