Programa de Cooperació entre
l’oficina Regional per a Europa de l’Organització
Mundial de la Salut i el Principat d’Andorra 1989
INDEX
INTRODUCCIÓ
Els dies 18 a 20 de desembre
de 1989 es va tenir lloc el seminari sobre "El paper del Metge
d’Atenció Primària en la promoció de la
salut". Aquest seminari es va realitzar en el marc de la
col·laboració del Govern d’Andorra amb l’oficina
Regional de l’O.M.S. a Europa i amb l’adhesió del
Col·legi de Metges d’Andorra.
La finalitat del seminari era
facilitar el contacte entre els responsables d’Atenció
Primària de l’O.M.S. a la regió europea i els
metges de capçalera i pediatres que exerceixen a Andorra, i la
divulgació dels elements inherents als conceptes
d’Atenció Primària de Salut (Alma Ata, 1978) i de
Salut per a tothom. El Doctor Walter HUBRICH, responsable de
l’Atenció Primària d’aquesta
organització va explicar quin és el concepte
d’Atenció Primària de Salut i
l’estratègia per concepte d’Atenció
Primària de Salut i l’estratègia per
aconseguir-la. Aquests dies també es va discutir el paper dels
professionals sanitaris i les seves necessitats per poder arribar a
un model d’Assistència Sanitària en la línia
de la major part dels països europeus.
Es va convidar a 31 metges (4
pediatres i 27 metges de capçalera), i varen participar al
seminari 6 metges de capçalera i 1 infermera.
Donada la situació
lingüística, el català i l’anglès
foren les llengües del seminari, comptant amb el servei de
traducció simultània activa de les dues llengües.
P RO G R A M A
Dia 18, dilluns
Dia 19, dimarts
Dia 20, dimecres
PAPER DE L’O.M.S. DINS EL
CONTEXT INTERNACIONAL
L’O.M.S. és una
organització tècnica de les Nacions Unides a la que hi
pertanyen 32 països de la regió europea. La seva
finalitat és la millora de l’estat de salut de les
poblacions. El 1946 l’O.M.S. va definir la salut com
"l’estat de complet benestar físic, mental i social,
i no solament l’absència de malaltia", i
posteriorment declarava que cal esperar que la possessió
d’un millor estat de salut constitueix un dels drets fonamentals
de tot ésser humà.
SALUT PER A TOTHOM L’ANY 2000
L’any 1978, a Alma Alta
(URSS), l’O.M.S. va declarar que l’objectiu principal
d’aquesta organització fins l’any 2000 serà
intentar que tothom pugui accedir a un nivell de salut que permeti
assolir una vida social i econòmicament productiva. L’any
1980 el Comitè Regional de l’O.M.S. a Europa reunit a Fez
(Marroc), adoptà una estratègia regional.
Posteriorment, l’any 1984, aquest comitè va aprovar 38
objectius que tindrien que acomplir-se per millorar la salut i
resoldre el problemes de salut a la Regió Europea. Aquests
objectius estan destinats a ajudar als estats membres a determinar
les seves prioritats, els seus objectius i els seus mitjans
específics, i la contribució que poden aportar a la
realització dels objectius generals. L’essència
dels objectius està basada en sis punts :
-
Equitat en l’accés a
les prestacions de salut
- Promoció de la salut i
prevenció de la malaltia
- Participació de la comunitat
- Cooperació multisectorial.
- Atenció Primària
de Salut
- Col·laboració internacional.
El Pla
de Salut d’Andorra s’emmarca dins el plantejament de
l’O.M.S. respecte a l’estratègia europea de la Salut
per a tothom, conté 18 objectius de salut que pretenen a
complir-se durant els anys 1990 i 1991. La participació dels
metges que treballen en el primer nivell d’atenció
és un element bàsic per poder assolir molts
d’aquests objectius.
