El maneig del pacient diabètic a l’atenció primària

El maneig del pacient diabètic
a l’atenció primària
Comentaris a la línia guia

Exercici físic

L’exercici físic millora la sensibilitat a la insulina i, per tant, (millora) la utilització de la glucosa per part de l’organisme. A més, augmenta l’HDL-2 i disminueix l’LDL, els triglicèrids i la tensió arterial, cosa que redueix el risc cardiovascular. ^{31. 32}

En diabètics tipus 2 obesos tractats amb dieta i/o hipoglucemiants orals l’exercici físic té un paper fonamental en el tractament de la malaltia perquè permet reduir el pes.

En diabètics tipus 1, l’activitat física pot ser també molt beneficiosa, però cal que sigui regular, aeròbica, programada i supervisada per tal d’adaptar l’exercici físic a l’edat del pacient, l’horari de menjades i les dosis d’insulina. Cal que el pacient diabètic en tractament amb insulina programi l’exercici físic evitant que coincideixi amb el màxim efecte insulínic, s’injecti la insulina a la zona abdominal evitant la zona que faci exercici, i sàpiga valorar la necessitat de reduir la dosi d’insulina administrada o augmentar la ingesta de carbohidrats abans de la pràctica d’exercici intens. Això permetrà evitar que l’activitat física sigui causa de descompensacions metabòliques, que poden aparèixer fins a 12 hores després d’un exercici intens.

Freqüència: 1 hora 3 o 5 dies per setmana

Riscs

Mesures preventives

Hipoglicèmia
Sulfonilurea / insulina

Pautes d’exercici regulars.
Reconèixer-la i tractar-la immediatament.
La hipoglucèmia pot aparèixer tardanament.
Suplement d’H.C. Abans i durant l’exercici prolongat.
Exercici després d’esmorzar o suplements.
Fer exercici amb algun company.
Tractats amb insulina:
- administració a l’abdomen; evitar l’exercici durant l’acció màxima; valorar / reduir dosis.

Lesions als peus

Roba i calçat adequats.
Higiene adequada.
Selecció apropiada si existeix neuropatia.

Lesions cardiovasculars

Avaluació mèdica prèvia.
Prescripció individualitzada.
Evitar activitats competitives.
ECG durant l’exercici.

Lesions musculoesquelètiques

Progressió gradual de duració i intensitat.
Respectar els períodes d’escalfament.
No arribar a l’esgotament.

Contraindicacions

Pacients amb cetosi.
Glucèmies > 300 mg/dl (risc de cetosi).
Incapacitat per reconèixer la hipoglucèmia.

Es prescriurà amb cautela

Malaltia cardiovascular activa, retinopatia proliferativa, neuropatia.

Cal programar adequadament l’activitat física i no banalitzar-ne la recomanació.