|
El maneig del pacient diabètic |
|
Hipertensió arterial (HTA) L’HTA és un factor de risc de cardiopatia isquèmica, nefropatia i probablement de retinopatia. 17, 34, 35, 36, 37 Fins i tot en absència d’HTA o nefropatia sembla aconsellable una reducció moderada del consum de sal, com a mesura preventiva davant la més elevada prevalença d’HTA entre els diabètics. La hipertensió ha de ser controlada 37, 38, 39, perquè el control de la hipertensió pot retardar el progrés de la nefropatia diabètica. Abans d’iniciar un tractament amb medicaments antihipertensius s’ha de revisar a fons l’estil de vida: dieta, exercici físic. Cap fàrmac hipotensor està contraindicat de forma absoluta en pacients diabètics, cal valorar quin és el més indicat (taula: tractament antihipertensiu en pacients diabètics) i no oblidar el possible efecte hipopotasèmic que poden tenir les tiacides, el qual empitjoraria la secreció endògena d’insulina i, en definitiva, el control de la glucèmia. Per tant, si s’han d’administrar aquests fàrmacs, s’haurà de fer a dosis baixes. Igualment, si s’han d’administrar betabloquejants perquè el pacient té una cardiopatia isquèmica, caldrà escollir-ne un de cardioselectiu. Tractament antihipertensiu en pacients diabètics 40Teràpia de medicament únic en dosis creixents fins a assolir l’objectiu (o arribar a la intolerància); teràpia múltiple si amb les dosis màximes dels medicaments individuals no s’arribés als objectius. Règim d’administració de medicaments una vegada al dia. Tria de medicaments Sovint cal aplicar una teràpia múltiple; afegiu diürètic de la nansa a l’IECA i eviteu combinar tiazides amb betabloc; les altres combinacions són, en general, neutres. Molts medicaments relativament antics i econòmics són igual d’eficaços que els més moderns. Si s’observa una excreció anòmala d’albúmina, sobretot si és progressiva, comenceu amb un IECA o, si no es tolera, apliqueu un antagonista del calci. Si hi ha una isquèmia cardíaca considereu primerament un betabloc.
 |