Associació Andorrana de Metges d'Atenció Primària

El maneig del pacient diabètic
a l’atenció primària

Comentaris a la línia guia



Educació diabetològica

Una de les responsabilitats de l’equip de diabetis és assegurar que la persona que la pateix pugui viure segons els seus costums.

L’educació diabetològica és una mesura terapèutica d’eficàcia demostrada pel que fa a la millora del coneixement per part del pacient de la seva malaltia, la manera de conviure-hi , i el millor control metabòlic i una menor incidència de complicacions.21, 22, 23, 24, 25, 26

Ha d’estar inclosa en l’estratègia terapèutica de tot pacient .

Té com a finalitat potenciar l’autocura i l’autonomia del pacient.

Ha de ser individualitzada per a cada pacient i en grup que serà de 6-12 persones (aquesta pot servir per donar solució a problemes no resolts i canvis de comportament mitjançant exemples de persones en situació similar).

L’equip educador ha de ser pluridisciplinari (metges, infermers, dietistes, podòlegs, assistents socials) i estar adequadament ensinistrat per ser capaç d’oferir un ajut continuat adaptat a cada pacient, analitzant-ne críticament les motivacions personals27 i adaptant el seu llenguatge al pacient.

Cal basar l’educació al pacient diabètic en uns objectius clars i pactats, adequats per a cada pacient i modificables en funció del grau d’assoliment i els canvis en la progressió de la malaltia.

És necessari reforçar els aspectes fonamentals de l’educació de forma periòdica.

El metge d’atenció primària té un paper fonamental en poder reforçar, en les diverses visites de control, els coneixements que altres membres de l’equip educador han transmès al pacient. 28, 29, 30

Cal donar formació en tres marcs temporals:

  • Durant i immediatament després del diagnòstic:

      Informació bàsica sobre dieta, exercici físic i deixar el tabac.
      Informació i suport sobre la naturalesa i els resultats de la diabetis.
      La destresa mínima per poder controlar la nova situació.

  • En els mesos posteriors al diagnòstic:

      Formació àmplia.
      Temes generals abordats prèviament i a més:

        Objectius de la teràpia, alimentació a casa i a fora.
        Complicacions de la diabetis, factors de risc arterial, cura dels peus.
        Ocupació laboral, assegurança, conducció de cotxe i viatges.

Objectius educatius a l’inici de la malaltia i anar modificant-los a demanda del pacient o en funció de canvis observats en l’evolució de la malaltia. Aquests objectius i les intervencions educatives portades a terme haurien de ser registrades per tal que després es pugui avaluar la seva efectivitat.

Mai no s’han d'oferir massa coneixements molt ràpidament.

És convenient introduir la informació quan ja s’han impartit i assimilat els coneixements bàsics.

Les sessions seran curtes, i es repetiran els punts més importants al principi i al final.

El material educatiu serà el que utilitza el pacient a la seva llar (aliments naturals, material d’anàlisi i d’injecció...). Com a suport poden usar-se diapositives, fullets, vídeos...

S’ha d’avaluar l’aprenentatge de cada pacient.

L’avaluació global de l’educació diabetològica ha de realitzar-se integrada en l’avaluació del protocol assistencial, mitjançant la selecció d’indicadors senzills.

Cal considerar l’assistència en l’autotractament de persones amb deficiències mentals i/o físiques.

Revisar, avaluar i millorar periòdicament l’impacte dels programes formatius.

L’educació diabetològica ha de proporcionar-se a tots els diabètics, independentment de les seves característiques clíniques, modalitat terapèutica i aspectes personals.

Mai no s’han d'oferir massa coneixements molt ràpidament.

En la declaració de St. Vincent es proposà un qüestionari que, passat de forma anual a una mostra de pacients, pot ajudar a l’avaluació de la intervenció educativa.

Qüestionari per a l’avaluació dels coneixements del pacient

1.Se sent personalment responsable del control de la seva diabetis?

