1. Una població ben definida
2. Servei a la població en general
3. Entorn de treball
4. Sistema d’interconsultes
5. Remuneració
6. Portar història del pacient
7. Treball en equip
8. Organització de la consulta |
9. Formació mèdica de base
10. Formació professional integral
11. Educació mèdica continuada
12. Garantia de la qualitat
13. Departaments acadèmics
14. Recerca
15. Organització professional |
5. La
transformació de l'Atenció Primària: condicions
prioritàries i relacions
6.
Condicions per al desenvolupament de la medicina general de la Carta
de l'Organització Mundial de la Salut
NOTA IMPORTANT: El document en
aquest punt reprodueix els continguts de la Carta
de l'Organització Mundial de la Salut per a la Medicina General
" Les condicions
necessàries per poder proveir atenció primària
de qualitat, basada en un model de medicina general, es poden
especificar en diversos nivells. Alguns tenen a veure amb
l'estructura del sistema sanitari, altres amb l'organització a
nivell local. Alguns poden ser realitzats abans que d'altres i
més fàcilment. Tot seguit es consideren tres aspectes
diferents: les condicions estructurals, les millores
d'organització i el desenvolupament professional.
I. Condicions estructurals.
1. Una població ben definida.
Per treballar de manera personal,
global i continuada, els metges de capçalera necessiten un sistema
que faciliti una relació contínua amb un grup ben
definit de persones. Un sistema de llista personal o familiar,
per exemple, facilita molt aquesta mena de relació, i permet
la continuïtat de l'atenció en el temps. Escollir el
metge és un dret bàsic de la població així
com ho és el fet de canviar d'un metge a un altre.
2. Servei a la població
en general.
Els metges de capçalera
haurien de visitar nens, gent gran, dones i homes sense
distinció. Han de ser formats per tractar els problemes de
salut de tots aquest grups. No és de cap ajuda per a la
medicina general el fet que diferents metges donin atenció
primària a algunes categories de la població, per
exemple només a nens, dones, gent gran, grups de treballadors.
3. Entorn del treball.
La medicina general es basa en
la comunitat, és prop dels pacients, i de fàcil accés.
Amb la concentració creixent de proveïdors
d'atenció sanitària i amb el creixement en escala,
s'haurien de prendre mesures de precaució per evitar reduir
l'accessibilitat i el caràcter personal de l'atenció.
Els administradors i els metges haurien de trobar un equilibri entre
les necessitats d'eficiència i les exigències de la
medicina familiar.
4. Un sistema d’interconsultes.
La conseqüència final
pel que fa al paper de coordinació que juga el metge de
capçalera és que caldria evitar quan sigui possible
l'accés directe a altres metges especialistes . Això
promouria la utilització rendible dels serveis especialitzats
i hospitalaris. El metge de capçalera ha estat format per
seleccionar els problemes de salut que se li presenten. Només
un nombre reduït de problemes hauran de fer part d'una
derivació per a consulta a l’atenció
secundària en algun moment. El sistema apropiat
d'interconsulta implica reciprocitat entre el metge de
capçalera i altres especialistes de la medicina: el metge de
capçalera ha de proveir unes referències apropiades, i
la informació ha de ser retornada i completada per part de l'especialista,
finalment el pacient també ha de rebre aquesta informació.
5. Remuneració.
El sistema de pagament ha de ser
equilibrat per estimular el proveïment de tota una sèrie
d'activitats en l'àmbit de la medicina general i proveir les
estructures requerides per a la seva realització. El sistema
de pagament pot ser un instrument valuós per promoure una
atenció primària d'alta qualitat si ofereix diferents
incentius. El sistema també pot ajudar a assegurar el
lliurament d'uns serveis de promoció de la salut, serveis
curatius i preventius i també altres aspectes de la
pràctica mèdica com la disponibilitat general, el
manteniment d'un sistema d'informació, tasques de
formació en el seu cas, i el manteniment dels locals i
equipaments. Si s'introdueixen elements de mercat, els
estàndards de qualitat s'han de mantenir. El sistema de
remuneració més adequat serà decidit localment,
i segons les oportunitats i prioritats.
II. La millora de l'organització.
6. Portar l'historial dels pacients.
El fet de portar
sistemàticament l'historial detallat, orientat per problemes i
complet, de tots els contactes és important per mantenir una
continuïtat a través del temps, per identificar episodis
de malaltia, per crear la història del pacient, i per
coordinar l'atenció quan hi ha diversos proveïdors
implicats. Un treball sistemàtic de prevenció és
impossible si no existeix un historial mínim que permeti
identificar els grups de pacients que corren un risc. Finalment, els
historials poden ajudar per auditar l’atenció, en cas de
revisió etc.
L'historial del pacient pot
contenir informació altament confidencial. Els pacients
tenen dret a accedir als seus propis historials mèdics. La
informació és pot retenir únicament quan sembla
evident que els causaria molt mal i no tindria cap efecte positiu.
7. El treball d'equip.
La coordinació en
l'atenció sanitària requereix certs coneixements sobre
la formació d'altres professionals de la salut, i que es
comprengui en què i com poden contribuir al treball dels
altres proveïdors d'atenció sanitària. A més
a més, la cooperació entre tots els proveïdors
d'atenció sanitària implicats en el seu
diagnòstic, tractament i atenció és un dret del
pacient. El treball de grup no és de cap de les maneres una
exclusiva dels proveïdors que treballin en locals comuns.
