Neuropatia diabètica
La diabetis és la causa més important d’amputació no traumàtica, desenllaç que es pot reduir mitjançant un diagnòstic precoç de la neuropatia.93
Objectius: detecció precoç dels pacients que presenten neuropatia diabètica, tant per la seva implicació en el denominat peu d’alt risc com per la prevenció de possibles complicacions en el cas de neuropatia autonòmica.
Pot ser present ja en el moment de diagnosticar-se la diabetis o desenvolupar-se poc temps després.
Per tant, caldrà una exploració neurològica acurada:
En el moment del diagnòstic i després amb caràcter anual.
Anamnesi detallada dels símptomes que ens permetin la sospita de neuropatia.
Exploració física: sensibilitat superficial (tèrmica i dolorosa), sensibilitat vibratòria, sensibilitat profona, reflexos osteotendinosos i força muscular.
Exploracions complementaries: TAC, EMG, biòpsia nerviosa, velocitat de conducció nerviosa, trànsit esofagogastrointestinal, monometria, urografia.
Per estudi de les alteracions a nivell del Sistema nerviós Autònom les exploracions proposades en medicina primària són :
Resposta de la freqüència cardíaca a la respiració profunda
Resposta de la freqüència cardíaca a la maniobra de Valsalva
Canvis de la pressió arterial sistòlica en l’ortostatisme actiu.
Considerar proves terapèutiques amb tricíclics i carbamazepina.
Tot i que no hi ha evidència científica sobre l’interval amb què s’hauria de fer aquesta exploració, s’aconsella fer-la en el moment del diagnòstic de la malaltia i després amb caràcter anual.80
Per tal d’identificar pacients amb risc de patir lesions tisulars i infeccions dels membres inferiors que portin a la gangrena i amputació.
A més, els pacients amb úlceres plantars haurien de ser visitats cada 1-3 setmanes, i aquells amb pèrdua de sensibilitat al dolor cada 3 mesos. 62, 86
A més del tractament simptomàtic, és important el control estricte de la glucèmia, que redueix tant la incidència de neuropatia com la seva progressió.16, 17, 75 Altres factors que poden accelerar la progressió de la neuropatia diabètica i que, per tant, caldria suprimir són el tabac i l’alcohol.
|
Formes de presentació clínica de la neuropatia diabètica |
|
Polineuritis diabètica |
Forma clínica més comuna. Bilateral, simètrica, distal, de predomini sensorial, d’instauració lenta i progressiva.
Exacerbació nocturna del dolor i la millora amb la deambulació. |
|
Mononeuritis diabètica |
a) Parells cranials
b) Radiculopatia, dolor agut de tipus radicular, acompanyat d’ hiperestèsies o disestèsies i empitjorament nocturn.
c) Mononeuritis perifèrica.
d) Amiotròfia diabètica: debilitat, atròfia i dolor dels músculs de pelvis i cuixa. |
|
Neuropatia diabètica autònoma (NAD) |
Rarament es fa simptomàtica
Quan ho és, el pronòstic és dolent
Una taquicàrdia en repòs que no es modifica amb la inspiració profunda és suggestiva de NAD
Clínica:
1 Diarrea que alterna amb restrenyiment.
2 Impotència coeundi.
3 Veixiga neurògena (afavoreix la infecció urinària).
4 Hipotensió postural.
5 Hipoglucèmia asimptomàtica.
Diagnòstic:
Es fa amb els tests cardiovasculars.
Tractament
1 Metoclopramida, domperidona.Loperamida, codeïna. Antibiòtics d'ampli espectre.
2 Transitòria, millora en restablir el control metabòlic.
Permanent, valorar la pròtesi peneana.
3 Maniobres suprapúbiques per evacuar orina cada 3-4 hores. Antibiòtics per controlar la infecció.
4 Suspendre les drogues amb efecte hipotensor, augmentar el consum de sal, mitges elàstiques.
5 Flexibilitzar el control metabòlic. |
|