2, S’adona dels beneficis del tractament?

3. Té la percepció de barreres o problemes en el tractament?

4. És capaç de dur a terme, segons els resultats de l’autoanàlisi, les modificacions necessàries en la dosi d’insulina, en la dieta, en l’exercici, en les intercurrències i en l’estil de vida?

5. Actua correctament en la prevenció i el tractament de la hipoglucèmia?

6. És responsable de la seva dieta i medicació?

7. Realitza regularment glucèmia i/o glucosúria i actua segons els resultats?

8. La diabetis li imposa canvis importants en el seu estil de vida?

9. Està excessivament preocupat (angoixat, deprimit, culpable, avergonyit) o pessimista o espantat a causa de la diabetis?

10. Rep tot el suport que li cal de familiars, amics i companys?

11. És correcta la idea que té sobre valors de glucèmia a assolir?

12. Assoleix els objectius requerits?

13. Coneix la necessitat d’una revisió mèdica periòdica i hi accedeix amb regularitat?

Els objectius s’individualitzaran en funció dels punts següents:

  • Capacitat d’aprenentatge.
  • Situació laboral i mode de vida.
  • Habilitat pràctica.
  • Característiques clíniques.
  • Suport socio familiar.
  • Modalitat terapèutica.
  • Equilibri psíquic i emocional.
  • Edat i esperança de vida.

L’educació en grup és un metode complementari, que aporta els avantatges de:

  • Socialització d’experiències.

  • Intercanvi de coneixements.
  • Estímul per canviar actituds.

PROPOSTA D'INTERVENCIONS EDUCATIVES PERIÒDIQUES

Els efectes de l'educació disminueixen amb el temps. Cal efectuar un reforç dels aspectes fonamentals.

Mai no s’han d'oferir massa coneixements molt ràpidament.

Continguts de l’educació diabetològica

Generalitats:

  • Què és la diabetis (mecanisme de la patologia).
  • Quin és el tractament.
  • Complicacions agudes i cròniques de la diabetis i formes per evitar-les o retardar-les.
  • Objectius que es volen aconseguir i valoració de la capacitat del pacient per aconseguir-los.
  • Quina és la responsabilitat del diabètic i del professional sanitari.

Dieta i conducta alimentària:

  • Organització alimentària: nombre d’àpats per dia. Composició quantitativa i qualitativa de cada àpat. Greixos: 30-35%; carbohidrats: 50% ; proteïnes 10-15% de les calories totals diàries; 25-30g/dia de fibra.
  • Calories normals per un índex de massa corporal normal.
  • Horari de les ingestions (adaptat al tractament i al pacient) i regularitat.
  • Conèixer la possibilitat de variar la dieta fent intercanvi d’aliments.
  • Adaptació als hàbits familiars. Obtenir la participació familiar.
  • Limitació dels aliments grassos.
  • Consum d’alcohol desaconsellat, perquè pot alterar el control metabòlic.

Control del pes:

  • Autocontrol del pes.
  • Reduir la ingestió de greixos.
  • Desaconsellar la ingestió d’alcohol.
  • Incloure els vegetals i les fruites en cada àpat.

Exercici:

  • Practicar una activitat física de forma regular.
  • Identificació d’un exercici idoni.
  • Durada i horari de l’exercici diari.
  • Mesures preventives davant un exercici extraordinari.
  • Compensar l’activitat física amb un àpat addicional si realitza T amb sulfonilurees.
  • Contraindicacions per a la pràctica d’exercici:
    Glucèmies > 300 mg/dl (risc de cetosi).
    Incapacitat per reconèixer la hipoglucèmia.
  • Es prescriurà amb cautela en casos de:
    Malaltia cardiovascular activa, retinopatia proliferativa, neuropatia.

