Associació Andorrana de Metges d'Atenció Primària

El maneig del pacient diabètic
a l’atenció primària

Comentaris a la línia guia



Inhibidors de l’alfaglicosidasa

  • Retarden la digestió dels carbohidrats en inhibir de forma competitiva i reversible les alfa-glucosidases del budell prim. Són enzims responsables de la degradació de dissacàrids, oligosacàrids i polisacàrids dels aliments.

  • Redueixen l’augment de la glucèmia, triglicèrids i insulina endògena després dels àpats. 33

  • Està indicada en el tractament d’aquells diabètics tipus 2 obesos amb augments moderats de la glucèmia en què la dieta resulta insuficient. També és útil com a coadjuvant al tractament amb sulfonilurees o insulina, si no s’aconsegueix un bon control metabòlic a causa d’hiperglucèmies postpandrials.

  • No produeix hipoglucèmies per se, però quan es dóna associada a insulina o sulfonilurees s’ha de tenir en compte que si es produeix una hipoglucèmia, aquesta no pot tractar-se amb dissacàrids, sinó que s’ha de tractar amb glucosa pura.

Efectes secundaris

Alteracions gastrointestinals: flatulència- meteorisme, dolor abdominal, diarrees.
Dosi dependents: augmenten en augmentar la dosi. Temps dependents: disminueixen amb el temps.
Dieta dependents: augmenten amb el consum d’hidrats de carboni.

Interaccions:

Redueixen l’efecte de l’acarbosa: antiàcids, resincolesteramina, enzims digestius

Contraindicacions:

Tractament de primera elecció de la DM T1.
Pacients amb trastorns gastrointestinals.
Embaràs i lactància.