|
El maneig del pacient diabètic |
|
COMPLICACIONS TARDANES DE LA DIABETIS Macroangiopatia La patologia cardiovascular (cardiopatia isquèmica, vasculopatia perifèrica i malaltia cerebrovascular) és la causa principal de morbiditat i mortalitat associada a la diabetis. 47 El risc de malaltia isquèmica del cor i de malaltia cerebrovascular és dues vegades més freqüent en la població diabètica que en la població general. 36, 48 La cardiopatia isquèmica és la causa principal de mort en els diabètics tipus 2 49, 50, 51, 52; sovint és silent. La isquèmia cardíaca, s’ha d’investigar en cas de : Angina de pit clàssica o símptomes sospitosos. Apnea inexplicable. Insuficiència cardíaca, cardiomegàlia o trastorn del ritme cardíac. Episodi de trombosi arterial. Teràpia: By-pass coronari primerenc / angioplàstia, si fos indicat. I tractament amb insulina. La malaltia vascular perifèrica és un factor fonamental en l’augment de risc de gangrena de les extremitats inferiors. 34, 53 No hi ha evidència suficient sobre la relació de la macroangiopatia amb el grau de control glucèmic. 54, 55, 56, 57, 58, 59 S’ha demostrat que l’excés de risc cardiovascular del diabètic augmenta amb la coexistència d’altres factors de risc, sobretot tabac, hipertensió arterial i dislipèmia. 37, 50, 52, 60, 61 Prevenció primària de la patologia cardiovascular en diabètics 62Dieta Reduir la quantitat de lípids totals al 30% de la ingesta calòrica total diària. Substituir els greixos saturats per insaturats Compensar el dèficit energètic amb un augment de la ingesta de carbohidrats d’absorció lenta Exercici físic Programa d’exercici físic individualitzat i progressiu, supervisat, atractiu i senzill (caminar a ritme ràpid, natació, tennis o gimnàstica) Autocura del peu Correcció d’altres factors de risc HTA Obesitat Hiperlipidèmia Abandonament del tabac A més, caldrà valorar l’administració d’antiagregants plaquetars. L’aspirina té el mateix efecte de protecció cardiovascular en pacients diabètics que en els no diabètics 63, 64 i no s’ha associat a un nombre més elevat d’efectes adversos en comparació a la població general. 64, 80 L’evidència disponible suggereix la conveniència d’aconsellar l’ús de l’aspirina en diabètics amb història de cardiopatia isquèmica o by-passcoronari. 65 Hi ha evidència científica suficient per recomanar la utilització de l’aspirina, a dosis de 81 a 325 mg/d, com a prevenció primària en diabètics majors de 30 anys amb risc cardiovascular elevat, sempre que no estigui contraindicada per altres motius. 65, 66, 67, 68 La magnitud del problema i el fet que la macroangiopatia en els diabètics a més de tenir un inici més precoç, té una evolució més agressiva, justifiquen que ja en la primera visita a un pacient diabètic la història clínica i l’examen físic hagin de permetre diagnosticar o descartar la presència de patologia cardiovascular i identificar la coexistència d’altres factors de risc com ara el tabaquisme, la hipertensió arterial, la dislipèmia, l’obesitat, el sedentarisme o determinats estils de vida. Els malalts diabètics haurien de ser informats des del moment del diagnòstic i de forma reiterada sobre la dieta i les activitats que ajuden a reduir el risc cardiovascular, i ser sotmesos a una detecció regular i sistemàtica d’altres factors de risc cardiovascular.
 |