Cal aconsellar l’abandonament del consum d’alcohol.

Criteris de control del pacient amb diabetis mellitus

Control Risc Bo Risc baix Acceptable Risc arterial Deficient Risc microvascular

Control glucèmic - HbA1c (%)   < 6,5   6,5-7,5   > 7,5

Control lipídic - Colesterol total (mg/dl) - LDL (mg/dl) - HDLc (mg/dl) - Triglicèrids(mg/dl)   < 200 < 100 > 40 < 150   < 250 100-130 > 35 < 200   > 250 > 130 < 35 > 200

Tensió arterial < 130/80 > 140/90 > 140/90

Educació diabetològica

Assegureu-vos que la persona que la pateix pugui viure segons els seus costums.

Ha d’estar inclosa en l’estratègia terapèutica de tot pacient.

Té com a finalitat potenciar l’autocura i autonomia del pacient.

Ha de proporcionar-se a tots els diabètics, independentment de les seves característiques clíniques, modalitat terapèutica i aspectes personals.

Ha de ser individualitzada per a cada pacient i en grup que serà de 6-12 persones.

Cal considerar l’assistència en l’autotractament de persones amb deficiències mentals i/o físiques.

Mai no s’han d'oferir massa coneixements molt ràpidament.

Dieta

La dieta ha de ser equilibrada i personalitzada.

Modificacions de la dieta prèvia del pacient, reforçant els bons hàbits i reformant-ne els erronis.

En tot pacient diabètic, l’energia aportada per la dieta hauria de distribuir-se de la manera següent: Greixos: 30-35%. Carbohidrats: 50%. Proteïnes 10-15%. Fibra 25-30 g/dia

La dieta ha d’adaptar-se al pacient i mai el pacient a la dieta estàndard.

Exercici físic

L’exercici físic millora la sensibilitat a la insulina. Millora la utilització de la glucosa per part de l’organisme.

Augmenta l’HDL-2 i disminueix l’LDL, els triglicèrids i la tensió arterial, i redueix així el risc cardiovascular.

Avaluació mèdica prèvia a la prescripció d’una activitat física.

Programeu adequadament l’activitat física i no en banalitzeu la recomanació.

Tractament farmacològic

En diabètics tipus 2, no inicieu tractament farmacològic fins que, després d’un període de 3 a 6 mesos de tractament dietètic i educació diabetològica, aquests demostrin ser insuficients.

Esperem mantenir un bon control de glucèmia amb medicaments orals que redueixen el nivell de glucosa.

L’elecció del preparat ve determinada per l’edat del pacient, i la funció renal i hepàtica.

Hipoglucemiants orals

Requereixen la persistència d’algun grau de secreció d’insulina endògena. Sulfonilurees Pacients no obesos amb diabetis tipus 2 d’inici després dels 40 anys i de menys de cinc anys d’evolució, quan la dieta no ha estat suficient. Pacients amb sobrepès quan la dieta i les biguanides no permeten un bon control metabòlic o aquests fàrmacs estan contraindicats. Biguanides Tot i el risc d’efectes indesitjables la metformina és l’única biguanida recomanada. Està indicada en diabètics tipus 2 obesos sense insuficiència renal, hepàtica ni respiratòria, que no es controlen, encara que segueixin una dieta estricta i que redueixin pes. S’ ha de suprimir la presa de biguanides 24-48 h abans d’una intervenció quirúrgica i de la realització de proves amb contrast iodat Inhibidors de l’alfaglicosidasa

Redueixen l’augment de glucèmia, triglicèrids i insulina endògena després dels àpats. Estan indicades si no s’aconsegueix un bon control metabòlic a causa d’hiperglucèmies postpandrials. No produeixen hipoglucèmies per se, però quan es dóna associada a insulina o sulfonilurees s’ha de tenir en compte que si es produeix una hipoglucèmia, aquesta no pot tractar-se amb dissacàrids, sinó que s’ha de tractar amb glucosa pura

Insulina

Diabètic tipus 1. Cetonúries intenses. Complicacions microvasculars. Embaràs. Falta de control metabòlic amb hipoglucemiants orals. Contraindicacions per l’ús d’hipoglucemiants orals.

Menors (mínim 2): Diabetis tipus 2 amb pèrdua de pes important. Clínica de diabetis de curta evolució ( < 3-4 setmanes). Diabetis tipus 1 en un familiar de 1er grau. Existència d’una altra malaltia endocrina autoimmune. Polidípsia nocturna intensa. Edat < 40 anys.

De forma transitòria: Cirurgia. Traumatisme greu. Infart agut de miocardi. Durant el tractament amb corticoides. Malalties intercurrents severes. Problemes per l’alimentació oral.

Control i tractament dels factors de risc cardiovascular

Hipertensió arterial (HTA)

Control i tractament de la pressió arterial.

L’HTA és un factor de risc de cardiopatia isquèmica, nefropatia i retinopatia

El control de la hipertensió pot retardar el progrés de la nefropatia diabètica.

Abans d’iniciar tractament amb medicaments antihipertensius s’ha de revisar a fons l’estil de vida.

Cap fàrmac hipotensor està contraindicat de forma absoluta en pacients diabètics.

Dislipèmia

S’iniciarà tractament farmacològic només després que la dieta, l’exercici físic i el control glucèmic adequat no hagin permès assolir els nivells desitjats.

Tabac

Recomanen fermament l’abandó del tabac.

Alcohol

Aconsellen l’abandonament del consum d’alcohol.