ATENCIÓ PRIMARIA DE
SALUT: CONCEPTE I REALITZACIONS EN LA REGIO EUROPEA
Aquest terme no va començar
a ser familiar fins després de la Conferència
d’Alma Ata. Els motius en els que es fomenta el
rellançament d’aquest terme són deguts a que en
els últims 40 anys havien augmentat considerablement les
despeses en assistència sanitària, i sobre tot en
tecnologia, no traduint-se en un augment de la salut en les
poblacions. Davant d’aquesta actuació l’O.M.S. es va
plantejar una nova estratègia fins a final de segle, que
consisteix en expandir l’Atenció Primària en Salut.
Què és
l’Atenció Primària en Salut?
La declaració d’Alma
Ata conté la següent definició:
"l’atenció primària de salut és
l’atenció de salut essencial feta universalment
accessible per als individus i les famílies per mitjans
acceptables per ells, mitjançant la seva total
participació i amb un cost que la comunitat i el país
puguin afrontar. Forma una part integral del sistema sanitari de
salut del país del que es nucli, i del desenvolupament social
i econòmic global de la comunitat".
L’anterior definició
certament és poc precisa per poder-la posar en pràctica.
La mateixa O.M.S. ha expressat que la considera com una idea.
Aquesta definició ha estat interpretada com:
a.- Una sèrie
d’activitats (Taula 1): segons aquesta
interpretació es pot dir que un país té
Atenció Primària de Salut si el seu sistema sanitari
inclou els 8 elements bàsics esmentats.
b.- Un nivell assistencial : el
nivell del primer contacte i la porta d’entrada dels pacients al
sistema assistencial.
c.- Una estratègia: aquesta
interpretació significa que, abans de que es pugui parlar
d’Atenció Primària en un país, el serveis
de salut – qualsevol que sigui- han d’organitzar-se tenint
en compte determinats principis (Taula 2)
d.- Una filosofia: sens dubte,
aquesta interpretació està lluny de les realitats
quotidianes del metge; tanmateix, és la més important,
també és la "raison d’être" real
per que l’O.M.S. s’interessi per l’Atenció
Primària de Salut. Un país pot afirmar que té
Atenció Primària de Salut únicament si el seu
sistema d’atenció de salut es caracteritza per
l’indicat en la taula 3.
Realitzacions en la Regió Europea
Pot ser la reforma
d’Assistència Primària més coneguda
és la finlandesa (1972). Aquesta reforma va concentrar tots
els serveis d’Atenció Primària a nivell local,
ajudant a establir u únic centre físic, el centre de
salut, i va crear un marc de treball en equip. Altres països
estan realitzant canvis semblants. Grècia ha decidit establir
una xarxa de centres de salut que cobreixin tot el territori. Amb
Itàlia, Grècia també intenta crear una
estructura regionalitzada d’atenció de salut, que ajudi a
descentralitzar els serveis, incloent la seva planificació i
administració. França i Espanya han establert centres
de salut i la comunitat flamenca de Bèlgica estudia la
possibilitat d’introduir-los.
LA
PRACTICA A ANDORRA. DISCUSSIO SOBRE LA PREVENCIO I LA PROMOCIO DE LA SALUT
A.-
Què és possible en la pràctica general ?
A Aquesta pregunta el Dr. Hubtrich
va suggerir que, donat el sistema organitzatiu i de remuneració
dels professionals del sistema sanitari d’Andorra actualment no
es poden realitzar sistemàticament les tasques de
prevenció i promoció de la salut. En el transcurs del
seminari varen apuntar possibles vies d’integració de les
activitats preventives en l’Assistència Primària a Andorra:
-
La descentralització dels
serveis d’Assistència Primària per unitats
geogràfiques. Per a què responguin i s’organitzin
en funció de les necessitats de les poblacions de cada parròquia.
-
La constitució de centres de
salut per afavorir el treball en equip, la formació continuada
i la integració amb altres professionals que treballen en el
camp de la salut.
-
La participació
d’organitzacions pagadores en l’objectiu de la
prevenció de malalties i accidents, i de la promoció de
la salut, per poder disminuir la morbiditat i, per tant, els costos
econòmics del sistema sanitari andorrà.
