DESENVOLUPAMENT DE L'ATENCIÓ PRIMÀRIA:
XARXA PILOT DE METGES DE CAPÇALERA

Novembre 1997
(document de treball: Lluís Triquell Sabaté, Junta de l'AAMAP)


INTRODUCCIÓ

En els darrers mesos el Ministeri de Salut i Benestar (MSB) i l’Associació Andorrana de Metges d’Atenció Primària (AAMAP) han realitzat un treball de reflexió envers les característiques de l’atenció primària a Andorra.
El treball s’ha fet amb els membres de la junta directiva de l’AAMAP i una mostra de metges associats.
El mètode utilitzat ha estat analitzar les condicions que proposa la Carta de l’OMS per l’atenció primària i, seguidament, avaluar el grau de compliment a Andorra i el nivel d’importància per als metges de cada una de les mateixes,
Algunes de les condicions poden ser molt importants conceptualment, però en cada moment provoquen nivells diferents de satisfacció en els professionals. La correlación entre ambdues situaciosn, importància i satisfacció, ens proporciona elements per ajudarnos a prioritzar accions que contribueixin a densenvolupar l’atenció primària a Andorra.
El diagrama següent ens proporciona una visió gràfica dels resultats aconseguits de l’enquesta que es va passar als metges de capçalera.

    1. Una població ben definida
    2. Servei a la població en general
    3. Entorn de treball
    4. Sistema d’interconsultes
    5. Remuneració
    6. Portar història del pacient
    7. Treball en equip
    8. Organització de la consulta
    9. Formació mèdica de base
    10. Formació professional integral
    11. Educació mèdica continuada
    12. Garantia de la qualitat
    13. Departaments acadèmics
    14. Recerca
    15. Organització professional

Condicions per al desenvolupament de l’atenció primària
Nivells de compliment i importància a Andorra. Octubre 1996.


Les condicions sobre les que s’hauria de treballar inicialment serien:

  • Una població ben definida
  • Un sistema d’interconsultes
  • El treball en equip
  • Formació professional integral
  • Garantir la qualitat
  • La recerca
  • Portar l’historial del pacient

A partir de la identificació de les condicions més importants per Andorra, que podrien ser considerades com a estratègiques en aquest moment, es va buscar un model per desenvolupar-les.
El model que ha semblar més adequat és crear una xarxa pilot de metges de capçalera, que s’avingin a realitzar un conjunt d’activitats, de forma sistemàtica, i que aquestes siguin reconegudes i recompensades pels resultats aconseguits.
Aquest document té com a finalitat resumir les activitats realitzades fins ara, proporcionar un suport documental que serveixi per a la discussió i millora del model propossat, facilitar els plans d’acció operatius i, logicament, presentar el model i informar a tots els actors sobre les característiques del mateix.

Top

XARXA PILOT DE METGES DE CAPÇALERA

PROPÒSIT

FACILITAR EL DESENVOLUPAMENT DE LES CONDICIONS NECESSÀRIES PER PODER PROVEIR ATENCIÓ PRIMÀRIA DE QUALITAT, BASADA EN UN MODEL DE MEDICINA GENERAL

METES ESTRATÈGIQUES

  • Aconseguir que la població d’Andorra identifiqui al seu metge de capçalera.

  • Facilitar que el metge de capçalera identifiqui la població que atén i sigui la connexió amb la resta d’actors del sistema sanitari.

  • Incrementar la contribució del metge de capçalera a la millora organitzativa del sistema sanitari.

  • Contribuir a la millora de la salut de la població en general.

METES PROFESSIONALS

  • Millorar les condicions de treball del metge de capçalera: augment de la seva qualitat de vida professional.

  • Reconèxer la seva funció social.

  • Resituar el seu paper en el conjunt del sistema sanitari.

  • Retribuir la seva activitat per la globalitat de les seves contribucions a la millora de la qualitat de vida dels pacients al seu càrrec.

