El maneig del pacient diabètic a l’atenció primària

El maneig del pacient diabètic
a l’atenció primària
Comentaris a la línia guia

TRACTAMENT DE LA DIABETIS

Criteris de control del pacient amb diabetis mellitus

L’objectiu del tractament queda resumit a la taula següent.

Criteris de control del pacient amb diabetis mellitus ¹⁴

Control
Risc

Bo
Risc baix

Acceptable
Risc arterial

Deficient
Risc microvascular

Control glucèmic
- HbA1 (%)
- HbA1c (%)*

< 8
< 6,5

8-9,5
6,5-7,5

> 9,5
> 7,5

Control lipídic
- Colesterol total (mg/dl)
- LDL (mg/dl)
- HDLc (mg/dl)
- Triglicèrids(mg/dl)

< 200
< 100
> 40
< 150

< 250
100-130
> 35
< 200

> 250
> 130
< 35
> 200

Tensió arterial

< 130/80 ¹⁵

> 140/90

> 140/90

Abandonament de l’hàbit tabàquic

*El Grup Europeu d’elaboració de protocols de diabetis mellitus tipus 2 proposa utilitzar els valors estàndard de l’interval de referència (valors de normalitat de la població no diabètica) El mètode utilitzat per poder calcular aquests valors considera que hi ha bon control quan la xifra d’HbA1c és < 3 desviacions estàndard (DS), acceptable entre 3-5 DS i deficient > 5 DS per sobre del valor alt del marge de referència.

Tractament per a concentracions altes de glucosa a la sang

L’estil de vida en cas de nivell alt de glucosa a la sang s’ha de revisar a fons abans d’iniciar el tractament amb medicaments que redueixin la glucosa:

Dieta
Autoseguiment
Exercici físic
Objectius de control Educació diabetològica del pacient

Comenceu la teràpia amb medicament oral quan: s’ha realitzat a fons una actuació sobre l’estil de vida i no s’ha aconseguit un bon control.

En la diabetis tipus 1, el tractament es basa en la insulina, la dieta, l’exercici físic i l’educació diabetològica.

L’escalada terapèutica a seguir en el tractament de la diabetis tipus 2 es basa en : la dieta, l’exercici físic, l’educació diabetològica i el tractament farmacològic.

Hi ha evidència científica suficient que mostra que un bon control metabòlic dels pacients diabètics, és a dir, un bon control de la glucèmia i l’HbA1c, permet reduir la incidència de les complicacions d’aquesta malaltia i modificar favorablement la història natural d’aquestes complicacions.^{16, 17, 18}

Cal considerar i monitorar els possibles efectes indesitjables, ja que el control intensificat de la glucèmia s’ha associat amb un risc d’hipoglucèmia més gran i, en aquells pacients tractats amb sistemes d’infusió contínua d’insulina, un augment de la incidència d’infeccions locals i de cetoacidosi diabètica.^{18, 19, 20}