-
La incentivació, tant
econòmica com de formació continuada, als metges
d’assistència primària, per tal d’afavorir
que dediquin part del seu temps laboral a la prevenció i
promoció de la salut.
B . Quina informació es
necessita sobre la comunitat?
Per poder actuar de forma eficient
en la salut de la comunitat s’han de conèixer a priori
quins són els seus problemes de la forma més precisa
possible. En aquest sentit es va fer ben palesa la necessitat de
disposar de sistemes d’informació (S.I.) vàlids i
eficaços en assistència primària. El
representant de l’O.M.S. va oferir la col·laboració
tècnica necessària per la seva constitució. Va
subratllar que els S.I. tenen com a finalitat mesurar els
paràmetres relacionats amb la salut, i per avaluar
intervencions específiques. Endemés els S.I. han de
respondre a necessitats concretes definides pels propis professionals
sanitaris, i ésser vitals a cada nivell on s’utilitzin.
Es va comentar que la progressiva introducció dels
procediments informàtics en la pràctica mèdica
poden ser una bona eina de treball sempre que sapiguem per a
què han de servir. El Dr. Hubrich també va comentar la
conveniència de disposar d’un grup de dades mínimes
necessàries a utilitzar que han d’estar elaborades per
consens entre el conjunt de professionals sanitaris, per tal de
simplificar la seva recol·lecció i fer comparables les
dades recollides per diferents professionals.
C. Col·laboració amb
altres professionals
Per produir millores i canviar
situacions en l’assistència primària el
representant de l’O.M.S. va explicar la necessària
col·laboració dels professionals que treballen en el camp
de la salut, metges, infermeres, assistents socials i altres.
Subratllar la idea de que aquest personal ha de treballar de cara a
la comunitat, i per tant actuar de forma coordinada i amb tasques ben
definides. Ens va suggerir la creació de la "figura de la
infermeria de la comunitat", que hauria de col·laborar amb
els metges, i a part desenvolupar tasques pròpies en
l’assistència primària.
D. Educació
contínua i permanent
L’educació
contínua es va considerar un punt bàsic per aconseguir
una bona qualitat en l’assistència sanitària, per
fer recerca i per augmentar el reconeixement del metge generalista
per a la societat. El Dr. Hubrich va assenyalar que el contingut de
la formació ha de ser decidida i realitzada pel propis
sanitaris, i ésser afavorida per les associacions
professionals i estructures governatives. A més, el contingut
de la formació s’ha d’anar canviant al llarg del
temps per adaptar-lo a les necessitats docents dels professionals.
Per a la realització dels programes de formació
continuada es va suggerir que es necessiten més professionals
sanitaris, i incentius de tipus econòmic i professional. Un
problema a considerar en aquest camp és l’actitud dels
professionals vers l’educació sanitària: si no hi
ha voluntat d’aprofitar-la no serveix de res.
TAULA 1. ACTIVITATS
DE L’ATENCIÓ PRIMARIA DE SALUT
-
Educació Sanitària
- Aprovisionament d’aliments
- Nutrició adequada
- Control d’aigües
- Sanejament ambiental
- Atenció de salut materno-infantil
- Immunització
- Prevenció i control de
les malalties endèmiques
- Subministrament de medicament essencials
|
TAULA 2. PRINCIPIS
DE L’ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT
-
Accessibles
- Adequats a les necessitats de
la població
- Funcionalment integrats
- Basats en la participació
de la comunitat
- Caracteritzats per la
col·laboració intersectorial
|
TAULA 3. CARACTERISTIQUES
DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA
DOCUMENTACIÓ DE TREBALL
Informació sobre aquesta pàgina
Darrera modificació 22/6/02
Autor: Servei de planificació i programes de salut de la Conselleria de Treball i Benestar Social (Govern d'Andorra)
Paraules clau: ANDORRA, MEDICINA, GENERAL, FAMILIAR, ATENCIÓ, PRIMÀRIA, METGES, CAPÇALERA, PROMOCIÓ, PREVENCIÓ SALUT
Suggerències
sobre el contingut d'aquesta pàgina