Aquells que treballen en despatxos o locals diferents també
tenen l'oportunitat de reunir-se regularment, de desenvolupar i
compartir objectius comuns i d'avaluar els resultats d'aquests
objectius conjuntament. El treball d'equip permet posar en comú
les habilitats i les competències d'un cert nombre de
professionals de la salut.
8. Organització de la consulta.
Els metges de capçalera
necessiten llocs, equipament i personal auxiliar adequats. Aquests
haurien de respectar la intimitat del pacient, donar oportunitats per
als diagnòstics, tractaments i facilitar l'accés. Els
metges de capçalera poden treballar sols, en grup o en centres
de salut, però sigui quina sigui l'estructura,
l'organització pràctica hauria de ser flexible, el que
significa, entre altres coses, donar ajuda directa en cas
d'emergència i un sistema de consulta amb cita prèvia
per als clients amb problemes menys urgents. Els sistemes de suport,
com els rajos X i els equipaments de laboratori, haurien de ser
directament accessibles al metge de capçalera. Pel que fa a
les 24 hores de servei, els metges de capçalera haurien de
participar en la planificació i gestionar els serveis fora
d'hores per a la població i contribuir a trobar solucions
factibles i acceptables per totes les parts implicades.
III. Desenvolupament professional.
9. L'educació.
L'educació pel que fa a la
medicina general es divideix en tres elements: els estudis de
pre-grau, la formació professional per als post-graduats i
l'educació mèdica continuada.
a. El primer requeriment
és una adequada formació mèdica de base.
La medicina general ja hauria de formar part dels programes dels
estudiants. Els estudiants de medicina s'haurien de familiaritzar amb
la medicina general i això els obriria opcions de carrera.
b. La formació professional
ha de ser un requeriment per als futurs metges de capçalera.
La part més important de la formació professional
s’haurà d'orientar cap a l'atenció primària
i basar-se en consultoris de medicina general. Els consultoris
afiliats a departaments acadèmics, haurien de tenir un paper
important en la formació. La persona en formació hauria
de tenir l'oportunitat d'adquirir habilitats més
àmplies, per exemple el saber comunicar amb els pacients,
donar consells i saber gestionar el consultori. Elaborar i
reflexionar sobre els continguts claus de la medicina general pot ser
d'ajuda per desenvolupar un programa de formació professional.
c. Per posar al dia les
habilitats, mantenir i millorar la qualitat de l'atenció, l'Educació
Mèdica Continuada(EMC) és un pre-requisit. Els
programes d’EMC han de ser orientats vers la medicina general.
Les tècniques d'ensenyament a distància poden ser
utilitzades per aconseguir arribar a metges en àrees apartades.
10. Garantir la qualitat
La medicina general s'hauria
d’obrir a l’avaluació. L'avaluació i
la millora de la qualitat és essencial, independentment del
status professional dels metges de capçalera. L'EMC pot ser un
instrument important per avaluar la qualitat. Els sistemes
d’àudit mèdics organitzats pels propis metges i
posats en pràctica per grups de col·legues són
efectius. Unes línies convingudes de conducta professional,
com ja succeeix en alguns països, són també eines
importants per al desenvolupament professional. Malgrat tot, i pel
fet que són adaptades a les situacions individuals de cada
país, poden requerir algunes modificacions.
11. Els departaments
acadèmics de medicina general.
El reconeixement com a disciplina
acadèmica és essencial per a l'acceptació de la
medicina general com un soci de ple dret en el proveïment
d'atenció sanitària. S'han de fer esforços per
crear departaments acadèmics plenament subvencionats i
perquè hi hagi professors de medicina general on encara no
n'hi ha. Aquests departaments, amb recursos suficients de tota mena,
han de ser dirigits per metges de capçalera en exercici o
persones amb una sòlida formació de medicina general i
una credibilitat acadèmica apropiada, amb el recolzament dels
professionals. Els directius haurien de continuar estant implicats en
la medicina general clínica.
12. La recerca.
Una disciplina acadèmica no
es pot crear en el buit. Necessita una base científica per
crear el seus propi cas de coneixements. Els departaments de medicina
general no s'haurien de concentrar únicament en la
formació i educació sinó també en la
recerca. Els programes de formació professional haurien de
produir futurs metges de capçalera amb un esperit de recerca.
Hi hauria d'haver oportunitats de dur a terme recerca per a les
persones que segueixen el programa de formació professional.
La motivació per fer recerca augmentarà si els temes
d'aquesta són aplicables a la feina de cada dia del metge de capçalera.
13. L'organització professional.
De les condicions mencionades
anteriorment, es pot deduir que la professió de metge
generalista necessita una organització eficient per tal
d'identificar les necessitats de la professió, promoure el
desenvolupament professional a nivell nacional i internacional, i
recolzar les iniciatives locals. Les dues funcions,
"política" i "acadèmica",
s'organitzen sovint de manera separada, tot i que és possible
que una sola organització combini les dues funcions. És
vital que els metges de capçalera siguin representats als
més alts nivells en totes les institucions pertinents, on es
prenen decisions que tracten sobre la salut. "
Informació sobre aquesta pàgina
Darrera modificació 15/4/02
Paraules clau: ANDORRA, OMS, WHO, MEDICINA, GENERAL, FAMILIAR, ATENCIÓ, PRIMÀRIA, POLÍTICA, SALUT
Suggerències
sobre el contingut d'aquesta pàgina
