Criteris d’insulinització:
Majors Diabetis tipus 1 Cetonúries intenses Complicacions microvasculars Embaràs Falta de control metabòlic amb hipoglucemiants orals Contraindicacions per a l’ús d’hipoglucemiants orals	Menors ( mínim 2) Diabetis tipus 2 amb pèrdua de pes important Clínica de diabetis de curta evolució ( < 3-4 setmanes) Diabetis tipus 1 en un familiar de primer grau Existència d’una altra malaltia endocrina autoimmune Polidípsia nocturna intensa Edat < 40 anys		De forma transitòria Cirurgia Traumatisme greu Infart agut de miocardi Durant el tractament amb corticoides Malalties intercurrents severes Problemes per l’alimentació oral
Inici del tractament Requereix informació i educació prèvia. La dosi inicial en diabetis T 2 : 0,2-0,3 U /Kg/dia. Necessitats diàries: 0,3-0,7 U/Kg/dia. En pacients tractats amb dosis màximes de fàrmacs orals han de començar amb 0,2 U/Kg/dia i revisió al cap de 3 dies. Sempre que es pugui s’han d’utilitzar pautes de dues dosis diàries (2/3 - 0 - 1/3). En pacients d’edat avançada pot ser adequat una única dosi diària. Dosis > 30 U s’administraran en dues injeccions. Apliqui insulina NPH a la nit amb medicaments orals que redueixin el nivell de glucosa en persones de bona reserva secretòria d’insulina.		Modificacions de la pauta: Abans de l’ajustament d’una dosi d’insulina es considerarà: Persistència de l’alteració del control > 3 dies. Compliment de la dieta i l’exercici. Revisar les tècniques d’autoànalisi i injecció. Comprovar o modificar l’interval que hi ha entre la injecció i la ingestió. En fer l’ajustament es tindrà en compte: Modificar cada vegada una sola dosi. Esperar 3-4 dies. Intensificar el control de glucèmia capil·lar en els moments afectats per la variació. Les prioritats en l’ajustament de la dosi seran Corregir la hipoglucèmia nocturna. Corregir la hiperglucèmia mantinguda (global). Control de la hiperglucèmia en dejú. Corregir hiperglucèmies puntuals.

Elecció del preparat

Ve determinada per l’edat del pacient, funció renal i hepàtica.

En ancians es recomanen sulfonilurees de vida mitjana curta i potència moderada: (tolbutamida, glipicida i gliclacida)

En casos d’insuficiència renal, si bé es contraindica l’ús de sulfonilurees, en casos lleus pot usar-se la gliquidona.

En casos d’insuficiència hepàtica lleu poden usar-se la tolbutamida i la glipicida.

En malalts obesos avui sembla recomanable començar amb metformina, sempre que el pacient no tingui insuficiència renal.

Els inhibidors de les glucosidases solament semblen útils en la correcció de les hiperglucèmies postpandrials, si les glucèmies prepandrials són normals.

---