|
El maneig del pacient diabètic |
|
DIABETIS I GESTACIÓ La diabetis és una de les patologies més freqüents que condiciona el pronòstic de la dona embarassada i del fetus. El 0,3% de les dones en edat fèrtil són diabètiques. Del total d’embarassos el 0,2-0,3% correspon a gestacions en dones diabètiques ja diagnosticades i el 2-12% seran diabètiques gestacionals.86 Les complicacions usuals de l’embaràs (infecció, hidramni, preeclàmpsia, insuficiència placentària) poden succeir amb més freqüència en la gestant diabètica o en la que esdevé diabètica durant l’embaràs. Diagnosi de diabetis durant la gestació: Si glucosa > 110 mg/dl: fer la prova TTOG 75 g. Tracteu-la com a diabetis: glucosa en plasma en dejú > 125 mg/dl o bé glucosa en plasma al cap de 2 h de TTOG > 140mg/dl. Les dones en edat fèrtil que pateixen diabetis tipus 2 tenen quasi invariablement un sobrepès i un risc relativament alt de lesions arterials / problemes de trombosi. Informar sobre contracepció (amb mètodes de barrera o orals de dosi baixa si hi ha risc arterial baix) en cas que la dona no desitgi l’embaràs. Valorar en la revisió anyal les intencions d’embaràs. No interrompre la contracepció fins que s’arribi a un control metabòlic adequat. Les complicacions usuals de l’embaràs (infecció, hidramni, preeclàmpsia, insuficiència placentària) poden succeir amb més freqüència en la gestant diabètica o en la que esdevé diabètica durant l’embaràs. Sense un control adequat de la diabetis durant l’embaràs, la mortalitat perinatal pot ser superior al 10% i la taxa de malformacions congènites greus 2-3 vegades la dels embarassos en dones no diabètiques. 86 Tota dona diabètica en edat fèrtil ha de ser aconsellada i informada sobre els riscs que comporta un embaràs no planificat per a ella i per al fetus, així com sobre la importància de l’ús d’un mètode contraceptiu adequat fins a haver assolit un control glucèmic òptim. 98 Un bon control glucèmic previ a la gestació és important per tal d’assolir una fertilitat màxima i el desenvolupament òptim de l’embrió i el fetus. 99, 100, 101, 102 L’objectiu serà aconseguir un control glucèmic pròxim a la normalitat, amb controls freqüents: 7-15 dies (glucèmies basals inferiors a 100 mg/dl, glucèmies postpandrials a l’hora inferiors a 140 mg/dl, amb HbA1c entre 5-6%, propera al límit superior del normal, evitant les hipoglucèmies severes i la cetosi). Una vegada assolits nivells adequats, caldrà repetir l’hemoglobina glicada cada sis o vuit setmanes fins a la concepció. Control del pes, adequat per mantenir la nutrició materna i fetal. Àpats lleugers i freqüents. Normalització estricta de la tensió arterial. Practiqueu fons d’ull trimestral i tracteu la retinopatia si n’hi ha. Les dones amb diabetis tipus 2 en tractament amb hipoglucemiants orals hauran d’administrar-se insulina en el període previ a la gestació i durant l’embaràs, ja que l’evidència disponible sobre la seguretat dels hipoglucemiants orals durant l’embaràs és encara insuficient. 98 A més del control glucèmic, és necessari un examen físic complet per tal de descartar possibles factors de risc de complicacions durant la gestació, cosa que fa necessari que el control de la dona diabètica el porti a terme un equip pluridisciplinari, en què, a més del metge d’atenció primària i l’educador diabetològic, hi participi un equip endocrinobstetra amb experiència en diabetis.98 També la dona amb diabetis gestacional hauria de ser controlada per aquest equip pluridisciplinari, pel risc més elevat de mort fetal intraúter, macrosomia i altres problemes neonatals com hipoglucèmia, hipocalcèmia i policitèmia. A més, la gestant pot presentar una freqüència més elevada de trastorns hipertensius materns i la necessitat d’un part per cesària.10 La dona amb diabetis gestacional té un risc augmentat de patir una diabetis, sobretot de tipus 2, després del part. Per tant caldrà repetir el test de tolerància oral a la glucosa amb 75 grams després del puerperi.
 | |||||||||||||||||||