  • Facilitar l’accés a la formació que li permeti assolir objectius de salut.

CONDICIONS GENERALS

  • Respectar el sistema actual d’exercici de la medicina liberal.

  • Conservar la lliure elecció de metge.

  • Adscripció voluntària dels professionals a la xarxa, amb possibilitat d’accés posterior.

  • Acceptació del pla de treball de la xarxa.

  • Accés al reconeixement i als incentius de les activitats i dels resultats.

DESCRIPCIÓ DEL MODEL DE XARXA PILOT

El model està basat en els principis de la Carta de la OMS per a l’Atenció Primària. Contempla les condicions més importants i alhora menys desenvolupades a Andorra, d’acord amb els treballs de reflexió que s’han realitzat amb la Junta Directiva de l’AAMAP.
El model presenta dos nivells diferenciats d’actuació: el que té a veure directament amb el treball clínic, l’organització de la consulta i la informació, i el que té a veure amb l’impuls de les institucions. En aquest cas ens referim al Ministeri de Salut i Benestar (MSB), l’Associació Andorrana de Metges d’Atenció Primària (AAMAP), la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i el Col·legi de Metges d’Andorra (CMA).
En el decurs de les diferents reflexions que s’han realitzat, han aparegut elements que implicaran accions paral·leles, però amb una incidència clara sobre el desplegament del model proposat, com són:

  • Quin és el marc d’actuació del metge de capçalera ?
  • Quin ha de ser i com s’aplica el sistema d’incentius ?

Es respresenta gràficament el model de xarxa pilot de metges de capçalera en dos anells. Cadascun d’ells té significats diferents però complementaris i necessaris si volem aconseguir les metes proposades.

  • L’anell interior té a veure amb l’activitat clínica del metge i comportar realitzar accions encaminades a millorar la resta de condicions seleccionades. En aquest sentit, es realitzarien accions per compartir:

    • Comunicació: carnet de salut, full d’interconsulta i recepta.

    • Història clínica unificada.

    • Programa informàtic.

    • Recollida de dades bàsiques.

    • Pautes d’actuació conjunta.

  • L’anell extern dona suport i complementa les activitats que haurien de realitzar directament els metges de la xarxa, representat en l’anell interior. En aquest nivell s’impulsen accions encaminades a millorar les condicions relacionades amb:

    • Formació professional integral.

    • Treball en equip. En concreta en el camp de l’atenció domiciliària.

    • Crear les condicions perquè la població identifiqui al seu metge de capçalera.

    • Millora continua de la qualitat.


El MSB exerceix la tutela del sistema, garantint la continuïtat del mateix i contribuint a l’avaluació per cercar, conjuntament amb els professionals, elements de millora en tots els seus àmbits.
La millora de qualsevol sistema s’aconsegueix si es mesuren els resultats i s’implanten plans d’acció realistes que transformen la realitat anterior. Si en aquest procés es produeix un aprenentatge que pugui ser aplicat posteriorment, aleshores els canvis solen ser perdurables.
Per mesurar el sistema que estem proposant cal fer-ho amb una visió integral; i, per tant, hauríem de conèixer les contribucions de la xarxa pilot de metges de capçalera en els quatre àmbits següents:

  • Clients: persones, famílies i població.
  • Desenvolupament professional i aprenentatge continuat.
  • Processos clínics i organitzatius.
  • Finançament.

La figura següent mostra les possibles contribucions de la xarxa, amb les interrelacions entre totes elles.

CONTRIBUCIONS DE LA XARXA DE METGES DE CAPÇALERA

Top

DESCRIPCIÓ DE LES FASES D’IMPLANTACIÓ

Fase inicial

1- Ordinador, programa i recollida de dades bàsiques.

Aquesta acció comporta realitzar les següents activitats:

  • Seleccionar el programa.

  • Adaptar-lo a les característiques d’Andorra unificant els continguts de l’historia clínica.

