|
El maneig del pacient diabètic |
|
INTRODUCCIÓ La diabetis mellitus, malaltia crònica caracteritzada per una elevació anormal de la glucèmia secundària al dèficit absolut o relatiu d’insulina, és un problema de salut creixent i de primera magnitud. La seva incidència s’ha relacionat amb l’envelliment de la població i l’augment de possibles factors de risc com el sedentarisme, l’alimentació desequilibrada i l’obesitat, especialment relacionats amb la diabetis mellitus tipus 2, que suposa més del 80% del total de diabetis.1 La prevalença de la diabetis tipus 2 a Catalunya l’any 1995 en la població de 30 a 89 anys s’estimava en un 10,3% (IC95%: 9,0-11,6) distribuïda de la manera següent: la de diabetis coneguda en un 6,7% (IC95%: 5,9-7,7) i la de diabetis ignorada en un 3,6% (IC95%: 2,8-4,3). Considerant tota la població de Catalunya, la prevalença global s’estima en un 6,1%.2 No disposem de dades d’incidència de diabetis tipus 2, però sabem que la taxa d’incidència de diabetis tipus 1 de 0 a 29 anys a Catalunya durant el període gener 1987-desembe 1994 va ser d’11,3 casos per 100.000 habitants i any (IC 95%: 10,9-11,8).3 Desafortunadament, no disposem de dades epidemiològiques d’aquesta malaltia a la població d’Andorra, però creiem que aquestes han de ser molt similars a les de Catalunya. La diabetis mellitus és una causa important de mortalitat prematura. A Catalunya, l’any 1996 es varen perdre 8.037 anys potencials de vida per causa de la diabetis, amb una mitjana d’anys potencials de vida perduts per difunt diabètic de 14,8 4. La taxa de mortalitat per diabetis a Catalunya l’any 1996 va ser de 19,29/100.000 habitants; va ser la sisena causa de mort en els homes i la cinquena en les dones amb unes taxes de 14,84 i 23,54 per 100.000 habitants, respectivament. 4 Cal considerar que aquestes xifres fan referència només a la mortalitat directament atribuïble a la diabetis però no a la deguda a les seves complicacions. Per altra banda, la diabetis mellitus és un dels principals factors de risc de les malalties cardiovasculars, una de les primeres causes de morbiditat atesa i una causa important d’incapacitat, cosa que suposa, a més, un cost econòmic i social molt important. És en l’atenció primària, porta d’entrada al sistema sanitari, on recau la màxima responsabilitat de prevenció i de control de malalties cròniques com la diabetis. A més de ser el metge d’atenció primària qui fa, la majoria de vegades, el diagnòstic de diabetis, l’equip d’atenció primària té un paper fonamental en l’educació diabetològica del pacient i els seus familiars, el control metabòlic de la malaltia i la identificació i modificació dels factors de risc de complicacions, així com la seva detecció precoç.
 |