|
El maneig del pacient diabètic |
|
CLASSIFICACIÓ CLÍNICA L’edat i el tractament no són criteris únics per a la classificació de la diabetis L’American Diabetis Association (ADA) proposa la classificació clínica de la diabetis següent: 5, 11, 12 Diabetis mellitus tipus 1 Alteració del metabolisme de la glucosa que es manifesta de manera aguda amb poliúria, polidípsia, pèrdua de pes, cetosi i de vegades cetoacidosi i coma. Si bé aquest inici habitualment es dóna abans dels trenta anys, fins a 1/3 dels diabètics tipus 1 són diagnosticats a edats més avançades. En aquests pacients, la producció d’insulina està molt disminuïda o és inexistent a causa de la destrucció de les cèl·lules beta pancreàtiques en persones immunogenèticament predisposades. Per tant, aquests pacients necessiten l’administració d’insulina exògena per viure. La causa d’aquesta alteració metabòlica pot ser: Immunològica: diabètic que presenta marcadors genètics (HLA) i/o immunològics (anticossos contra l’illot pancreàtic -ICA- o contra la insulina -IAA-) propis de la malaltia Idiopàtica o desconeguda Diabetis mellitus tipus 2 És el tipus més freqüent de diabetis mellitus, amb una incidència creixent. Generalment es dóna en persones adultes (cinquena a sisena dècada de la vida) amb antecedents familiars i en el 80% dels casos obeses, amb un inici insidiós o silent, que pot fer que quedi sense diagnosticar durant anys. La patogènia de la diabetis mellitus tipus 2 és multifactorial, i s’ha relacionat amb la insulinoresistència i amb respostes retardades o anormals en la secreció d’insulina. Si bé la cetosi no és la forma d’inici més característica dels diabètics tipus 2, cal tenir present que la poden presentar en situacions d’estrès determinades com ara infeccions, traumatismes o intervencions quirúrgiques. En aquestes situacions poden requerir insulina per al control metabòlic correcte. Un diabètic tipus 2 també pot arribar a necessitar insulina per simple evolució de la malaltia amb la disminució corresponent i progressiva de la reserva pancreàtica. Tipus específics de diabetis Inclou el que abans es coneixia amb el terme MODY (Maturity Onset Diabetes of the Young) i les diabetis secundàries o associades a malalties pancreàtiques, malalties de causa hormonal, medicacions, anomalies de la insulina o dels receptors, malalties genètiques o altres. Recordem que dins del terme MODY s’englobaven aquells casos de diabetis tipus 2 d’inici a l’adolescència o la joventut en què un mínim de dos familiars van ser diagnosticats de diabetis abans dels 25 anys, i que tenen defectes genètics de la cèl·lula beta. 13 Diabetis gestacional És la diabetis o intolerància a la glucosa detectada durant l’embaràs. Si bé se sol comportar clínicament com una diabetis tipus 2 pot necessitar l’administració d’insulina per a un control metabòlic correcte. Sempre cal revaluar-la després del puerperi, mitjançant un test de tolerància oral a la glucosa (TTOG) amb 75 g. Trastorns de la regulació de la glucosa Es tracta de situacions de risc de diabetis mellitus manifesta i macroangiopatia. Inclouen: Intolerància oral a la glucosa: persones amb nivells de glucèmia entre 140 i 199mg/dl al cap de 2 hores del TTOG (75 g) Glucèmia basal alterada: persones amb glucèmies superiors a 110 mg/dl i per sota de 126 mg/dl.
 | ||||||||||||