  • Proporcionar el programa als metges des del Ministeri de Salut i Benestar.

  • Realitzar l’entrenament dels metges.

  • Elaborar el conjunt mínim de dades bàsiques de comú acord entre els metges de capçalera i el MSB.

  • Proporcionar al Ministeri de Salut i Benestar les dades bàsiques mensualment pel sistema que es pacti amb cada metge: fax, disquet, e-mail, etc.

  • Retornar informació agregada i individual al metge trimestralment i un recull anual.

2- Conveni de col·laboració.

  • Elaborar un conveni entre l’AAMAP i el MSB on s’estableixin els pactes per endegar i continuar amb el projecte .

  • Participació en en el desplegament i desenvolupament de les fases posteriors.

Fase posterior

Una vegada la xarxa inicial de metges de capçalera, que anomenem pilot, es posa en marxa i supera l’etapa de rodatge, cal explorar conjuntament, AAMAP i MSB, tots aquells elements que haurien de contribuir a enfortir el model i aconseguir les contribucions esperades.
Aquest grup d'accions impliquen directament als professionals, però és molt important que el suport del MSB serveixi per a facilitar i integrar el conjunt de totes les accions del projecte.

1. Seleccionar un tema d'interés comú per realitzar una recerca conjunta.

La recerca en aquest àmbit ha de ser fruit de la pràctica clínica, i formar part de les tasques habituals i diàries; no ha d'esdevenir un treball separat de la realitat més immediata. En aquest sentit, caldria tenir previst:

  • Selecció del tema dìnterès comú.

  • Suport metodològics.

  • Nomenar un coordinador del projecte.

  • Difondre els resultats en el moment oportú

2. Formació professional integral.

Aquesta és una acció on totes les institucions han d'estar implicades en el procés de planificació i posterior desplegament. En aquest sentit, caldria realitzar les següents activitats:

  • Definir necessitats de formació clínica.

  • Definir necessitats de formació no clínica.

  • Establir els productes formatius i la forma d'aplicació.

  • Seguiment i avaluació de l'impacte de la formació des dels punts de vista clínic i econòmic.

3. Programa de millora contínua de la qualitat.

Garantir la qualitat dels serveis és una meta de tots els sistemes sanitaris; els professionals, com actors importants dels mateixos, haurien de tenir un paper destacat en la millora contínua del mateix, en allò que forma part de la seva missió específica. Així doncs, s'hauria de:

  • Seleccionar un tema de millora.

  • Pla de formació activa en base al tema seleccionat.

  • Utilització de les eines bàsiques dins d'un cicle de millora.

  • Participar activament en alguna experiència compartida.

  • Difusió de les activitats i dels resultats.

4. Treball en equip amb centres de salut.

El treball en equip. entès com un treball interdisciplinari, és una de les moltes condicions que estableix la Carta de la OMS per a l'atenció primària. No obstant això, és una de les que representa més dificultats per la naturalesa del sistema sanitari andorrà, però també, pel que fa referència a allò que representa el treball en equip.
Seleccionar un tema encetat i en fase de redisseny, com és l'atenció domiciliària, posa en comú el treball de metges de capçalera, infirmeres i assistents socials, com a equip bàsic.
Caldria doncs:

  • Revisar el treball fet amb el redisseny de l'atenció domiciliària.

  • Compartir els conceptes generals

  • Establir el procediment d'actuació concret.

  • Adquirir les habilitats necessàries per al treball en equip.

  • Establir el sistema d'avaluació a utilitzar.

5. Crear el marc que afavoreixi el desenvolupament de l'atenció primària a Andorra.

Els nivells d'actuació són diversos, però haurien de contemplar els àmbits normatiu; finançador; corporatiu i poblacional.
Les activitats s'haurien de decidir en el decurs de les activitts de la fase posterior a l'inici.

Top


Darrera modificació 29/3/01