Els pacients diabètics tenen una susceptibilitat més gran a les infeccions. 95, 96
A més, les infeccions suposen un augment del catabolisme i una insulinoresistència transitòria. Això es tradueix clínicament en un augment de les necessitats d’insulina i, de vegades, fins i tot en l’aparició de cetonúria, també en diabètics tipus 2.
Per tant, en pacients tractats amb insulina mai no s’ha de reduir ni interrompre l’administració d’insulina durant una malaltia intercurrent. És més, generalment caldrà afegir suplements d’insulina ràpida a més de la pauta habitual, i monitorar de forma estricta la glucèmia capil·lar (abans de cada àpat i en anar-se’n a dormir) i de les cetonúries.
En pacients en tractament amb hipoglucemiants orals, caldrà també valorar la necessitat d’administrar insulina.
Recordar al pacient diabètic la importància de l’autocura dels peus i l’ús d’un calçat adequat.
Aconsellar una higiene bucal adequada i una revisió odontològica anual.
A causa d’aquesta susceptibilitat dels pacients diabètics a les infeccions i la descompensació metabòlica que pot comportar, està justificat plantejar-se la vacunació d’aquests pacients enfront de les infeccions més freqüents per a les quals es disposi d’una vacuna eficaç. Aquest és el cas de la vacuna antigripal cada tardor, antitetànica, antipneumocòccica cada 5-10 anys, que han demostrat contribuir a una protecció adequada en pacients diabètics. 97
Cal assegurar la ingesta d’hidrats de carboni (mínim 150g/dia) i d’aigua ( 2 l mínim) i electròlits.
Sediment urinari cada 6 mesos, amb urocultiu si hi ha elements patològics.
Tractar tota bacteriúria asimptomàtica com si es tractés d’una infecció urinària i valorar la necessitat de l’administració perllongada d’antibiòtics si es presenten de forma recurrent.
|
Tipus d’infecció |
Particularitats en el malalt diabètic |
|
Infeccions cutànies |
|
Estafilocòccica |
Considerar Rx per descartar cossos estranys. |
|
Estreptocòccica |
En extremitats inferiors s’associa a tinya pedis. |
|
Candidiàsica |
Es relaciona amb mal control glucèmic.
Risc de sobreinfecció bacteriana. |
|
Cel·lulitis necrotitzant |
Ferida d’aspecte banal que se sobreinfecta per anaerobis. Quadre febril tòxic i necrosi dels teixits subcutani i muscular. Derivació hospitalària |
|
Infeccions urinàries |
|
Vies baixes |
Tractar-les com a pielonefritis subclíniques. Urocultiu obligat. Evitar antisèptics urinaris.
Tractament amb pautes llargues. |
|
Pielonefritis |
Derivació hospitalària. |
|
Bacteriúria asimptomàtica |
Mantenir l’orina estèril. Tractar com a infecció urinària. En cas de bacteriúria recurrent, considerar tractament antibiòtic continu. |
|
Infeccions pulmonars |
|
Pneumònia |
Derivació hospitalària |
|
TBC |
És més freqüent en el diabètic i pot ser de curs atípic. |
|
Infeccions infreqüents però molt greus.
És important sospitar-les i sempre s’han de derivar a l’hospital. |
|
Mucormicosi |
Infecció fúngica. Dolor i induració periorbitària, descàrrega nasal sanguinolenta. Pot afectar el trigèmic. Risc d’invasió a la cavitat cranial. |
|
Otitis externa maligna |
Otorrea marró negrenca en diabètics senils causada per pseudomona aeruginosa. Paràlisi facial freqüent. Risc d’invasió parotídia o meníngia. |
|
Colecistitis enfisematosa |
Colecistitis causada per gèrmens productors de gas. Risc de gangrena i perforació de la vesícula. |
|
Diabetis i infecció |
|
Els pacients diabètics tenen una susceptibilitat més gran a les infeccions. |
|
Les infeccions suposen un augment del catabolisme i una insulinoresistència transitòria. |
|
Valoren la necessitat d’afegir a la pauta habitual suplements d’insulina ràpida i monitorar de forma estricta la glucèmia capil.lar i de les cetonúries. |
|
En pacients en tractament amb hipoglucemiants orals, valoren la necessitat d’administrar insulina. |
|
Recorden al pacient diabètic la importància de l’autocura dels peus i l’ús d’un calçat adequat. |
|
Aconsellen una higiene bucal adequada i una revisió odontològica anual. |
|
Prescriuen vacunació antitetànica segons la pauta habitual (0-1-12), antipneumocòccica cada 5-10 anys i antigripal cada tardor. |
|
Asseguren la ingesta d’hidrats de carboni (mínim 150g/dia) i d’aigua (2 l mínim) i electròlits. |
|
Sediment urinari cada 6 mesos, amb urocultiu si hi ha elements patològics. |