Tractament farmacològic

  • Fàrmacs orals:
    • Nom comercial i dosi.
    • Horari de les preses regular.
    • Importància de no abandonar el tractament.
    • Actuació davant d'hipoglucèmies.
  • Insulina
    • Tipus, pauta, dosi i horari d’injecció.
    • Tècnica de preparació i administració.
    • Situació i rotació de les zones d’injecció.
    • Interval entre l’administració d’insulina i l’àpat.
    • Conservació de la insulina.
    • Importància de no abandonar el tractament.
    • Actuació davant d’hipoglucèmies.
    • Automodificació de dosis d’insulina.

Tècniques d'autocontrol:

  • Autoanàlisi de glucèmia capilar.
  • Pràctica de cetonúries i glucosúries.
  • Avantatges de l’autoanàlisi.
  • Material a utilitzar (nom comercial).
  • Freqüència, horari i tipus d’autoanàlisi.
  • Utilització de la llibreta d’autocontrol.
  • Autoanàlisi en situacions especials: sospita d’hipoglucèmies i malalties intercurrents.
  • Interpretació de resultats i pautes senzilles per modificar la dosi d’insulina.

Hipoglucèmies:

  • Reconèixer els símptomes d’alerta.
  • Reconèixer les causes de la hipoglucèmia.
  • Tractament de la hipoglucèmia amb sobre de 15g de sucre
  • Registrar la hipoglucèmia en la llibreta d’autocontrol (horaris, ingesta i exercicis previs).
  • Seguir les normes per a la prevenció d’hipoglucèmies.
  • Portar sempre sucre a sobre.
  • Realitzar autoanàlisis, davant símptomes no habituals, per descartar hipoglucèmia.
  • Informar el familiar més pròxim de l’actuació en cas d’hipoglucèmia severa (glucagó).

Higiene dental:

  • Neteja dental després dels àpats.
  • Consulta anual odontòleg.

Cura dels peus:

Recomanacions d’higiene:

  • Rentat i eixugada acurats diaris.
  • Llimar, no tallar, les ungles.
  • Hidratació de la pell.
  • Utilitzar pedra tosca per llimar les hiperqueratosis.
  • Mitjons i sabates suaus i molt còmodes.
  • Periodicitat d’inspecció dels peus.
  • Recomanacions d’abstenció del tabac.
  • Consultar per a qualsevol canvi observat.

Situacions especials:

Menjar fora de casa:

  • Elecció de menjar compensat en llocs públics (bar, restaurant).
  • Elegir articles i quantitats recomanades.
  • Refusar un segon plat de menjar.

Viatges

  • Complir l’horari d’ingestions i tractament.
  • Portar suplements d’hidrats de carboni a l’abast.
  • Transport de la insulina.
  • Assegurar la provisió dels fàrmacs necessaris.
  • Freqüència dels intervals de descans quan es condueix.
  • Identificació de diabètic.

En gent gran:

  • Reconeixement dels signes d’hipoglucèmia.
  • Tractament de la hipoglucèmia amb 15g de sucre.
  • Reconèixer i prevenir la causa de la hipoglucèmia.

Malalties intercurrents:

  • Assegurar la ingesta d’hidrats de carboni.
  • Ingerir quantitats importants de begudes no ensucrades.
  • Mantenir el tractament farmacològic.
  • Augmentar la freqüència de les autoanàlisis.
  • Control de cetona en orina.
  • Contactar amb el metge si glucèmia sup. a 270 mg/dl durant 36 h.

Prevenció de malaltia cardiovascular:

  • Parar de fumar.
  • Reduir la ingestió de greixos animals.
  • Desaconsellar la ingestió d’alcohol.
  • Pràctica d’activitat física de forma regular.
  • Control de la tensió arterial de forma regular.

Prevenció de la retinopatia:

  • Consultar l’oftalmòleg un cop l’any.

Consultar el metge:

  • Trastorns de la visió.
  • Lesió o canvi en el peu.
  • Molèsties urinàries.

Resultats:

  • Valorar els resultats i el significat, així com les proves que s’han realitzat.